En una anterior notícia, La República es feia ressò que Barcelona era una de les millors ciutats del món i hem estat temptats d’afegir al titular “malgrat Colau”. Doncs immediatament ens arriba la notícia que l’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat nous préstecs a llarg termini per un valor global de 66 milions d’euros. En concret, el consistori ha firmat aquestes operacions de finançament amb KutxaBank (35 milions d’euros i venciment a 10 anys), Bankia (25 milions i venciment a 8 anys) i Caixa d’Enginyers (6 milions i venciment a 8 anys).
La notícia es pot redactar en positiu o en negatiu. Per un cantó es pot dir que l’Ajuntament ha rebut quatre ofertes de préstecs a llarg termini de sis entitats financeres diferents i ha optat per les millors ofertes, i fins i tot es pot guarnir afegint-hi que, segons el consistori, Barcelona busca la “diversificació de les seves vies de finançament” més enllà dels préstecs amb la banca tradicional.
Per l’altre cantó es pot posar pel davant la veritable notícia que és que, segons dades municipals, l’endeutament de la institució a finals d’any 2020 se situa en 799,7 milions d’euros quan un cavall de batalla de l’any que s’ha acabat ha estat el de possibilitat que els ajuntaments poguessin disposar del seu superàvit i, pel que es veu a la capital, de superàvit, no n’hi ha.
El pitjor dels endeutaments dels darrers consistoris:
🏢 Ajuntament de Barcelona:
🚫 Jordi Hereu (2009-2011): 781,8 milions de dèficit.
✅ Xavier Trias (2011-2014): 221 milions de superàvit.
☢️ Ada Colau (2015-2021) 👇 pic.twitter.com/lYVJZczNyx
— Aleix Clarió 👨💻 (@aleixclario) January 4, 2021
