L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha revisat a l’alça aquest dilluns la despesa en pensions i calcula que serà del 14,2% del PIB el 2050, un 1% més del previst al gener del 2019 i 3,3 punts superior a l’actual xifra (10,9% del PIB). L’envelliment de la població, l’estancament del mercat laboral, els fluxos d’immigració i l’impacte de la covid-19 són alguns dels factors que poden fer variar aquests percentatges en els propers anys. De fet, l’Airef ha dibuixat escenaris alternatius que preveuen que si la crisi de la covid-19 s’allarga en el temps la despesa en pensions creixeria fins al 14,9% del PIB el 2050; i, si la immigració cau a la meitat, aquest percentatge es dispararia fins al 16,1% del PIB.
Augment edats de jubilació i de cotització: 12,8% del PIB en pensions
En paral·lel, l’organisme apunta que si s’aprofundeixen reformes com l’augment de l’edat efectiva de jubilació uns dos anys (de 64,1 a 66 anys) i s’incrementa també l’edat de cotització de 25 a 35 anys es podria reduir un 1,4% del PIB el 2050, amb una despesa en pensions que es quedaria en el 12,8% del PIB. “S’ha de diferenciar clarament quina és la problemàtica de la Seguretat Social a curt termini i quina és la problemàtica a mig i llarg termini”, ha comentat la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, que considera que la Seguretat Social manté “un dèficit estructural de la crisi anterior”. “S’arriba a parlar d’una fallida del sistema de pensions i això crea una situació d’incertesa que no és aconsellable i que, a més, desvia el focus d’atenció”, ha continuat Herrero.
L’Estat ha d’assumir el “dèficit estructural” de la Seguretat Social
Segons la presidenta de l’Airef, el principal problema per a la sostenibilitat de les pensions és “l’envelliment de la població, amb el que comporta en despesa en pensions i en despesa pública sanitària”. L’Airef reitera que la seva aposta passa perquè l’Estat assumeix aquest “deute estructural” de la Seguretat Social a través de mecanismes com la reducció de tres punts de la cotització d’atur a favor de la Seguretat Social o que el propi Estat financi les despeses no contributives de la Seguretat Social (prestació per maternitat i altres).
En el seu escenari central, l’organisme preveu que la població augmentarà fins als 54 milions d’habitants el 2050 a Espanya, mentre que la població en edat de treballar es manté per sobre dels 30 milions. Això implica que la taxa de dependència (entesa com la població de més de 66 anys dividida entre població d’entre 16 i 66 anys) podria arribar al 53% el 2050, o sigui que només hi hauria dues persones treballant per cada pensionista. De fet, un dels altres escenaris previstos per l’Airef seria que l’atur estructural pugés al 10% -en comptes del 7% previst- i llavors la despesa en pensions seria del 15,4% del PIB el 2050, 1,2 punts superior a l’escenari central.
En paral·lel, l’Airef estima que les reformes del 2011 –en la seva regulació actual- suposen una reducció de la despesa de 2,9 punts del PIB el 2050 i l’aplicació del factor de sostenibilitat des del 2023 implicaria un estalvi addicional de 0,9 punts el 2050. Finalment, l’Airef considera “molt elevada” la incertesa actual –i més per les possibles conseqüències de la covid-19 a llarg termini- i per tant demana estudiar mesures alternatives per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions davant futurs escenaris adversos. Segons l’organisme, un bon punt de partida seria un acord en el marc del Pacte de Toledo.
