Dimarts, 05 de novembre del 2024

L’Advocat General del TJUE defensa interpretar amb flexibilitat els terminis computables d’un acomiadament col·lectiu

A Espanya s'entén com a col·lectiu l'acomiadament d'un grup de treballadors en un període de 90 dies

|

L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha defensat interpretar amb flexibilitat el període de referència per determinar si existeix un acomiadament col·lectiu. A Espanya la legislació estableix que un acomiadament col·lectiu es produeix quan s’extingeix el contracte laboral d’un grup de treballadors determinat en un període de 90 dies per necessitat de l’empresa. Davant d’una pregunta prejudicial plantejada per un jutjat de Barcelona sobre com s’ha de comptar aquest termini, el lletrat ha determinat que es pot tenir en compte “qualsevol” moment d’aquest període, tant abans com després de l’extinció del contracte de l’afectat. L’Advocat General considera que aquesta interpretació “reforça la protecció dels treballadors en cas d’acomiadament col·lectiu”.

Els dubtes d’un jutjat de Barcelona
El Tribunal Suprem defensa que per comprovar si existeix un acomiadament col·lectiu només computen les extincions de contracte produïdes en els 90 dies anteriors a la data de l’acomiadament del treballador que ha presentat la demanda judicial en qüestió.

Tot i això, un jutjat de Barcelona es pregunta si aquesta interpretació pot implicar la pèrdua dels drets que concedeix la directiva europea sobre acomiadaments col·lectius perquè només es calcula el període de referència “cap enrere i no cap endavant”. De fet, el jutge de Barcelona considera que no hi ha motius per impedir que es tingui en compte el període de referència “en tota la seva extensió”. És a dir, per exemple que es puguin computar els acomiadaments dels 60 dies anteriors a l’acomiadament del treballador afectat i també els que es van produir 30 dies després.

Argument de l’Advocat General
L’opinió de l’Advocat General va en línia amb la interpretació del jutjat de Barcelona i s’oposa a la doctrina del Suprem. El lletrat no veu “convincent” que es computi el període “exclusivament endarrere o exclusivament cap endavant” perquè la directiva europea no imposa cap limitació en aquest sentit. L’Advocat General només posa com a condició que aquests períodes siguin consecutius, sense cap suspensió o interrupció.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,483