Sota el títol de “Informe de l’Impacte Socioeconòmic de Sareb (2013-2019)”, elaborat per la consultora EY, hi ha la pretensió de presentar el “banc dolent”, nascut per treure el profit que se’n pugés de les deixalles de la crisi provocada per la bombolla immobiliària a partir del 2008, com un generador de riquesa i de llocs de treball.
La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), va ser creada, l’any 2012, amb l’ordre de liquidar una cartera de 50.781 MEUR formada de préstecs al promotor i per habitatges adquirits a nou entitats financeres que van rebre ajudes públiques. Al tancament del 2019, l’estudi indica que la companyia ha aconseguit reduir la seva cartera en 18.117 MEUR (un 36%). Alhora, ha aconseguit rebaixar en 4.647 el nombre de deutors (un 26,7%) i ha venut 106.450 habitatges.
Aleshores, l’estudi intenta donar-li la volta en la presentació dels números del “banc dolent” amb titulars tan cridaners com: “La Sareb ha aportat 533,2 MEUR de forma directa a l’economia catalana des del 2013”. Respecte a Catalunya, diu que és “la comunitat on ha generat més activitat”, seguida de Madrid (315,5 MEUR) i Andalusia (313,7 MEUR).
I per reblar el clau del magnífic informe sobre la “incidència social” de la meravellosa Sareb, aquest invent financer que mai no hauria d’haver existit com a resultat que va ser d’una gravíssima crisi, la darrera xifra que ens dóna és referent a l’ocupació: “la Sareb ha generat més de 45.300 llocs de treball de forma directa, indirecta i induïda al conjunt de l’Estat.” Moltes gràcies Sareb!
