La reindustrialització de Nissan ha donat un pas definitiu aquest dilluns amb la ratificació pública dels acords amb Goodman i el hub d’electromobilitat, gairebé tres anys després que la multinacional japonesa anunciés que marxava de Catalunya. El conjunt d’empreses, liderat per les catalanes QEV i Btech, té l’objectiu de començar la producció de les furgonetes elèctriques amb les marques Zeroid i Ebro a partir d’inicis de l’any vinent i d’ocupar el miler d’empleats pendents de reindustrialitzar a finals del 2024. En un acte, les administracions han “donat per superada la crisi” iniciada amb el tancament i han mostrat confiança amb el projecte, que no va ser capaç d’obtenir tots els avals per accedir als fons europeus del vehicle elèctric.
“Ha sigut un procés difícil i complicat per tots, amb fases en les quals semblava que no arribaríem a bon port, cosa que provoca incertesa i desesperació”, ha explicat el secretari general del sindicat Sigen-Usoc a Nissan, Miguel Ruiz, a la sortida de l’acte. El hub vol mobilitzar 300 milions d’euros en els primers tres anys d’activitat i fer-se “un lloc en el sector de l’automoció”, situant les marques Zeroid i Ebro com a “referents a escala internacional”, segons ha dit el conseller delegat de QEV, Joan Orús.
La previsió del conjunt d’empreses és començar a produir a inicis del 2024 i haver contractat tots els empleats de Nissan que estan a l’atur abans que acabi l’any vinent. “Portem un llarg retard i tenim la responsabilitat de córrer per accelerar la contractació”, ha destacat Orús que ha afegit que començaran a contractar “avui mateix”.
Les administracions han expressat total confiança amb el projecte del hub, tot i els dubtes generats quan no va poder obtenir totes les garanties per accedir als fons europeus. “Estic convençuda que l’empresa té futur”, ha afirmat la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, en el que ha sigut un dels seus últims actes públics.
Finalment, l’empresa rebrà 65,3 milions d’aquests recursos vinculats al PERTE del vehicle elèctric, que serviran per posar en marxa la planta multimarca de la Zona Franca. La previsió del grup és que les instal·lacions produeixin 60.000 cotxes anuals el 2026.
Tot i que qui produirà els vehicles serà el hub, els terrenys han sigut adjudicats formalment a la multinacional australiana Goodman, que gestionarà els terrenys i es quedarà amb una part de la parcel·la per a fer-hi activitat logística. L’operador ja ha prestat 30 milions d’euros al conjunt d’empreses liderades per QEV i Btech per poder adquirir els actius de Nissan i començar el projecte. Els dos socis compartiran espai als terrenys de la Zona Franca amb la planta de Silence, que preveu fabricar nanocotxes i motos elèctriques i el centre tècnic de Nissan.
“Dia històric”
Així doncs, l’acte d’aquest dilluns ha tancat més de dos anys i mig de treball de la taula de reindustrialització, formada per la Generalitat, el govern espanyol, el Consorci de la Zona Franca, Nissan i els sindicats. Precisament, la sala que ha acollit la firma dels acords és la mateixa on es van reunir en més de 28 ocasions els membres de la mesa, que es va constituir el setembre del 2020.
Tots els participants de la negociació han coincidit a dir que es tractava d’un “dia històric” després d’unes negociacions “molt intenses”. “Ningú està 100% satisfet ni 100% insatisfet i quan hi ha tantes parts a les converses és el millor resultat possible”, ha dit el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, que ha assegurat que tothom que ha participat de les negociacions ha “passat moltes nits sense dormir”.
L’acord ratificat aquest dilluns és una “gran notícia” “permet fer un pas decisiu en la reindustrialització de Catalunya”, segons afirmat el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que ha admès que “no ha estat fàcil” alguns dels membres del Departament “gairebé perden la salut” en el procés. De la mateixa manera, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha destacat que el pacte “garanteix el relleu de Nissan” i “dona per superada la crisi” iniciada el maig del 2020, amb l’anunci del tancament.
40 anys d’història
L’adeu de Nissan es va anunciar oficialment el maig del 2020. Després de mesos de vagues, es va constituir una mesa formada per la Generalitat, el govern espanyol, els sindicats i la mateixa Nissan per pilotar el procés de reindustrialització de les tres fàbriques, la de Zona Franca, la de Montcada i Reixac i la de Sant Andreu de la Barca, que finalment va acabar caient del procés.
El gegant automobilístic xinès Great Wall Motors es va postular com a candidat i va sonar com a substitut de Nissan durant mesos, però va acabar retirant-se del procés tot just abans que la planta barcelonina fabriqués l’últim vehicle, el desembre del 2021. El fracàs de les negociacions amb la xinesa, que era el projecte preferit, van suposar un revés en les negociacions, on s’han avaluat 17 projectes.
A partir d’aquell moment, es va postular com a candidat preferit el D-Hub. A l’estiu, la comissió va obrir el procés per licitar els terrenys a un operador logístic que ha acumulat retard rere retard i que es va acabar firmant a finals de febrer, tot just abans que Nissan tanqués el seu any fiscal. La mesa de reindustrialització del 28 de febrer va servir per ratificar els acords i aquest dilluns s’ha fet l’acte públic per explicar la “nova etapa” industrial. El concurs preveu un arrendament de cinquanta anys amb possibilitat per allargar-ho 20 més i que l’adjudicatari inverteixi almenys 100 milions d’euros.
Els treballadors han hagut d’esperar dos anys, durant els quals s’han anat esgotant les prestacions d’atur, a saber quin serà el substitut de la companyia nipona, que tenia relació amb Catalunya des del 1979. Queden per recol·locar entre 1.000 i 1.200 treballadors de Nissan, descomptades les jubilacions i les persones que han decidit deixar l’empresa amb una indemnització de 60 dies per any treballat. En total, el tancament va fer perdre la feina a 2.500 treballadors.
