La recerca d’un futur millor és el principal motiu que fa que alguns joves abandonin el seu país d’origen i viatgin sols cap a l’Estat espanyol i Catalunya. Els centres que acullen aquests migrants no acompanyats els guien en tot el procés. Ho van continuar fent durant la pandèmia i ara adaptant-se a la nova realitat. Una realitat que ha portar major incertesa i “preocupació”, especialment pel futur laboral, segons ha explicat a l’ACN la directora de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes. La directora del centre Sírius de Santa Coloma de Queralt, Meritxell Roman, afegeix que han de gestionar la impaciència per uns tempos administratius que s’han “alentit” amb la pandèmia.
La covid també ha modificat el dia a dia dels centres de menors migrants no acompanyats de Catalunya. El confinament va obligar a readaptar els centres i a organitzar-se per a una vida més telemàtica i amb més temps lliure, ja que hi havia activitats a l’exterior que es van haver de suspendre. Entre aquestes, les de formació ocupacional, que es van haver d’aturar durant el confinament més estricte. Cabanes destasca però que aquestes hores es van substituir en molts casos per feines relacionades amb la pandèmia i vinculades a ajudar a la societat, com per exemple la confecció de mascaretes. “Van buscar la manera d’ocupar el temps i ser útils”, explica.
Reconeix que en l’àmbit psicològic i social sí han detectat “molta preocupació” pel seu futur i pel fet de no poder continuar amb les tasques que els han de permetre trobar una feina. “Els joves tindran difícil trobar una feina, un habitatge… Qualsevol jove però si estem parlant que a més és un jove que ha passat la infància en un centre de la DGAIA, ho tindrà encara més difícil perquè el seu cinturó de seguretat és més reduït”, reflexiona la directora.
Del confinament a la readaptació
El centre Sírius de Santa Coloma de Queralt tenia 25 joves quan va esclatar la pandèmia. Tant ells com els educadors van viure “de molt a prop” el confinament de la Conca d’Òdena i es van veure directament afectats perquè es van aturar de cop totes les activitats que allà feien. “Tant els nois com els educadors ho van viure molt malament”, explica Roman.
Entre d’altres, els joves no van poder anar a diversos comerços del poble que els acullen i ajuden a que adquireixen les competències bàsiques per poder trobar una feina en el futur. Això els va fer “perdre la seva rutina”. Amb la fi del confinament estrictie, poc a poc s’han anat recuperant les activitats que es feien llavors, tot i que hi ha moltes formacions que continuen sent en línia i això dificulta una mica l’organització dels educadors.
La directora explica que la covid també els ha fet canviar la manera de funcionar, ara amb dos grups bombolla, i introduir nous protocols. A més, en el primer moment van haver de dotar-se dels mitjans tecnològics necessaris per evitar que els joves desconnectessin del tot de les seves activitats. A això van haver de sumar-hi ensenyar-los a fer ús de les noves tecnologies.
Roman reconeix que tant el centre com els joves estan “molt ben acollits” al poble i, tot i que també parlen sobre les dificultats per trobar una feina, confien en tenir oportunitats a la zona. En canvi, afirma que hi ha molta preocupació pel tema de la documentació ja que la pandèmia ho ha alentit tot molt. “Hem de gestionar la seva frustració”, afirma.
A més, apunta que un altre dels problemes és la manca de recursos per acollir i atendre els joves que arriben a la majoria d’edat. “No podem demanar a un noi de 20 anys que sigui completament autònom quan la joventut autòctona no pot pagar-se un lloguer, sortir de casa dels pares i encara s’està formant”, reivindica. A més, creu que, tot i que s’ha avançat, encara queda feina a fer a nivell comunitari ja que reconeix que a vegades “costa molt” aconseguir per exemple un pis compartit per aquests joves.
En aquest sentit, Cabanes recorda que la situació normativa actual a l’Estat dificulta la situació d’aquells migrants que assoleixen la majoria d’edat. I és que una sentència del Tribunal Suprem estableix la necessitat de cobrar uns ingressos mínims, i que no provinguin d’ajudes, per tal de renovar el permís de residència. La directora de la DGAIA afirma que aquesta interpretació està deixant joves tutelats que arriben a la majoria d’edat “en la indigència”. Ho diu en termes estrictes, ja que afegeix que des de la Generalitat es facilita que puguin continuar residint i fent formació en els seus recursos. “Se suposa que no has estat preparant-los per la vida d’adult i que no la puguin tirar endavant per un paper”, lamenta. Per això, insta l’Estat a accelerar totes les accions que han anunciat que faran per evitar aquesta situació.
Descens en l’arribada de menors, un centenar entre gener i febrer
La pandèmia també ha provocat un descens en l’arribada de menors migrants no acompanyats a Catalunya. L’any passat en van arribar 808, mentre que el 2019 van ser 2.222, segons dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Entre gener i febrer d’enguany hi han arribat un centenar, mentre que en el mateix període del 2020 en van ser més de 400. Cabanes desconeix què pot passar en el futur i destaca que s’ha preparat un sistema “que pugui anar absorbint” els que hi puguin arribar. En el conjunt del sistema hi ha uns 5.000 atesos, entre menors i joves extutelats.
