La crisi del coronavirus ha amplificat la bretxa salarial i ha penalitzat el creixement de la dona en el mercat laboral. La directora de la consultora Igualando, Mar Gaya, atribueix aquest fenomen a la gestió del teletreball durant el confiament, l’impacte de la pandèmia en sectors com l’hostaleria o l’augment de les reduccions de jornades per part de les dones. A Catalunya, la diferència de sou entre homes i dones és del 22,2% i afecta especialment el sector de serveis. La bretxa salarial és el “reflex” de les desigualtats existents en el mercat laboral. Una de les causes d’aquest fenomen és la “segregació vertical” o l’escassa presència de dones en els llocs de responsabilitat. Una altra és la “segregació horitzontal” i la distribució desigual dels homes i dones entre els diferents sectors. “Les feines més feminitzades gaudeixen de menys prestigi i això comporta una menor retribució”, explica Gaya.
La també membre del Consell de Conselleres de l’Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona alerta també de la manca de corresponsabilitat entre els homes i dones respecte a les tasques de cura. De fet, les dones sol·liciten un percentatge “molt alt” de les reduccions de jornada, amb els consegüents impactes en la retribució. A aquests elements se suma també la temporalitat més elevada en els contractes de les dones, la qual cosa impedeix la consolidació del seu desenvolupament professional. Les dones tenen també una major part de la retribució en el salari base, mentre que els homes depenen més d’altres conceptes, com els complements per disponibilitat, nocturnitat o hores extres.
A totes aquestes causes s’ha afegit també l’impacte de la crisi del coronavirus. “La pandèmia ha amplificat les diferències salarials entre homes i dones”, resumeix la investigadora del Departament d’Operacions, Tecnologia i Ciència de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management (UPF – BSM), Erola Palau.
La presència de les dones en càrrecs directius s’ha “estancat” aquest any a l’Estat. La directora comercial d’Hays, Noelia Delucas, atribueix aquesta situació a la “paralització” de l’activitat, la qual cosa ha donat prioritat a temes com el manteniment del negoci o la reorganització de l’empresa i “ha penalitzat el desenvolupament i creixement de la dona”. A aquest element se suma també la gestió del teletreball durant el confinament, l’augment de demandes de reducció de jornada per part de les dones i la major afectació de la crisi en sectors feminitzats com l’hostaleria.
Les diferències salarials són encara més elevades en la franja d’edat entre els 35 i 45 anys, segons la investigadora de la UPF – BSM. Palau explica aquest fenomen per l’impacte d’una vessant tant professional com personal. A partir de la trentena, els empleats comencen a ocupar càrrecs de responsabilitat, on les dones tenen més dificultats per accedir. En l’àmbit personal, aquesta etapa pot coincidir amb la maternitat.
De fet, segons un estudi sobre el talent en el sector tecnològic elaborat per Hays, un 46% de les dones han aturat la seva carrera professional en algun moment. D’aquestes, un 45% ho han fet per poder conciliar la vida personal amb el naixement d’algun fill, un percentatge que cau fins al 25% en el cas dels homes.
L’increment de la bretxa salarial provoca més empobriment femení i una pèrdua d’independència econòmica, segons la investigadora de la UPF – BSM. Així mateix, la percepció d’aquesta diferència provoca menys motivació en les dones i un impacte en la productivitat i el rendiment. Davant aquesta situació, les expertes proposen mesures com incrementar la presència de dones en els llocs de direcció, impulsar polítiques actives per augmentar la corresponsabilitat en les feines de cures o treballar a escala sectorial per evitar la segregació horitzontal.
La directora d’Igualando defensa les quotes com una mesura “absolutament imprescindible” per augmentar la presència de dones en els llocs de direcció i reclama aplicar-la “urgentment”. En aquest sentit, Gaya recorda que el 60% de l’alumnat que finalitza una carrera són dones, un percentatge que després no es trasllada en els llocs de feina que ocupen. Per la seva banda, la investigadora de la UPF – BSM proposa també promoure polítiques d’inclusió de gènere dins de les empreses, marcar objectius d’equitat salarial i oferir cursos de negociació de contractes per evitar diferències entre homes i dones.
Paral·lelament, i segons l’estudi ‘Dona i autoocupació a Espanya. Perspectiva de gènere i mesures per a la seva incorporació’ elaborat per PIMEC, les dones representen un 35,8% dels afiliats al règim de treballadors autònoms, un percentatge “estancat” des de 2015. Així, un 47,1% de les dones autònomes destaquen la conciliació personal i familiar com la principal dificultat a l’hora d’emprendre, Davant aquesta situació, la patronal ha proposat una reordenació de la jornada laboral, fomentar la coresponsabilitat en l’àmbit domèstic i garantir la gratuïtat de l’educació entre 0 i 3 anys, entre altres. Les dones representen actualment un 35,8% dels afiliats al règim de treballadors autònoms. Aquest percentatge va registrar avenços “significatius” entre l’any 2000 (30,2%) i 2010 (33,9%) i entre el 2010 (33,9%) i 2015 (35,2%), però s’ha mantingut “estancada” des d’aquest any.
