Ja hi tornem a ser: La Renda Mínima, rebatejada com a Ingrés mínim vital (IMV), que prepara l’equip del ministre Escrivà, va definint-se i sembla que patirà dels més clàssics biaixos espanyols: subvencionar els territoris més pobres de l’Estat, els que no hi ha manera que tirin endavant, sense que hi incideixi la pandèmia del coronavirus.
Extremadura n’és una de les comunitats més beneficiades quan, segons paraules del MHP Quim Torra, el president d’Extremadura va demanar-li a Pedro Sánchez, en el marc de la conferència dominical de presidents, que li donés autonomia per al desconfinament perquè tenia “moltes zones de la seva regió sense casos de coronavirus”. O sigui que els ajuts motivats pel virus aniran a territoris amb poca influència de la pandèmia.
Efectivament, la mesura estrella que Podemos volia incorporar a l’acció del gobierno no hi fa res que hagi coincidit amb la pandèmia i, mica en mcva, van sabent-se’n més coses, totalment alienes a l’epidèmia: serà una ajut permanent i anirà destinat no a persones, sinó a llars, probablement a una mica més d’un milió de llars, dels 18,6 milions que n’hi ha a l’Estat. Si ho passem a persones, serien uns tres milions de beneficiaris.
Entre les condicions o el perfil de les llars beneficiàries hi ha disposar d’uns ingressos per llar inferiors al 60% de la renda mitjana de país (8.871 euros en llars amb una sola persona en 2018); tenir treballant el conjunt de membres actius de la llar menors de 59 anys per sota del 20% de les seves hores potencials; i, finalment, complir al menys quatre de les següents condicions de carència material: no poder fer front a les despeses d’hipoteca, lloguer o subministraments; no poder mantenir la casa calenta; no poder fer front a despeses inesperades; no poder menjar carn o proteïnes regularment; no poder anar de vacances; no poder comprar un televisor; no estar en condicions de comprar una rentadora; no poder adquirir un cotxe; o no estar en condicions de comprar un telèfon.
L’última ‘Enquesta de condicions de vida’ (ECV) que ha realitzat l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situa la població en risc de pobresa o exclusió social (l’anomenada taxa AROPE) al 26,1% del total, l’any 2018. Així, els possibles beneficiaris que reuneixen aquestes característiques bàsicament viuen en tres regions: Extremadura, Andalusia i Canàries. A Extremadura s’assoleix un 44,6%; a Andalusia, un 38,2%; i a les illes Canàries s’arriba a el 36,4%. I encara amb una pitjor xifra hi trobem Ceuta, que té un 49,3%, o sigui que gairebé la meitat de la població és pobra, segons l’estadística.
La taxa AROPE (At Risk Of Poverty or Social Exclusion, per les sigles en anglès), es va crear el 2010 amb l’objectiu de mesurar la pobresa relativa a Europa. A l’Estat espanyol, a l’altra punta de la llista, hi trobem el País Basc (12,1%), Navarra (12,6%) i l’Aragó (17,7%) mentre que Catalunya té un 24,7%.
