Si ets militar a Turquia, tens feina: prohibir l’entrada de refugiats, massacrar els kurds, lluitar contra el PKK i reprimir els drets civils dels opositors al president Recep Erdoğan. Turquia és la pedra angular sobre la qual s’uneixen Europa, Àsia, el Pròxim Orient, el Caucas, Rússia, el mar Negre i un llarg etcètera amb infinitat d’història. Com diem, darrerament sol ser notícia per la crisi dels refugiats, que miren d’arribar a Europa fugint de l’horror que estan vivint a Síria, pel conflicte amb el Kurdistan i, després del fallit cop d’estat del 2016, per la persecució de tots aquells que no combreguen amb l’ omnipresent president turc Erdoğan. A banda, aquest estiu Turquia també ha estat notícia per un afer, a primer cop d’ull, intern: la seva moneda [Nota 1].
Els que seguim l’actualitat econòmica, aquests dies mirem amb atenció el comportament de amb la lira turca. Com es detalla en la Gràfica 1, mentre la crisi del deute grec sembla superada, el focus d’atenció es fixa a l’altre costat del Bòsfor [Nota 2].
Ambdues línies representen, en percentatge, l’interès del bo (bond yield) a 10 anys per a Turquia (blau) i Grècia (negre). Cal tenir en compte que l’eix vertical esquerre representa el percentatge de Turquia i el de la dreta el de Grècia. Com veiem estan a escales diferents. L’interès del bo (“bond yield”) no és res més que el tipus d’interès (%) que cada govern, aquí el de Turquia i el de Grècia, paga per cada bo que emet a un temps determinat (10 anys en aquest cas). En general, l’interès del bo (“bond yield”) no només afecta l’economia d’un país (com més elevat és, més li costarà a un estat endeutar-se), sinó que se sol utilitzar com a indicador de la “salut” d’aquella economia: si puja, malament.
La guerra comercial amb els EUA
Per què augmenta tant l’ interès del bo turc com es veu a la Gràfica 1 (línia blava)? Fa setmanes, Donald Trump va anunciar noves sancions comercials a Turquia i va imposar taxes d’entrada als Estats Units (EUA) per alguns productes turcs com ara el 20% per l’alumini i el 50% per l’acer. En contraposició, Erdoğan ha anunciat sancions per a alguns productes nord-americans, entre el quals l’iPhone; potser a causa de l’ascendència armènia de Steve Jobs (els seus avis van fugir del genocidi armeni a principis del s.XX)?. La depreciació de la lira turca enfront del dòlar ja ha superat el 40% des de principis d’any i això esdevé un problema perquè més del doble del deute extern (públic i privat) està contret en moneda estrangera, incloent el dòlar, i per tant resulta més costós pagar-lo. A més, el país del Bòsfor està entrant en una espiral inflacionista. Com observem al Gràfic 2, la inflació oficial es troba al voltant del 15%, mentre que algunes estimacions situen la inflació implícita al voltant del 100% dels preus . Com es pot veure al gràfic, especialment al llarg del 2018, mentre que la línia negre, que representa el tipus de canvi, baixa, la blava, que representa la inflació, puja. Per tant, presenten signe oposat.
La línia blava representa la inflació (oficial) de Turquia (en %), guiant-se per l’eix vertical esquerre; mentre que la línia negra és el tipus de canvi de la lira turca / euro, guiant-se per l’eix vertical dret; és a dir, a quantes lires equival 1 €.
Dit d’una altra manera, quan la lira es deprecia (la línia negra baixa) respecte a d’altres monedes com l’euro, els preus en lires dels béns estrangers (allò que s’importa de fora) pugen respecte els preus dels béns de productes nacionals. S’entén? És a dir: Un llaç a Turquia val, per exemple, 6 lires turques. Mentre que un llaç de Catalunya que s’exporta a Turquia val 4 lires turques el mes de Juny del 2018. El mes d’agost, per la devaluació de la lira, el llaç passa a tenir un cost de 8 lires turques. Prenem com a hipòtesis que els llaços formen part d’una cistella de la compra on s’inclouen diversos productes; amb el cost del conjunt dels productes de la cistella es calcula la inflació (variació dels preus). Per tant, si el preu dels llaços provinents de fora de Turquia pugen, els preus de mitjana també pujaran. Com hem dit abans, a la Gràfica 2 observem que mentre la lira es deprecia, la inflació puja; signe oposat: correlació negativa. Aquest efecte anomenat exchange rate pass-trough (conegut en català com a “pass-trough del tipus de canvi), el desenvoluparem en profunditat en el proper article. Per tal de contrarestar la inflació, el mes de juny el Banc Central Turc va apujar el tipus d’interès però sembla que la situació no ha millorat gaire [Nota 3]. L’economista català del Wall Street Journal Jon Sindreu explica molt bé com, a causa de la inflació, aquesta pujada no es transforma en un augment del tipus d’interès real.
Com apunten Acemoglu i Robinson al seu best-seller Why nations fail?, sovint una política econòmica resulta errònia no per culpa de la incompetència dels seus dirigents, sinó per causa de les tensions i de l’amiguisme imperant. I és que Turquia, juntament amb l’Índia, és un dels països més grans que utilitza barreres comercials temporals (TTB: Temporary Trade Barriers) que afavoreixen la creació d’oligopolis.
Erdoğan: El postureig (populista) nacionalista
Turquia no és el primer cop que s’enfronta a un problema d’aquestes característiques. El 2005 Erdoğan va posar en circulació la Yeni Türk Lirası (nova lira turca), que significava l’eliminació de sis zeros al final de cada bitllet de les antigues lires. Si el 2004 un cafè costava aproximadament 2 milions de les antigues lires, el 2004, amb el canvi, passava a costar 2 lires noves. El més curiós és que Erdoğan no va “vendre” aquest gest com a política monetària, sinó com a símbol de la recuperació de la dignitat de la lira i, per tant, de Turquia. De la mateixa manera, actualment, amb la lira en caiguda lliure (sic), es podria intentar “vendre” les polítiques monetàries com un postureig nacionalista. Quines polítiques monetàries? Es podria limitar l’ús de monedes estrangeres, encara que de ben segur augmentaria la inestabilitat financera existent. També es podria reduir la ràtio de reserva obligatòria del Banc Central o el percentatge que mantenen els bancs comercials en líquid (monedes i bitllets). En la mateixa línia, el Banc Central podria comprar els bons governamentals com a mesura per injectar diner a l’economia. Ambdós gestos provocarien més diner circulant i, per tant, però, encara més inflació.
Agraïments a l’Elisenda Riera i, com sempre, a la Marta, la Mireia i al Roger.
Notes
Nota 1
Recordem que el Roger, un dels nostres editors, viu al Kurdistan iraquià. Escriu a Social Inquiry
Nota 2
La crisi del deute grec sembla superada, sí, però la crisi real segueix. A banda de l’arribada massiva de refugiats dels últims anys, si es fa una volta per Atenes o per qualsevol altra ciutat grega, és fàcil adonar-se que la població no ha superat ni de llarg la crisi econòmica. Tal i com escrivia fa poc Liz Alderman al New York Times: “Prop de 10 milions de grecs són pobres, això significa més d’un terç de la població.”
Nota 3
En contínues ocasions Erdoğan repeteix que elevats tipus d’interès causen un augment dels preus (inflació), just a l’inrevés del que el 99% dels economistes creiem. De fet, ha costat Déu i ajuda que al juny s’apugés el tipus d’interès oficial. No deixa de sorprendre com Erdoğan sol opinar, i segurament influenciar, la política monetària del Banc Central Turc que, en principi, hauria de ser independent.
Articles relacionats i bibliografia
– “Els refugiats de Turquia: malviure en la pobresa o abocar-se al mar”. Mas, J. Setembre. (20/06/2017).
– “What Turkey Can Do if Market Troubles Return”. Sindreu, J; Whitall, C.; Wall Street Journal. (27/08/2018).
– “Turquia mostra una posició de força davant l’FMI”. Guiu, R. eKonomicus. (12/03/2010).
– “Turkey’s money loses it’s zeros”. Deutsche Welle. (06/01/2005).
– “Deu apunts imprescindibles per conèixer a fons el Kurdistan (abans i després del cop d’Estat turc)”. Forniès, D.; Trobat, A. El Crític.
– “Neoliberal restructuring in Turkey”. Roy Karadag. Max-Planck-Institut für Gesellschaftsforschung. (2010)
– “Police in Turkey Break Up Mothers’ Weekly Vigil”. New York Times. . (26/08/2018)
– “L’ofensiva d’Erdogan per emmordassar la llibertat d’expressió a Turquia”. Regué, J. Hemisfèria. (22/02/2018).