La guerra a Ucraïna ha agreujat l’escalada dels preus dels costos de producció al sector agrari arran de l’espiral alcista de les matèries primeres, que ja s’havien incrementat el darrer any amb la pandèmia. La principal preocupació és el risc de desproveïment d’alguns productes i la situació de col·lapse a la qual es poden veure abocats pagesos i ramaders en no poder fer front a més despeses. I, és que bona part dels cereals que s’utilitzen per a l’alimentació animal o dels fertilitzants químics amb què s’abonen els camps s’importen des d’Ucraïna o Rússia. Des de JARC reclamen a l’Administració mesures excepcionals per garantir la producció d’aliments com ara exempcions fiscals i ajuts per donar liquiditat als professionals agraris.
L’estat espanyol té una forta dependència importadora del blat de moro i de l’oli de gira-sol d’Ucraïna i del blat tou de mitjana-baixa qualitat de Rússia per a la fabricació d’alimentació animal. El conflicte bèl·lic a Ucraïna afecta especialment a les explotacions ramaderes, però sobretot als sectors porcí i avícola. L’Estat importa el 28% de blat de moro per alimentació animal d’Ucraïna, que és el quart exportador mundial d’aquest producte i la interrupció del subministrament n’ha disparat el preu. En el cas del porc, els pinsos representen entre el 60% i el 70% dels costos de producció.
Cereals com ara el blat de moro, el blat o l’ordi s’estan cotitzant a “preus històrics”, cosa que genera “preocupació” entre els ramaders però també “incertesa” pel risc que es pugui arribar a una situació de desproveïment pel conflicte a Ucraïna, assenyala Robert Jaimejuan, ramader i cap de la sectorial de farratges de JARC. “En l’últim any i fins aquest gener portàvem un increment del 30% del preu del cereal, que es repercuteix en el preu de l’alimentació, i des del gener i fins ara s’ha incrementat un 50% més, cosa que representa una pujada del 80% o 90% segons el tipus de cereal”, remarca.
“En el sector boví portàvem tres anys de pèrdues i ara que s’havien incrementat els preus de la carn veurem com ens atrapen una altra vegada els costos per l’encariment de preus i el més greu és que no sabem on tindrà aturador”, explica Jaimejuan. Estima en uns 2,10 euros/quilo els cost que suposa actualment criar un vedell, un 50% més que a principis d’aquest any. Entre un 20 i un 30% d’aquest increment s’ha donat arran de l’esclat de la guerra a Ucraïna, sobretot per la pujada del preu del cereal. Al gener del 2021, els costos de producció es movien entorn dels 1,50 euros/quilo.
“Amb els vedells frisons ara estem guanyant ara entre 80 i 100 euros però amb l’increment dels costos de producció per produir el mateix animal ja en necessitem entre 150 i 200”, assenyala. “Les empreses ja estan descapitalitzades i amb el benefici que estem recuperant ara no ens ho soluciona perquè per tornar a produir el mateix tenim més despesa que no pas el que en traiem de rendibilitat”, afegeix el responsable de JARC.
Increment del preu i manca de fertilitzants químics
Arran de la guerra a Ucraïna també s’han disparat els preus d’altres matèries primeres que utilitza el sector agrari com són la llum, el gas i el gasoil. També el dels fertilitzants químics, que s’utilitzen per adobar els camps i que s’importen majoritàriament de Rússia i Ucraïna. Els productors de cereals ja fa temps que pateixen l’increment del preu dels fertilitzants químics, que s’ha gairebé quadruplicat des del gener del 2021. Aleshores, adobar amb urea costava uns 75 euros/hectàrea, mentre que a principis d’aquest any eren uns 180 euros/ha. A partir de la guerra a Ucraïna, s’ha disparat fins als 250 euros/ha.
Però al marge de l’increment del cost, les empreses subministradores han aturat l’exportació de fertilitzants químics des dels països en conflicte davant la incertesa de disponibilitat de producte. “Hi ha una oferta molt petita que incrementa moltíssim els preus i no sabem de quan producte disposarem per poder abonar els camps”, explica Josep Alegre, gerent de l’empresa Aleca Gimenells, que comercialitza fertilitzants entre altres productes i serveis per al camp.
Davant les dificultats per disposar de fertilitzant químic, els cerealistes estan optant per tirar menys adob i això suposa “estar per sota de les necessitats de cultiu” i, per tant, “la producció també estarà per sota del potencial productiu”, explica Lluís Viladrich, productor de cereal. Una altra solució és optar per adob orgànic però aquest “té unes limitacions legals d’aplicació i, a més, hi ha un problema de disponibilitat i no n’hi ha prou per suplir al químic”, indica Viladrich.
Tot i l’increment del preu del cereal que es veu a les llotges, “el pagès no se n’ha beneficiat perquè va vendre fa sis o set mesos”. “Ara gastem una fortuna per sembrar i cultivar però no sabem al preu què vendrem perquè, tal com han pujat, els preus poden caure en picat”, afirma aquest productor.
Liquiditat per al sector agrari
JARC reclama la intervenció del govern de l’Estat per garantir el proveïment d’aliments i proposa mesures excepcionals per evitar el “col·lapse” del sistema productiu, amb l’objectiu de donar liquiditat al sector i rebaixar les exigències mediambientals de la PAC que entrarà en vigor el 2023, en favor de la producció d’aliments. JARC demana excepcions fiscals en relació amb l’IRPF o la bonificació de l’ús del gasoil agrícola, entre altres. A la vegada, també sol·licita avançar la bestreta de la DUN i prorrogar un any el retorn dels préstecs de la covid per donar suport als productors, garantir la producció d’aliments i evitar també una crisi social.
Per tal d’augmentar la capacitat productiva dels cultius, l’entitat demana que Brussel·les aixequi amb caràcter urgent les restriccions del 5% de Superfície d’Interès Ecològic (SIE). Actualment, aquestes terres s’han de deixar en guaret o plantar cultius fixadors de nitrogen, sense utilitzar fitosanitaris. Entre altres peticions, JARC també demana autoritzar la importació de cereals des de països com ara l’Argentina o els Estats Units.
