El nord d’Austràlia és un espai immens amb gran quantitat d’insolació: un espai idoni per a la granja solar més gran del món. En un petit poble de 3.000 habitants, Tennant Creek, al bell mig del Territori del Nord, s’hi posaran plaques solars al llarg de 15.000 hectàrees, amb una potència instal·lada de 10GW i una bateria amb una capacitat de fins a 22GWh. Aquest colossal projecte, amb un cost de 12.000 milions d’euros, alimentarà elèctricament habitatges situats a 4.500 quilòmetres, a Singapur, un 20% del total de les necessitats del país, de gairebé sis milions d’habitants.
Per tant, no només és, per ara, la granja solar més gran del món, sinó que el cable submarí de subministrament elèctric que transportarà l’energia a destí serà el més llarg de la planeta.
Aquestes marejants xifres empetiteixen qualsevol altre projecte. És aproximadament vint vegades més que qualsevol iniciativa ara en estudi a l’estat espanyol i obre unes possibilitats fins ara no imaginades: tota la demanda elèctrica que cal per anar abandonant les energies brutes necessita ubicacions semblants per generar-la: indrets grans i amb molt de sol.
A Europa, la iniciativa més específica plantejada és l’autopista energètica alemanya, un dels grans projectes que sostenia la seva estratègia de transició energètica, però arrossega anys i anys de retards i, probablement, no arribi a estar operatiu mai. No obstant això, projectes com aquest obren la porta a nous esquemes energètics entre Europa i el Sahel que converteixin a la Mediterrània en un enorme mercat d’energia renovable. Fer venir aquesta energia del nord d’Àfrica seria molt més senzill que el projecte que uneix Austràlia i Singapur.
