La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha explicat que el nou gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella pot trigar “5, 6 o 7 anys” i que “no es començarà a construir immediatament”. Ribera ha apuntat que l’opció “més àgil” hauria estat la d’aprofitar el traçat existent del MidCat, però que l’oposició “ferma” de França no deixava cap altra opció si es volia comptar amb el país veí. Això ho deia a Catalunya Ràdio i, en una altra entrevista a Antena 3 ha afegit que, un cop descartat el MidCat, aquesta via era la més “fàcil i ràpida”, ja que la connexió entre Barcelona i Livorno era “més extensa, complicada i cara”.
Ribera ha defensat que amb aquest projecte l’estat espanyol “guanya pes” en el mapa comunitari i ha reivindicat que és un “projecte d’interès europeu” perquè permetrà que altres estats membres es beneficiïn dels excedents d’Espanya. D’aquí que la vicepresidenta hagi esperat que la Unió Europea financi una part “majoritària” del nou gasoducte d’hidrogen verd i gas. “No correspon a Espanya finançar-lo de forma exclusiva”, ha dit.
La vicepresidenta ha remarcat que el projecte té complexitat tècnica i que ara cal concretar el disseny, el traçat submarí, les condicions de protecció ambiental així com el calendari i finançament. Ribera ha dit que el Port de Barcelona és la “sortida natural” de la infraestructura per la capacitat d’emmagatzematge de gas.
Interlocució amb la Generalitat
Ribera ha dit que la interlocució amb la Generalitat és “important”, ja que el gasoducte sortirà de Barcelona, però ha remarcat que el projecte és competència estatal. La vicepresidenta tercera ha recordat que ahir dijous va trucar el president del Govern, Pere Aragonès, per informar-lo tan bon punt es va tancar l’acord amb França i Portugal.
El MHP Aragonès es trobava a Brussel·les entrevistant-se amb l’eurocomissari de Mercat Interior, Thierry Breton, el qual ha demanat al president català “accelerar el desplegament” de tecnologia solar i d’hidrogen. Segons han apuntat fonts comunitàries a l’ACN, Breton ha traslladat a Aragonès que el desplegament d’aquestes tecnologies és “essencial” per crear una economia “vertaderament descarbonitzada i elèctrica”. En la trobada, Breton i Aragonès han tingut també una “discussió constructiva” sobre els plans de l’executiu català per impulsar la indústria dels microxips, en la línia dels plans de Brussel·les per impulsar el sector a la Unió Europea.
Foment celebra l’acord per un gasoducte entre Barcelona i Marsella
Foment de Treball veu positivament l’acord entre Espanya, Portugal i França per substituir el Midcat per un corredor d’energia verda entre Barcelona i Marsella. En una atenció als mitjans, el president de la patronal, Josep Sànchez Llibre, ha assegurat que es tracta “d’una decisió importantíssima” per tal de garantir el subministrament d’energia al territori europeu. “Catalunya serà part del pulmó de la Unió Europea”, ha celebrat Sànchez Llibre. En paraules seves, l’acord entre els tres països generà inversions i llocs de treball al territori català. “L’esforç d’inversió en les regasificadores del país finalment veu la gran utilitat que representa”, ha constat Sànchez Llibre.
En la mateixa línia, Sànchez Llibre ha assegurat que es tracta “d’una gran decisió, que des de Foment es trobava a faltar”. Segons ha sostingut, l’acord entre els tres països permet “fer realitat” el plantejament que la península Ibèrica pot funcionar com un ‘hub energètic’ davant dels talls de subministrament del gas provinent de Rússia.
“Aquest acord reafirma la necessitat d’una política energètica, que s’havia reclamat des de fa molt de temps”, ha insistit Sànchez Llibre, que alhora ha afegit que la interconnexió entre Barcelona i Marsella permetrà “donar seguretat al subministrament elèctric” de la Unió Europea “siguin quines siguin les condicions”.
Més enllà de les “felicitacions” a Espanya, Portugal i França, el president de la patronal ha matisat que Foment del Treball “no deixarà d’insistir” en la necessitat de connectar, també a través d’un gasoducte, Barcelona amb la ciutat de Livorno, a Itàlia, un projecte que va guanyar força davant la negativa francesa al Midcat.
