El canvi climàtic i les tensions geopolítiques desfermades per la guerra d’Ucraïna han accelerat els esforços per canviar el model energètic a Europa. A tot el continent s’ha redoblat la inversió per retallar el consum de combustibles fòssils, objectiu que a Catalunya s’ha traduït en un augment històric de la producció d’energia solar. Tot i que el 57% de la demanda segueix avui coberta per les nuclears, la col·locació de plaques d’autoconsum s’ha disparat i va triplicar-se entre 2021 i 2022. Segons diversos experts consultats per l’ACN, aquesta tendència crea nous riscos per la creixent dependència vers la Xina, país que monopolitza la producció mundial de panells solars. Per aquest motiu demanen innovar, diversificar i retallar el consum.
“Els xinesos van fer una aposta molt agressiva en això fa molts anys i van començar a produir en aquell moment un 10% per sota de cost per tal de fer-se amb tot el mercat, i ho han aconseguit. No és que no hi hagi fabricants catalans, tampoc n’hi ha d’europeus o americans”, explica el doctor en enginyeria elèctrica i professor de la UPC Alvaro Luna. A parer seu, aquest procés va iniciar-se fa uns dotze anys i suposa un “risc” evident per a Europa. De fet, segons alerta un informe de l’Agència Internacional de l’Energia de l’OCDE publicat al juliol, la quota de la Xina en totes les etapes clau de fabricació de panells solars supera avui el 80% i no es descarta que en algunes fases escali fins al 95% els anys vinents.
“Què passarà el dia que diguin els xinesos que ara això ha de canviar i el preu ha de ser un altre? Doncs que tindràs un problema perquè s’haurà establert una dependència”, apunta Luna. En aquest sentit, ell defensa fer una forta aposta per la innovació i la transferència tecnològica, on Europa encara pot ser capdavantera. “El repte està a la tecnologia. És el tren que hem d’agafar”, exposa. “Si no tens ni la tecnologia ni la producció tens els problemes”, avisa. Així, demana trobar nous materials, nous sistemes de generació i més tècniques d’eficiència per crear un sistema econòmic menys consumidor d’electricitat.
Per a l’enginyer industrial i director general de l’empresa de projectes solars Sunowatt, Salvador Salat, cal començar a fabricar plaques a Europa per intentar reduir els riscos d’aquest model. “Europa i el món han de produir les seves pròpies plaques si no volen estar en mans que aquesta transició te la facin amb comptagotes o sigui que la Xina decideixi no donar-te producte, o fer-te’l pagar molt car”, manifesta. Així mateix, recorda que sempre cal evitar viure d’un sol proveïdor i confirma que el gegant asiàtic ha portat a terme els darrers anys una política pensada per “eliminar” la competència de plaques fetes a Europa o els Estats Units, on la producció és avui residual.
“El primer que hem vist és que ara el 80-85% de les plaques venen de la Xina. T’anticipo, bola de vidre, que la següent cosa que passarà és que no trigaran gaire a obligar-nos a pagar aquestes plaques en iuans. Això començarà a fer mal, ja no només en l’energia, sinó en l’economia”, vaticina Salat. Segons preveu, aquest pas enfortirà el iuan davant el dòlar i l’euro, empobrint de retruc l’economia occidental. “El que busquen no és la supremacia de l’energia, sinó el control econòmic. I això ens porta al control econòmic”, reconeix.
Paral·lelismes amb el gas rus?
Tot i els riscos, els experts consultats marquen algunes distàncies entre la dependència que tenia Europa del gas rus fins a la guerra d’Ucraïna i el paper central que està prenent la Xina en la nostra transició energètica. “Són fets comparables des del punt de vista de dependre d’un tercer, això és evident, però són molt diferents perquè una vegada has invertit en una placa solar t’oblides de qui te l’ha venuda, et deslliures. En canvi, amb el Nord Stream (el gasoducte que unia Alemanya i Rússia) no. En el moment en què vam posar el tub sabíem que teníem una hipoteca amb els russos, era l’aliança d’avui i a trenta anys vista”, indica Salat. “La lliçó del Nord Stream serveix per saber que en el moment que un tercer se sent amb la força de tenir-te agafat pot fer coses amb tu”, manifesta.
Malgrat tot, altres especialistes consideren que l’exposició a la indústria xinesa no és una novetat per a Europa ni tampoc un argument suficient per canviar l’aposta actual. “La dependència sempre és un problema, sempre és un risc estratègic, qualsevol dependència. Però aleshores, per no incórrer en aquest risc hem de no descarbonitzar?”, es pregunta el president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós. Tanmateix, recorda que Europa ha estat dècades condicionada per altres fonts d’energia externes, com el petroli o el gas natural, tot i que aquestes venien d’una major varietat de productors que ara les plaques.
El pes de la solar a Catalunya
Més enllà de les eventuals amenaces que pot suposar un monocultiu solar, a Catalunya aquesta tecnologia continua guanyat pes i concentra bona part dels últims increments arran del bloqueig als grans projectes eòlics. Segons el darrer informe de l’Observatori d’Energies Renovables de Catalunya, la capacitat de generació elèctrica a Catalunya amb fonts d’energia renovables el desembre de 2021 era de 4.030 MW. Durant l’any 2021, la capacitat de generació renovable neta va augmentar, sense comptar l’autoconsum, en només 1,42 MW, repartits entre 0,16 MW hidroelèctrics i 1,26 MW solars fotovoltaics. “El total d’instal·lació renovable dels darrers anys bàsicament ha sigut solar fotovoltaica”, reconeix la també la directora de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), Marta Morera.
Tal com afirma el Govern, l’estratègia energètica catalana contempla continuar donant més pes a la generació solar, però també a altres energies verdes. “A escala de política de país la prospectiva energètica de Catalunya preveu anar a màxims de tot el que és aprofitar cobertes i espais d’infraestructures, però a més tot el desplegament a gran escala d’instal·lacions solars i eòliques el màxim de distribuïdes pel territori i properes al consum possible”, argumenta Morera a l’ACN. Així mateix, es preveu potenciar altres fonts més enllà de l’electrificació, com l’ús del biogàs o el biometà. “Per mi el risc més important és al revés, l’actual model i la dependència que tenim externa amb el model actual”, defensen des de l’Icaen.
“De mica en mica se suposa que també s’anirà incorporant al mercat europeu la fabricació de plaques. De fet, nosaltres incentivarem el màxim que puguem que les instal·lacions que promoguem des de la Generalitat puguin valorar el fet que el màxim de components estiguin fabricats a l’àmbit europeu”, promet Morera.
L’eclosió a les teulades
Malgrat la voluntat d’augmentar el pes de la fabricació local, ara per ara les ajudes oficials a la instal·lació de plaques s’estan usant per a col·locar principalment peces d’importació. Tot plegat ha facilitat una eclosió d’aquest mercat que constaten empreses catalanes com Engel. “La fotovoltaica ara està en un moment d’explosió total. Segurament un dia tindrà sostre, però ara mateix està tot per fer i anirà cada cop a més”, relata a l’ACN el director comercial d’aquesta empresa de Barberà del Vallès, Josep Maria Albert.
“El món s’està ‘desfossilitzant’ i cal tenir una energia neta i que permeti estalviar. Això ho permet la fotovoltaica. Si alguna cosa tenim a aquest país és sol, i ho hem d’aprofitar”, afegeix. Tal com reconeix, la Xina ha copat el mercat per la qualitat de les seves plaques fins a convertir-se en una veritable potència del sector renovable. A parer seu, venen deu anys d’expansió augmentada per la preocupació per la sostenibilitat i per l’encariment de la factura de la llum.
Enmig d’aquest complex panorama, els experts indiquen que el pla ha de passar per mantenir la descarbonització, però facilitant l’ús de més tecnologies diferents i donant més pes a l’eòlica, on Europa té un cert pes i una tecnologia rellevant gràcies a empreses com Siemens-Gamesa. Altres experts i economistes recomanen també generar un sistema econòmic més eficient i molt menys “energívor”, és a dir que deixi de ser “devorador” d’electricitat.
