Com si es tractés d’un jeroglífic egipci, el rescat de les autopistes de peatge s’ha convertit en un enigma impossible de desxifrar per al Govern de Pedro Sánchez. Foment hauria d’haver calculat, el gener de 2019, el cost que tindrà per als espanyols l’expropiació d’aquestes carreteres. Però gairebé un any després, l’estimació segueix sense arribar. I el que és pitjor, des de l’Executiu reconeixen que ni tan sols saben quan tindran preparada aquesta previsió.
Aquest retard, que segons el departament dirigit per José Luis Ábalos es deu al fet que «el càlcul és complex», està engreixant la factura definitiva que haurà d’afrontar l’Administració. Tant els fons creditors d’aquestes carreteres com l’Executiu reconeixen que a el càlcul del rescat caldrà sumar uns interessos de demora milionaris generats per la tardança del Ministeri de Foment a xifrar aquestes compensacions. Segons els fons, aquests interessos rondaran els 500 milions d’euros, el que portarà el cost total del rescat per sobre dels 4.000 milions d’euros.
Aquestes són les estimacions que maneja el sector, si bé totes les parts implicades admeten que el rescat de les radials generarà un cost milionari per a les arques públiques que l’Estat haurà d’afrontar durant els anys vinents.
El cas es remunta ja 15 anys, quan diverses concessionàries van construir, per mandat de Govern del Partit Popular, nou autopistes de peatge (la R-2, R-3, R-4, R-5, la M-12, dos trams de l’AP-7, l’AP-41 i l’AP-36) que perseguien sobretot millorar els accessos a Madrid. El contracte de concessió que van signar les empreses privades i l’Estat per a l’explotació d’aquestes carreteres establia que, si aquestes autopistes de peatge no eren rendibles, l’Administració s’hauria de fer càrrec d’elles i compensar econòmicament a les concessionàries que les van desenvolupar a través d’una clàusula coneguda com a Responsabilitat Patrimonial de l’Administració (RPA).
Els pitjors presagis van acabar per complir-se: el trànsit d’aquestes vies es va desplomar durant la crisi i, quan els deutes ofegaven a les concessionàries, els fons oportunistes es van fer amb la meitat del passiu amb la intenció de rebre una part de la compensació de l’Estat.
Un cop confirmada la fallida de les concessionàries que gestionaven aquestes vies, el Govern va començar el rescat de les carreteres, un procés que va començar el 2018 i es va completar a principis d’any. La Societat Estatal d’Infraestructures de lTransport Terrestre (Seitt) va passar d’aquesta manera a ser l’administrador d’aquestes infraestructures. I a principis d’any, el Ministeri de Foment va decidir mantenir-les sota titularitat estatal i aprovar una rebaixa de peatge del 30% per fomentar el seu ús.
Aquesta urgència contrasta amb les demores que està protagonitzant el Govern a l’hora de calcular el cost que tindrà el rescat d’aquestes carreteres. L’anterior Executiu, que tenia previst relicitar aquestes autopistes per uns mil milions d’euros per esmorteir aquest desemborsament, va realitzar un càlcul preliminar que xifrava la RPA d’aquestes infraestructures en 1.800 milions d’euros.
Al principi, el Govern de Pedro Sánchez va mantenir aquesta previsió: el pla pressupostari remès a la Comissió Europea el 2018 també parlava de 1.800 milions. No obstant això, al maig d’aquest any, l’Executiu va confeccionar una fórmula per calcular aquesta indemnització que va ser publicada al BOE i que, segons el sector, s’elevava a més de 3.300 milions aquestes indemnitzacions. En aquest cas, la xifra màxima per les obres de construcció ascendeix a 2.917.000 i la d’expropiacions de terrenys a 388 milions.
El Govern, però, no ha confirmat que aquesta xifra és la que correspon amb el rescat definitiu. «Hem d’estudiar els diferents paràmetres per poder fer el càlcul, tasca molt laboriosa que requereix un gran esforç i dedicació per part de Ministeri. Serveixi de mostra per il·lustrar aquesta complexitat, que per al càlcul dels aspectes relacionats amb les expropiacions cal revisar els expedients de més de 17.000 finques per a determinar els pagaments realitzats, la determinació del preu just, les sentències dictades, els interessos de demora, etc. », expliquen des del Ministeri de Foment.
