La crisi generada per la pandèmia podria arrossegar a 93.000 persones més a viure en una situació de pobresa a Catalunya. Segons un informe d’Oxfam Intermón, abans del coronavirus hi havia unes 990.000 persones en aquesta situació mentre que en l’etapa post-covid ja se superaria el milió de persones. La nova pobresa suposaria un augment del 9,4% i que aproximadament una de cada set persones a Catalunya sigui pobre. A tot l’Estat, els nous pobres serien més de 700.000, fins arribar als 10,8 milions de persones en total.
Són les estimacions que fa l’ONG dels estralls de la pandèmia i la crisi derivada d’aquesta, una crisi que adverteix és “desigual i injusta”. En l’informe, Oxfam també estima que es podria “esborrar de cop” la reducció de la desigualtat aconseguida durant els últims quatre anys, ja que les persones amb menors ingressos perdrien, proporcionalment, vuit vegades més renda que les més riques.
Abans de la covid-19, un 13% de la població catalana vivia en situació de pobresa mentre que després dels efectes de la pandèmia el percentatge passaria a un 14,3%. A tot l’Estat, era un 21,5% i passaria a ser un 23,1%. En contrast, segons dades de l’organització, els 23 mil milionaris espanyols han vist augmentar el valor de la seva riquesa en 19.200 milions d’euros des dels inicis de l’estat d’alarma i fins a principis de juny.
Les comunitats autònomes que registren un major increment percentual de la pobresa són les Balears, Castella Lleó, Aragó i Catalunya. En termes absoluts és a Andalusia on més persones passarien a estar en situació de pobresa, amb 201.000 persones més. Pel que fa a desigualtat, la comunitat amb un major augment d’aquesta és Andalusia, seguida per Canàries i Extremadura.
A nivell mundial, la covid-19 podria incrementar en 500 milions el nombre de persones en la pobresa, una xifra que segons l’ONG exigeix compromisos dels estats donants, incloent Espanya, “a una escala mai vista” per desenvolupar un pla mundial de salut pública i un altre de rescat econòmic universal.
Migrants i dones
El document posa de relleu que en només 22 dies, 900.000 persones es van donar de baixa a la seguretat social a l’Estat per la paralització de l’activitat econòmica, amb especial afectació a sectors com la construcció o l’hostaleria en què el 73% de persones correspon a grups de cotització baixos, amb major presència de dones, joves i perfils de baixa qualificació.
En el cas de la població migrant, avisa l’ONG, la seva taxa d’atur el 2020 podria quedar deu punts per sobre de la de les persones nascudes a Espanya i la probabilitat de perdre la feina segons les estimacions de l’organització és d’un 149% sobre la població de nacionalitat espanyola. Oxfam Intermón també calcula que l’impacte de la covid-19 pot fer que una de cada tres persones per sota el llindar de la pobresa sigui una persona migrant.
Davant d’això, l’entitat defensa un procés de regularització administrativa “ampli i extraordinari”, que s’incrementi l’accés al permís de treball i residència i es garanteixi l’accés a l’Ingrés Mínim Vital dels grups en situació més vulnerable, com sol·licitants d’asil o famílies amb nens i nenes, independentment de la seva situació administrativa.
Pel que fa a les dones, l’ONG recorda que de cada deu persones que reben salaris mínims interprofessionals, set són dones, i que gairebé la meitat (46,27%) dels contractes signats per dones l’any passat van ser contractes parcials.
“Hi ha persones que són a la primera línia de la resposta sanitària i social que tenen sous baixos i condicions laborals sovint precàries”, afirma Lara Contreras, responsable d’investigacions i incidència d’Oxfam Intermón.
Mesures per reduir la precarietat
Entre les mesures que reclama Oxfam hi ha una demanda perquè les administracions públiques evitin la temporalitat i controlin les condicions de subcontractació, a més d’incrementar la inversió pública en el sector de les cures i incorporar les treballadores de la llar al règim general de seguretat social.
L’organització també proposa mesures fiscals que calcula que suposarien uns ingressos d’almenys 10.000 milions d’euros addicionals. D’una banda, algunes d’estructurals com ara reformar l’impost al patrimoni perquè compleixi la seva funció redistributiva, augmentar la pressió fiscal sobre les rendes de capital en l’IRPF (infragravades enfront de les rendes de la feina) o eliminar certs ajustos extra comptables amb l’objectiu d’augmentar el tipus efectiu de l’impost de societats, perquè sigui d’almenys el 15% per part de les grans empreses.
D’altra banda, suggereix mesures extraordinàries, entre les que figuren un impost temporal sobre els beneficis extraordinaris, un impost a les transaccions financeres “més ambiciós” que el que debat el Congrés i que els ajuts públics a les empreses estiguin condicionats a un comportament fiscal “responsable”.
