El port de Tarragona tancarà l’exercici 2020 amb un 20% menys de tràfic respecte el 2019, quan va moure 33,3 milions de tones. En una entrevista amb l’ACN, el president Josep Maria Cruset avança que si no es té en compte la “gran reducció” del tràfic de carbó o la menor importació de cereals, la disminució atribuïble a la covid-19 ronda el 15%. Una xifra, subratlla el president, que queda lluny de la reculada del 30% que estimaven al principi de la pandèmia. Malgrat la crisi, el port manté el calendari de projectes cabdals com la ZAL i la intermodal de Guadalajara. A més, obre noves connexions, com la ruta Ro-Ro que començarà a transportar camions de mercaderies entre Turquia i Catalunya, a bord d’un vaixell, d’aquí a poques setmanes.
El port de Tarragona no podrà repetir els bons resultats de 2019, en què va assolir els 33,3 milions de tones i uns ingressos rècord de 57,65 MEUR. A l’espera de tancar oficialment l’exercici 2020, l’Autoritat Portuària estima una reculada al voltant del 20%. El seu president, Josep Maria Cruset, apunta que havien previst davallades del 30%, però que “el dinamisme econòmic i el múscul del territori i el port han anat trencant la tendència”. El resultat econòmic també serà menor, en part pels 2 MEUR de bonificacions que es lliuraran a les empreses concessionàries més colpejades per la pandèmia.
En una entrevista amb l’ACN, Cruset diu que a l’hora de comparar resultats cal tenir en compte que el 2019 va ser un any “molt bo”, que hi hagut “molt bona collita de cereals nacional” i que això ha fet que se n’hagi importat menys i que, tal com es preveia, el 2020 ha estat l’any de “la gran reducció del carbó” al port de Tarragona. Si no es tingués en compte aquesta davallada del carbó, apunta el president, la reducció atribuïble a la covid-19 seria del 15%.
Durant el 2020 el port ha constatat un comportament positiu en el tràfic de carburants i líquids vinculats al sector petroquímic perquè, en temps de preus baixos, les empreses han optat per emmagatzemar amb la intenció de vendre a un millor preu més endavant. Cruset assenyala que, dins d’un escenari de reducció, els tràfics estructurals del port han tingut un comportament “prou interessant”.
Un altre dels àmbits que manté bons resultats és el transport d’animals vius, que assolirà “números pròxims” als de 2019. Aquí, però, hi ha una reivindicació pendent. Malgrat l’esforç i “la màxima actitud positiva” dels funcionaris del Punt d’Inspecció Fronterera (PIF) de Tarragona, Cruset insisteix a reclamar a l’Estat que incrementi el personal adscrit al servei perquè puguin fer-se operatives durant les 24 hores del dia.
Noves oportunitats malgrat la pandèmia
De cara al nou any, el port constata un bon “dinamisme” en les empreses portuàries. “S’estan explorant nous tràfics, noves oportunitats malgrat aquest context general complicat i noves maneres de treballar”, resumeix Cruset. El 2021 portarà a Tarragona “nous mercats i oportunitats” que s’aniran consolidant en un futur i que suposaran un “canvi de marc mental” en determinades operacions.
Una de les novetats arribarà aquest mateix gener amb l’obertura d’una ruta Ro-Ro que setmanalment transportarà camions de mercaderies entre Turquia i el port de Tarragona. Segons detalla Cruset, els camions arribaran en vaixell, baixaran al port de Tarragona per anar a descarregar mercaderia arreu de la península Ibèrica i tornaran de nou a port en un màxim de 24 hores per enfilar la tornada cap a Turquia, de nou per via marítima.
Aquest nou tràfic enfortirà relacions amb un mercat “molt interessant per al territori” i s’emmarca en el treball comercial que s’està fent des de port en l’àmbit de la càrrega general. Aquest segment de negoci, i especialment el tràfic de contenidors a dia d’avui encara incipient, creixerà amb la construcció de la nova Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i la terminal intermodal Puerto Centro, a Guadalajara.
Aquests dos projectes cabdals pel port omençaran obres durant el primer quadrimestre -com a molt al maig-, segons precisa el president de l’Autoritat Portuària, de manera que el 2021 serà “el gran any de la transformació del port de Tarragona des del punt de vista d’infraestructura” i “de preparar-se pels pròxims 20 anys”.
La ZAL, “l’element transformador” de la regió els propers anys
Amb una inversió de 35 MEUR en una primera fase, la nova ZAL s’ubicarà en un àmbit d’un milió de metres quadrats del litoral de Vila-seca. S’hi edificaran més de 400.000 metres quadrats de sostre, un creixement que equival al 20% de la superfície actual de molls del port, segons il·lustra Cruset. El nou epicentre logístic tindrà a tocar una terminal de contenidors, una intermodal ferroviària i corredors viaris com l’A-7, l’AP-7 i l’A-27 a escassos cinc minuts.
La ZAL oferirà “la màxima eficiència logística d’operativa i intercanvi intermodal de mercaderies”, defensa el president, que veu el projecte com el principal “element transformador” del Camp de Tarragona pels propers anys i de generació “d’oportunitats i riquesa”. Un dels seus punts forts, a més, és que donarà resposta a l’elevada demanda de sòl logístic existent a Catalunya –amb saturació a l’àrea metropolitana de Barcelona.
En paral·lel a l’execució de les obres, que duraran un mínim de dos anys, també s’abordarà la restauració de l’àmbit que forma part de la Xarxa Natura 2000. La previsió és que el 2022 ja pugui haver-hi concursos per a la implantació d’empreses a la Zona d’Activitats Logístiques. Igualment, també a mitjan 2022 es preveu començar a operar des del port sec de Guadalajara un cop s’hagi resolt el concurs per trobar l’empresa que explotarà la terminal.
D’altra banda, el port també segueix tramitant el nou contradic dels Prats, una nova construcció perpendicular al dic de Llevant que permetrà “tancar” el Port de Tarragona en l’horitzó del 2022 i 2023. Actualment, apunta Cruset, treballen de bracet amb l’Ajuntament de Vila-seca per “definir visualment com ha de ser aquest contradic” per tal que quedi alineat amb l’actiu turístic que suposa la platja de la Pineda.
En matèria turística, la covid-19 ha esborrat el tràfic de creuers, però el port ha seguit treballant en l’ampliació del Moll de Balears i la nova terminal. En breu començarà la darrera fase de les obres amb previsió que s’enllesteixin al maig i que seguidament s’engegui el procés de concessió de l’explotació de la nova terminal de creuers. Malgrat que la represa és incerta, el nivell de reserves per a la propera campanya de creuers és equivalent al de fa un any.
Dues rehabilitacions importants
D’altra banda, Cruset destaca que continuen en marxa les obres de remodelació de l’antiga seu de l’APT, que es destinarà a serveis portuaris i a oficines. A més, un altre revulsiu, apunta, serà la posada en servei del Museu del Port de Tarragona durant el primer trimestre d’enguany, amb una inversió de més d’1 MEUR i un projecte museístic “modern, dinàmic i molt basat en les noves tecnologies”. Això, de retruc, permetrà recuperar el tinglado que s’havia destinat al Centre d’Art de Tarragona i incorporar-lo com a espai expositiu del moll de Costa, que es refermarà com un “eix lúdic i cultural” de la ciutat.
Malgrat la proximitat de les eleccions del 14-F, Josep Maria Cruset assenyala que continua treballant de forma intensa en tots els projectes que té en marxa l’Autoritat Portuària i que veu els comicis “com un ciutadà més”, i des de la seva vinculació política a JxCat. Així, recorda que la designació de la presidència la fa el Govern de la Generalitat i assegura que, mentre li mantingui la confiança, seguirà “plenament dedicat” a les seves responsabilitats.
