La Comissió d’estudi de la reconstrucció i la reactivació socials i econòmiques del Parlament ha conclòs que cal “enfortir” el sistema sanitari públic i incrementar-ne el finançament. Així es recull al plec de conclusions aprovades per la comissió, que han estat presentades conjuntament per tots els grups parlamentaris a excepció de la CUP-CC, que n’ha presentat unes de pròpies que no han acabat prosperant. Ara aquestes conclusions s’hauran de debatre i aprovar, si s’escau, al ple de la setmana vinent, que serà el darrer de la legislatura. Entre les conclusions aprovades hi ha la necessitat de revisar el model residencial, així com d’impulsar un fons de rescat extraordinari per a ajuntaments dotat amb 500 MEUR.
Les conclusions finals aprovades per la comissió compten amb més d’un centenar de propostes i consideracions, que inclouen la necessitat d’impulsar un pacte nacional per a la sanitat pública, reduir les llistes d’espera i reformar l’atenció primària i dotar-la de més recursos i personal. En aquest aspecte, es vol reobrir els serveis assistencials del territori que s’hagin tancat durant la pandèmia, recuperar el servei de rehabilitació ambulatòria i domiciliària del territori –que ara està externalitzat- i assumir l’atenció la salut integral dels residents de residències geriàtriques.
A més, s’aposta per enfortir el sistema sanitari públic i per augmentar-ne el finançament, i es conclou que en un termini de tres anys cal arribar a un finançament que suposi el 7% del PIB, amb almenys un 25% destinat a la primària i un 3% a la salut pública. També conclouen que cal reduir la precarietat laboral dels treballadors i l’eventualitat dels professionals fins al 10%, revisar i millorar els salaris i condicions laborals, ampliar les plantilles –especialment a la primària i comunitària i en infermeria- i equiparar les ràtios i retribucions a altres països europeus “per evitar la fuga i retenir talent”.
En l’àmbit educatiu, es reclamen ajuts per a les famílies per poder atendre els tractaments, convalescències i quarantenes dels fills, arribar a una inversió del 6% del PIB, reduir les ràtios i convocar concursos oposició per fer baixar la taxa d’interinitat dels docents –actualment del 40%- fins al 10%. També es demanen més recursos per a les despeses extraordinàries que les universitats han tingut per la pandèmia, així com augmentar-ne el finançament i reduir les taxes.
En l’àmbit cultural, els grups aposten per augmentar fins al 2% les partides destinades a cultura del pressupost de la Generalitat, continuar amb el pla de rescat del sector i instar tant el Govern de la Generalitat com el de l’Estat a aprovar Estatuts de l’artista.
Àmbit laboral i social
D’altra banda, s’aposta per modificar les condicions dels avals i préstecs de l’ICF perquè les carències siguin de dos anys i s’allarguin els terminis d’amortització; impulsar una línia d’ajuts “directes, àgils i justos” per a autònoms; i continuar aprovant plans de xoc per a sectors afectats. També es demana a l’Estat que mantingui “el màxim de temps possible” els ERTO.
La comissió aposta per impulsar un pla d’emergència social per revertir les conseqüències de la crisi de la covid-19 que inclogui mesures com convertir els programes d’ajuts excepcionals a les famílies vulnerables en ingressos mensuals via targetes moneder durant tota la durada de la crisi. També creu que cal coordinar la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital i pujar fins al 2,4% del PIB la inversió en protecció social en infància de la família.
Fons europeus
Pel que fa als fons europeus, es demana impulsar “immediatament” el diàleg i la concertació social amb els sindicats i organitzacions empresarials sobre la compensació als sectors afectats per la covid-19, crear una taula de treball entre el Govern i els grups parlamentaris en relació als projectes a presentar per optar als fons Next Generation EU i una comissió permanent entre Govern i ajuntaments, entre altres qüestions. També es conclou que cal augmentar els fons de cooperació local fins als 200 MEUR, així com liquidar tots els deutes del Govern amb els ajuntaments durant el 2021.
D’altra banda, a les conclusions també es constata que les mesures de limitació de mobilitat i reducció d’activitat econòmica de moment no han anat acompanyades d’ajuts “suficients” per compensar els sectors. També es remarca que properament es començarà la distribució de vacunes però s’admet que abans es viurà una tercera onada de contagis, pel que s’haurà de mantenir “durant un llarg període de temps” les mesures restrictives.
El debat de les conclusions
Durant el debat de les conclusions tots els grups s’han felicitat per la capacitat de generar “un consens ampli” al voltant de les conclusions. “Hem buscat el que ens uneix i no el que ens separa”, ha resumit la diputada socialista Alícia Romero, que ha admès que han hagut de fer “renúncies”. En un sentit similar s’ha expressat el diputat de JxCat Jordi Munell, que ha remarcat que “en una situació excepcional calen mesures excepcionals i responsabilitat excepcional”.
Des d’ERC, Ernest Maragall ha admès que en les conclusions aprovades “s’han fixat poques xifres” per poder facilitar el consens però ha assegurat que es tracta “d’un catàleg solvent de demandes socials”. Els republicans han celebrat que en el marc del debat a les comissions s’ha pogut identificar “uns dèficits, febleses i mancances que ja veien d’abans de la pandèmia”. Per la seva banda, Jesús Cano (CS) ha celebrat el consens però ha criticat que a Catalunya “no hi ha els serveis bàsics garantits”.
Susana Segovia (CatECP) ha celebrat que s’hagi pogut presentar unes conclusions conjuntes però ha matisat que s’han hagut de fer “renúncies”. En aquest sentit, els comuns han presentat també unes conclusions pròpies que proposaven constatar que les mesures econòmiques del Govern han estat “insuficients” i revisar totes els externalitzacions a proveïdors privats amb ànim de lucre en l’àmbit de la salut, entre altres qüestions. La seva proposta ha estat rebutjada i, per tant, no arribarà al ple.
La CUP-CC també ha decidit presentar unes conclusions pròpies, encara que en el seu cas no han subscrit la proposta conjunta, a la que s’han abstingut. Riera ha criticat durament que hi hagi hagut un consens tan ampli de totes les formacions i ha remarcat que això “ha de preocupar molt”. “Això vol dir que hi ha una confiança, un compromís i una expectativa compartits en el sistema que tenim i que hem tingut fins ara, en els aspectes estructurals”, ha argumentat. En aquest sentit, ha defensat els conclusions dels cupaires, que aposten per fer “una transformació estructural i del sistema”.
El diputat del PPC Santi Rodríguez ha carregat contra les conclusions de la CUP, que considera que presenten “propostes provades i fracassades durant el segle XX que s’han maquillat per adaptar al segle XXI”. “No s’allunyen d’una filosofia ja portada a la pràctica que va caure pel seu propi pes, amb l’exemple més clar en la caiguda del Mur de Berlín”, ha afegit.
La comissió
La comissió d’estudi de la reconstrucció i la reactivació socials i econòmiques es va aprovar al ple del 3 de juny, a proposta de Cs, PSC, comuns i PPC, que van registrar conjuntament la petició el 26 de maig i que posteriorment van transaccionar amb JxCat i ERC. Al ple totes les formacions hi van votar a favor a excepció de la CUP-CC, que es va abstenir.
La comissió es va posar en marxa el 7 de juliol amb la socialista Eva Granados com a presidenta, la diputada de JxCat Elena Fort com a vicepresidenta i la portaveu de CatECP, Susanna Segovia, com a secretària. La primera sessió es va celebrar el 17 de juliol i n’hi ha hagut 10 d’ordinàries a banda de la constitutiva.
