La Comissió Europea vol que el sector bancari de l’eurozona reservi almenys 135.000 milions d’euros de cara al 2024 per fer front a possibles fallides. La proposta presentada aquest dimarts va dirigida sobretot a entitats mitjanes i petites, sovint més inestables respecte a les de major dimensió. Amb aquest pla, l’executiu comunitari vol actualitzar la normativa que regeix l’assegurança dels dipòsits en períodes de crisi i evitar que siguin els dipositants i els contribuents els que acabin pagant rescats, tal com va passar durant la darrera crisi financera. En aquest sentit, la Comissió proposa impulsar fons privats de garantia de dipòsits -finançats pels mateixos bancs- i dotar de més recursos al Fons Únic de Resolució.
Segons els càlculs de l’executiu, el Fons Únic de Resolució disposarà d’almenys 80.000 milions d’euros l’any. Els 55.000 milions restants correspondran a nous sistemes de garantia de dipòsits que també finançaren els bancs. D’aquesta manera, s’intentarà aconseguir que el diner públic sigui l’última solució a la qual s’hagi de recórrer en situacions d’inestabilitat. “Confiant en aquestes xarxes de seguretat, limitarem l’ús dels diners dels contribuents”, defensa.
El nou esquema manté que, en cas d’una fallida, els accionistes i els creditors siguin els primers a pagar. A continuació s’utilitzarien els mencionats fons de garantia de dipòsits i, després d’haver esgotat aquestes opcions, s’acudiria al Fons Únic de Resolució. D’aquesta manera, els dipositants passarien a gaudir d’una major protecció, ja que fins ara formen part d’una de les primeres línies de defensa en cas d’una fallida.
Per altra banda, la proposta de la Comissió manté el nivell de cobertura de 100.000 euros per dipositant i banc, fins i tot estén el marc de protecció a altres clients. Ja no només es contempla la protecció dels clients particulars, sinó que també es volen incloure entitats públiques com hospitals, escoles o ajuntaments o societats com fons d’inversió o institucions de pagaments. A més, l’executiu obre la porta a què els clients d’un banc en situació compromesa puguin traslladar els seus dipòsits a una altra entitat. Des de la Comissió defensen que això permetrà protegir encara més l’economia i evitar possibles contagis al sector.
Poc després de conèixer la proposta, el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, ha donat la benvinguda a la notícia, tot assegurant que es tracta d’un pas “molt important” per completar la Unió Bancària. “Els últims esdeveniments ens han recordat que els xocs en el sistema bancari poden sorgir en qualsevol moment”, ha afegit, mentre ha insistit en la necessitat d’assegurar “l’estabilitat fiscal”. No obstant això, i malgrat apuntar que la Unió Europea ha reforçat els seus mecanismes de protecció de dipòsits durant els últims anys, ha reconegut que encara queda feina per fer i que cal harmonitzar el marc normatiu en cas de fallides al sector.
