La Comissió Europea ha proposat mobilitzar 600 milions d’euros de les reserves del Fons Europeu pel Desenvolupament per afrontar la crisi alimentària a països de l’Àfrica, el Carib i el Pacífic i evitar-hi un ‘shock’ econòmic. La presidenta de l’executiu europeu, Ursula von der Leyen, ha acusat Rússia de “bloquejar milions de tones de gra necessari” i de provocar “afectacions sense sentit” no només a la població d’Ucraïna, sinó també “a aquells més vulnerables arreu del món”. Del total del pressupost, 150 milions d’euros aniran destinats a l’assistència humanitària, 350 milions d’euros s’invertiran en la producció d’aliments i la resiliència del sistema alimentari i 100 milions es destinaran al suport macroeconòmic.
La mesura s’emmarca en l’estratègia ‘UE Global Food Security Response’ per ajudar a pal·liar la crisi alimentària actual, accentuada per la guerra a Ucraïna. El paquet ha de ser aprovat pel Consell de la Unió Europea i els recursos provindran dels Fons de Defensa Europeus (EDF, per les seves sigles en anglès). Segons ha indicat la Comissió, aquests fons es retornaran posteriorment als estats membres, a menys que el Consell indiqui el contrari.
BANC CENTRAL EUROPEU
El BCE assenyala que les mesures per frenar l’augment dels preus dels aliments seran insuficients a curt termini, ja que diverses matèries primeres són difícils de substituir de forma ràpida. En un informe publicat aquest dimarts, l’entitat sosté que alguns dels alts preus es mantindran fins l’any 2023, amb les importacions de gra, olis de llavors i fertilitzants com a productes més afectats. Per reduir la pressió sobre els preus dels aliments, el BCE apunta que alguns poden ser subministrats per altres regions com l’Amèrica Llatina o bé que la zona euro augmenti els seus cultius. Alhora, l’organisme monetari ha advertit que la UE s’enfronta a “riscos cada vegada majors” en el subministrament d’energia.
En matèria d’alimentació, l’entitat ha assenyalat que, en altres moments de pujada de preus alimentaris, es van produir ajustos econòmics on la inflació tendia a moderar-se a mitjà termini. En aquesta ocasió, s’espera que la inflació es mantingui alta durant els pròxims mesos tot i les mesures per fer-hi front.
En aquest sentit, el BCE ha recordat que l’Índex de Preu de Consum (IPC) dels aliments va arribar a un nou rècord històric a la Unió Europea el passat maig, amb una variació del 7,5%. Els aliments, que suposen un 20% de la cistella de la compra dels europeus, son un dels principals impulsors de la inflació general al continent.
De fet, l’entitat indica que el principal impulsor dels preus dels aliments des de mitjans de 2021 ha estat l’augment de preu de les matèries primes i els preus de l’energia, factors que s’han accelerat amb l’inici de la guerra a Ucraïna. No obstant això, la inflació dels aliments a l’eurozona va ser inferior a la registrada als Estats Units, que es va situar en el 9,4% a l’abril, i a la de Regne Unit, del 6,7%.
Riscos en el mercat energètic
Per altra banda, el BCE ha advertit dels potencials riscos als quals s’enfronta Europa vinculats al mercat del gas. Tot i que apunta l’impacte en el flux de gas entre Rússia i el Vell Continent ha estat “relativament baix” des de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, l’organisme monetari alerta de “signes de major risc” en el subministrament si el conflicte s’allarga.
En aquest sentit, l’entitat presidida per Christine Lagarde ha recordat que Rússia ha tancat l’aixeta del gas a Polònia, Bulgària, Finlàndia, Dinamarca i els Països Baixos, després que aquests es neguessin a pagar en rubles el gas que els arribava des del país. A més, el BCE ha fet esment a les sancions imposades pel règim de Putin al gasoducte polonès Yamal –que transporta gas a Alemanya- i al negoci de Gazprom a Alemanya.
Si bé el BCE considera que les sancions de la UE centrades en el marcat del gas han estat “limitades”, destaca que la construcció del gasoducte Nord Stream 2 –que ha de connectar Alemanys i Rússia- continua en ‘stand by’. Alhora, assenyala que el gas, en comparació amb el petroli i el carbó, és una de les matèries energètiques “més difícils de substituir”, ja que la infraestructura requerida per accedir a nous mercats encara no es troba operativa.
En relació amb aquesta qüestió, el BCE posa en valor els esforços que s’estan duent a terme des de la Unió Europea a través del pla ‘RepowerEU’, que té com a objectiu reduir la dependència del gas rus en gairebé dues terceres parts a finals de 2022.
A través d’aquesta estratègia, la UE buscaria reduir el preu de l’electricitat, un 8% per sobre els valors previs a la invasió i mantenint una tendència “altament volàtil”. Segons les dades del BCE, Rússia encara representa un 22,9% de les importacions d’energia a l’eurozona, sent el país amb la quota més elevada, per davant els Estats Units (8,5%) i Noruega (5,9%).
