La Comissió Europea ha millorat les previsions de creixement econòmic de cara als pròxims anys i descarta que l’eurozona entri en recessió tècnica, un escenari que havia dibuixat en el seu darrer pronòstic el novembre passat. Segons l’informe d’hivern publicat aquest dilluns, Brussel·les creu que l’eurozona registrarà un creixement del 3,5% aquest 2022, tres dècimes més respecte a les anteriors estimacions. Alhora, eleva fins al 0,9% la previsió de creixement pel 2023 -sis dècimes més- i manté en l’1,5% la millora per al 2024. Si bé reconeix que l’impuls econòmic s’ha debilitat durant la segona meitat de 2022, apunta que la reducció del consum energètic o la fortalesa del mercat de treball han permès evitar la contracció que s’esperava.
No obstant això, l’executiu comunitari alerta que els efectes que amenacen l’economia “encara es mantenen robustos”. “Els consumidors i les empreses han de continuar fent front als alts costos energètics, i la inflació subjacent es manté a l’alça, reduint el poder adquisitiu de les famílies”, avisa. En aquest sentit, la Comissió apunta que l’enduriment de la política monetària continuarà, un fet que afectarà negativament l’activitat empresarial i afegirà pressions sobre la inversió.
Pel que fa a la inflació, la Comissió assegura que l’eurozona ja ha assolit el seu pic. Després d’un màxim històric registrat a l’octubre (+10,6%), els països de la zona euro acumulen tres mesos consecutius amb una taxa a la baixa. Davant aquest escenari, es preveu que la inflació sigui del 5,6% pel 2023 -cinc dècimes menys respecte a les darreres previsions- i del 2,5% pel 2024.
Riscos a la baixa
El document publicat aquest dilluns posa de manifest que els riscos que poden comprometre el creixement econòmic s’han equilibrat. Ara, la Comissió creu que la demanda domèstica pot créixer més del previst si els preus energètics es mantenen a la baixa. No obstant això, subratlla que un canvi d’escenari no es pot descartar en un context marcat per les tensions geopolítiques actuals.
L’executiu, a més, llença un avís per als més optimistes. “L’economia va demostrar fortalesa i el creixement aquest any s’espera que sigui millor, però això no vol dir bo”, ha destacat l’eurocomissari d’economia, Paolo Gentiloni. En aquest sentit, ha recordat que els resultats econòmics “continuaran depenent de les decisions polítiques” i que el conjunta de l’eurozona “encara ha d’afrontar molts reptes”.
Previsions a l’Estat
De la mateixa manera que al conjunt de la zona euro, Brussel·les creu que Espanya tancarà el 2022 amb un creixement del 5,5%, un punt més del previst. Per altra banda, situa la millora del PIB en l’1,4% pel 2023 -quatre dècimes més- i manté la del 2024 en el 2%. Això situaria el creixement del PIB espanyol per sobre la mitjana de l’eurozona i també per sobre les principals economies europees. De cara al 2023, s’estima que Alemanya registrarà una millora del 0,2%, França una del 0,6% i Itàlia del 0,8%.
La Comissió atribueix aquests canvis a un fort rebot del turisme i al dinamisme del consum privat, així com a l’evolució positiva del mercat de treball durant l’últim exercici. De fet, l’executiu comunitari identifica el turisme com un dels principals factors que permetran sostenir l’economia al llarg d’aquest 2023. A més, apunta que la implementació dels projectes emmarcats dins els Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència impulsaran encara més el creixement.
Quant a la inflació, les previsions de Brussel·les indiquen que aquesta se situarà en el 4,4% pel 2023, el que suposaria una rebaixa notable respecte al 2022 (+8,3%). Pel que fa al 2024, preveu que la taxa sigui del 2,3%, apropant-se així a l’objectiu del Banc Central Europeu (2%). Si bé la Comissió veu amb bons ulls aquestes xifres, avisa que el trasllat dels alts preus energètics cap a altres productes del cistell de la compra s’ha accelerat de forma “considerable”.
