La Cambra de Comerç de Barcelona s’ha compromès a impulsar l’ús del català entre el teixit productiu i a posar a disposició eines per a cobrir les mancances que impedeixen el seu ús amb normalitat. Així ho ha manifestat el Ple de la corporació aquest dimecres en un manifest que expressa “el més enèrgic rebuig a totes aquelles actuacions que suposen un atac a l’ús del català com a llengua pròpia de Catalunya” i la seva funció d’instrument de cohesió i d’inclusió social, i on constata un clar retrocés en l’ús social del català derivat d’aquests atacs. Aquesta declaració ha coincidit amb la polèmica sobre la imposició del 25% de les classes en castellà a una aula d’una escola de Canet i el debat lingüístic que ha generat.
En aquest sentit, la Cambra ha fet una crida a les empreses amb seu a Catalunya perquè incorporin el català com a llengua d’ús habitual en les seves relacions internes, així com amb proveïdores i clients. L’ens cameral vol contribuir-hi facilitant documents, formularis, contractes i plantilles, entre d’altres, que normalment es fa difícil trobar en català. A més, impulsarà una campanya de divulgació sobre com incrementar l’ús del català en l’àmbit empresarial. Tanmateix, el manifest emplaça les diferents cambres, associacions i entitats de representació empresarial a portar a terme les accions necessàries per fer del català la llengua d’ús habitual a les empreses.
El text dades de l’última Enquesta d’Usos Lingüístics, elaborada per l’Idescat. A tall d’exemple, assenyalen que l’any 2003 el 47,3% de la població emprava el català al petit comerç, xifra que es redueix al 37,8% el 2018, mentre que el castellà en aquest mateix període passa del 36,9% al 42,2%. L’ús de la llengua catalana en l’àmbit econòmic i empresarial no s’escapa d’aquest procés de retrocés ja que el català ha passat de ser la llengua habitual del 40,5% de la població amb els companys de feina al 30,4% en el període 2003-2018.
“El retrocés en l’ús social del català deriva dels diferents atacs que ha patit la nostra llengua i en concret el model d’immersió lingüística, que s’ha demostrat com a integrador i clau en l’èxit del procés d’inclusió social”, apunta la Cambra. L’ens afegeix que la sentència del TSJC, confirmada pel Suprem, que imposa un 25% de les hores lectives en castellà “és una mostra més d’aquest atac al model d’immersió i fa perillar no solament l’èxit del model sinó que també agreuja el retrocés de l’ús del català a les escoles”.