Les xarxes van omplint-se d’autònoms i petits empresaris explicant la topada amb la realitat en què es troben en el moment d’activar les sol·licituds d’ajudes, el que en boca dels polítics estatals semblava ser flors i violes: que si el banc no accepta el préstec, sigui pel perfil del sol·licitant o per la quantitat demanada; que si se t’obliga a contractar una assegurança de vida, que encareix el préstec a escala d’usura, que si cal anar a un gestor per entendre els procediments i la paperassa, encarint-se per tant l’operació…
A Suïssa, ho diu el Financial Times que està incrustat en el següent tuit, s’omple el formulari en un minut i als trenta minuts tens els diners ingressats en el teu compte:
Com ho està fent Suïssa?
– Van tardar 4 dies a idear i posar en marxa un sistema d’ajudes express a empreses
– Es tarda 🕛 1 minut a omplir el formulari
– Al cap de 🕧 30 minuts, els diners estan ingressats al compte automàticamenthttps://t.co/0cMm7qzLx9— Pau Vila (@pauvilagarcia) April 6, 2020
Com es destaca a l’article del Financial Times: “A Suïssa, la cooperació entre el sistema bancari i el govern federal és brillant. La celeritat ho és tot per assegurar els llocs de treball”. De les moltes històries rebudes en posem un fil d’un taller de motos:
No tinc gaires seguidors i se que aquest twit no arribarà enlloc, xro com que ho he vist fer moltes vegades obro un fil per explicar què m’ha passat i intentar (al menys) treure’m aquest pès que tinc al pit.
Començo: Sóc autònoma i ara mateix no veig la llum al final del túnel.— Cristina 🎗 (@cristinasola74) April 6, 2020
