La bretxa salarial entre directius i empleats s’ha seguit eixamplant el 2020, fins a superar els 5.300 euros bruts mensuals a Catalunya. En termes de salaris mitjans bruts, els directius han cobrat 88.450 euros anuals, entre dotze pagues, 7.370 euros al mes, segons dades extretes de l’informe ‘Evolució Salarial 2007 – 2020’ d’ICSA Grupo i EADA Business School. Per la seva banda, els empleats han tingut una retribució de 24.323 euros anuals, 2.026 euros mensuals. La diferència entre els sous mitjans és, per tant, de 64.127 euros bruts anuals i 5.344 euros mensuals. A escala estatal, Madrid ha liderat els sous tant dels directius com dels càrrecs entremitjos, seguida de Catalunya. Pel que fa als empleats, Catalunya ocupa la tercera posició.
El salari mitjà brut dels treballadors de l’Estat ha augmentat lleugerament a l’agost del 2020 en comparació amb juliol de l’any anterior. El sou dels empleats ha estat de 23.531 euros anuals bruts, un 1,2% interanual superior; el dels càrrecs intermedis, de 43.056 euros, amb un increment del 0,3%, i el dels directius, de 86.257 euros, un 1,7% més. Els lleugers increments del salari registrats en aquest període no han suposat una pèrdua del poder adquisitiu pels baixos nivells d’inflació. Les xifres no recullen l’impacte total de la pandèmia, però apunten a una “congelació” a curt i mitjà termini.
Les dades de l’informe evidencien també un increment gradual de la diferència entre els salaris dels directius i dels empleats. “No estem avançant correctament cap a una equitat entre les distribucions que sigui socialment acceptable i que impliqui un equilibri entre les rendes salarials i les rendes de capital”, ha assegurat el president d’ICSA Grupo, Ernesto Poveda, en la presentació de l’informe. A escala estatal, la diferència entre els salaris mitjans d’ambdues categories és de 62.726 euros bruts anuals i 5.227 euros bruts mensuals.
Així mateix, els directius han incrementat 2,5 vegades més que els empleats el seu poder adquisitiu des de 2007. En concret, els directius han augmentat els seus salaris mitjans un 8,8% per sobre de l’IPC en els últims tretze anys, mentre que el creixement registrat en els sous dels empleats ha estat del 3,4%.
“Estem fent malament els nostres deures”, ha sentenciat Poveda. El president d’ICSA Grupo ha assegurat que hi ha un model retributiu encara molt ancorat en el salari fix indexat a l’IPC i ha reclamat l’aposta per models de compensació “millor dissenyats”, que s’alineïn al màxim amb la sostenibilitat de l’organització i que ofereixin un major component variable i extrasalarial.
El professor d’estratègia d’EADA Business School, Jordi Assens, ha atribuït la bretxa salarial entre directius i empleats a la baixa mobilitat del mercat laboral, així com a la pèrdua de valor dels treballs menys remunerats per l’aplicació de la tecnologia. Per altra banda, ha afirmat que les persones directives tenen cada cop “més impacte” en la creació de valor.
Pel que fa a la distribució dels salaris a l’Estat, Madrid, Catalunya, Astúries i el País Basc són les comunitats que millor retribueixen els directius, en contraposició amb La Rioja, Extremadura o Cantàbria. En concret, Madrid lidera els salaris mitjans dels directius, amb una retribució de 91.394 euros bruts anuals, mentre que a Catalunya la xifra és de 88.450 euros.
Aquest model es manté en el cas dels càrrecs intermedis. En el cas dels salaris mitjans dels empleats, Navarra ha ocupat la primera posició, pel desenvolupament de la seva indústria agrària, l’alt nivell de tecnificació o l’alt valor afegit de la seva indústria en l’àmbit tecnològic. En aquesta categoria, Madrid i Catalunya se situen en segona i tercera posició, respectivament.
La retribució dels empleats també varia en funció de la mida de l’empresa. Els salaris dels directius de la petita empresa han caigut pràcticament un 1% el 2020, mentre que els de la mitjana i gran empresa han augmentat un 2,3% i un 1%, respectivament. En el cas dels empleats, els sous mitjans han crescut un 0,7% en les petites empreses, mentre que s’han incrementat un 3,4% i un 3,2% en la mitjana i gran empresa, respectivament.
Per sectors, la internacionalització i l’exportació de la indústria li han permès mantenir els nivells salarials i situar els empleats com els millor pagats de la categoria. El comerç i el turisme, un dels sectors més greument afectats per la pandèmia, s’han situat en “l’últim graó” dels salaris de l’Estat.
Davant aquesta situació, Poveda ha reclamat una aposta per models de retribució “intel·ligents i avançats” que donin una nova perspectiva per retenir el talent. El professor d’EADA Business School ha assegurat que la “clau” és la creació de valor, la qual cosa permetrà un augment dels sous. “Els salaris són un símptoma de la capacitat de l’economia de crear valor i distribuir-lo”, ha defensat.
En aquest sentit, ha reclamat una major inversió en innovació, tant pública com privada, i afavorir la creació de ‘start-ups’ i noves empreses, així com desenvolupar el talent existent, atraure capital humà global i afavorir la participació de les dones en posicions directives. Assens ha assegurat que el creixement dels sectors més productius revertirà en un increment dels salaris que, al mateix temps, provocarà un increment de la recaptació que servirà per reinvertir en l’economia productiva.
