El passat 15 de març va finalitzar la segona edició de l’Industry 4.0 Congress, el congrés de referència del sud d’Europa en innovació industrial. Les xifres avalen que l’interès empresarial per la digitalització creix any rere any i que la indústria 4.0 és molt més que posar un robot en una planta industrial, tal com explica el director de l’Industry 4.0 Congress i responsable de Programes Públics d’Eurecat, Joan Guasch. Detalla també que la digitalització de la indústria obre la porta a un concepte de fabricació més flexible, sostenible i personalitzat.
Quins són els reptes principals de la digitalització de la indústria?
El repte de la indústria és que sigui sostenible per ella mateixa. Això vol dir que generi negoci pel mateix propietari de la indústria però que també generi un entorn i un creixement al seu voltant. I això passarà a mesura que aquesta indústria segueixi el ritme de digitalització que estem veient actualment en altres àmbits. El repte és digitalitzar la indústria per aconseguir que sigui més sostenible, que generi economia, llocs de treball amb valor afegit i al mateix temps, també s’ha de dir, que no contribueixi tan negativament en el medi ambient.
Però la digitalització de la indústria no és un concepte nou. Per què continua doncs, essent un repte?
De la digitalització és cert que fa temps que se’n parla. Però alerta, perquè una cosa era el fet d’utilitzar ordinadors dins de la indústria, i ara estem parlant de Big Data, l’internet de les coses, Intel·ligència Artificial dins de l’entorn industrial. L’exemple més clar que es pot trobar és que si s’ha digitalitzat la nostra vida com a persones, el sistema i la indústria també es poden digitalitzar. Però és un procés complex, va més enllà de posar ordinadors o software.
“La digitalització de la indústria va més enllà de posar ordinadors o software a les empreses”
Ara ens estem familiaritzant amb els termes d’intel·ligència Artificial o Blockchain però què volen dir exactament aplicades al món de la indústria?
Trobem diverses aplicacions. Quan tens una indústria de producció de rentadores industrials, per exemple, el que vols és, amb el mínim cost possible, fabricar i produir el màxim nombre de productes. Les indústries que produeixen tenen uns controls de qualitat i en aquests controls de qualitat s’asseguren que allò que estan produint es pugui vendre. Però, què passa si detectes un problema o un error al final de la cadena de producció? Has invertit màquines i materials que has d’assumir. Aquí entra en joc la intel·ligència artificial, que combinada amb robòtica, et permet detectar on es genera l’error i aturar la producció o bé corregir per tal que el que surti ja compleixi amb els estàndards i, per tant, no sigui rebutjat. D’aquesta manera, redueixes els defectes i acabes produint amb el paradigma de zero defectes.
I tindria aplicació també en el capital humà?
I tant! Si nosaltres tenim persones que estan treballant estan dins la fàbrica, avui en dia podem monitorar les seves constants vitals amb sensors o amb el mateix rellotge. Aquesta informació, si la processem en temps real, ens podem assegurar que la persona que treballa ho fa en condicions normals de treball i si poden ser òptimes, millor. Així, podem saber i controlar que no està fent un sobreesforç, ens estem assegurant que la salut del treballador està i és correcta però al mateix temps podem constatar que un treballador no realitza una tasca per la qual no està prou capacitat o format. Imagina’t però que el treballador o operari A no pot utilitzar la màquina 2 perquè no té la formació necessària. La tecnologia digital 4.0 permet que en temps real l’operari rebi instruccions o formació per fer-la servir utilitzant realitat virtual i realitat augmentada. Estem utilitzant tecnologies digitals, doncs, que es fan servir en altres sectors, però en aquest cas la poses al servei d’una persona perquè pugui tirar endavant una màquina per la qual no s’ha format.
“La tecnologia digital 4.0 permet que l’operari rebi instruccions en temps real”
Però a la gent li fa por aquesta digitalització, sobretot, perquè veuen en perill els seus llocs de treball.
És cert. Genera inquietud. Entre la gent del sector industrial no és cap tabú. Aquí ens trobem en un debat filosòfic: demanem una societat de benestar amb una sèrie de coses perquè diem que som una societat moderna i avançada, i en canvi, a la indústria li exigim unes altres. Tenim un conflicte i hem de veure com l’acabem resolent. El que és cert és que les màquines i els robots acabaran substituint operacions molt repetitives amb molt poc valor afegit per part de la persona, això serà així. Però els economistes, en diferents estudis, tot i exposar que la tendència serà aquesta també adverteixen que es generaran noves oportunitats en el mercat laboral basades amb el talent i la flexibilitat. El repte, en aquest sentit, serà buscar fomentar talent i fer que l’operari aporti un valor afegit. Personalment, penso que apareixeran nous oficis que no seran tan duradors com els que hem vist fins ara. Potser d’aquí a 10 anys deixaran d’existir perquè en vinguin uns altres.
Per tant, aquesta digitalització exigirà també una renovació i canvi constant?
D’alguna manera ja ens passa. Primer estàvem acostumats a anar a un mercat els dissabtes, després també entre setmana als supermercats, i allò que perdíem tot el dia ara passant un matí en un centre comercial ja ho tens tot, fins i tot podem comprar un pijama! Ja ens hi hem adaptat a aquest canvi. No han desaparegut ni els mercats ni les botigues. Ara ha aparegut Amazon i qui diu Amazon diu altres models de repartiment d’objectes o de compra online. Tenim dos perfils. Les persones que s’han adaptat al canvi i persones que no. Els indicadors diuen que desapareixen els retails però encara n’hi ha. No s’ha de generar un senyal d’alarma. Com a societat, i a més a més les societats llatines, s’han sabut adaptar als canvis. En aquest aspecte no veig que tinguem major problema com a societat. Hem de criticar menys i assumir-ho més.
Hi ha prou professionals per liderar aquest canvi?
La societat ens demana que ens hi adaptem. La indústria, avui en dia, demana que també els amos industrials, l’equip d’alta direcció s’hi adapti i això és un canvi cultural. No puc dir que sóc una empresa digitalitzada, que sóc indústria 4.0 i trobar-te segons quines coses al pàrquing de l’empresa. Digitalitzar no és comprar robots i posar-los a casa. És un canvi cultural i passa de dalt a baix, no podem esperar que vagi de baix a dalt. El que veiem és un canvi de tendència en el model educacional. Les escoles de Formació Professional i les tècniques s’acosten molt a la realitat industrial. S’hauria de recuperar la figura de l’aprenent. A Alemanya s’està intentant potenciar amb èxit aquest rol amb la formació professional dual i ara comença a implementar-se també a Espanya.
“Les escoles de Formació Professional i les tècniques s’acosten molt a la realitat industrial”
Quina valoració en fa de l’edició de l’Industry 4.0 Congress d’enguany?
D’una banda estem molt contents perquè aquest any hem superat els 100 ponents. No hem d’oblidar que és un congrés empresarial, industrial i que cada any, augmenta el seu nombre d’assistents. L’any passat era més un congrés per dir que existíem, i aquest any això continua també però hi ha una altra capa per treure-li profit a això. Els expositors han rebut peticions més evolucionades i a mi em satisfà. Nosaltres com a societat estem caminant endavant.
Què s’està preparant per a l’edició de l’any que ve?
Tenim idees i hem detectat com a mínim dos àmbits en els quals ens agradaria fer més reforç. Un és el tema de l’economia circular, que aquí a Catalunya creiem que necessita més reflexió i profunditat perquè a més tenim capacitat per ser models. Tenim oferta, demanda i recursos naturals. L’altre tema és més l’encaix amb les noves vocacions industrials.
Ha afectat la situació política de Catalunya al congrés?
El sector industrial no és aliè a la situació de Catalunya. Pel que he parlat i m’han explicat gent d’indústries en algun cas els ha afectat més però en general no ha suposat una gran aturada. Des del minut zero, vam plantejar aquest congrés d’àmbit i ambició europea en primer lloc, i internacional. Aquest any, el país convidat ha estat Alemanya i per això hem tingut més ponents d’aquest país, però també n’hi ha hagut de Xile, Itàlia, Regne Unit… i això també ho volem potenciar de cara l’any que ve.
