Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Els “horaris” passen a ser “disponibilitat setmanal”, els “torns de treball” es converteixen en “repartiments o missions” i el “salari” es transforma en “pagament per servei”. Aquests són alguns dels termes que l’empresa de comandes a domicili Deliveroo prohibeix mencionar als seus repartidors, per evitar qualsevol indici de relació laboral entre l’empresa i els ‘riders’, el col·lectiu de ciclistes que transporta les comandes per la ciutat, que treballen com a autònoms. Segons unes directrius facilitades avui als mitjans, també es consideren “errònies i il·legals” les paraules “treball” (substituïda per “activitat o repartiment”), “uniformes” (“roba de repartiment”) i, per descomptat, “contractació” (“col·laboració”).
“Creiem que el conjunt de paraules prohibides és la prova definitiva que els repartidors de Deliveroo eren treballadors encoberts de la companyia”, ha afirmat avui Mireia Herrera, representant de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), en una roda de premsa conjunta del sindicat i la plataforma de repartidors ‘riders x derechos’. Durant la trobada s’ha presentat un conjunt de documents que esperen provar que Deliveroo contractava com a “falsos autònoms” als repartidors, i que posen de manifest que l’empresa és la que assigna les frangers horàries de treball, regula les comandes, aprova possibles absències, elabora factures en nom dels ‘riders’ i determina la bonificació per encàrrec de manera unilateral.
De moment, IAC i ‘riders x derechos’ han interposat una denúncia contra Deliveroo a Inspecció del Treball per “la relació fraudulenta de l’empresa”, que es veu “emmascarada per un contracte que determinen de mercantil i d’arrendament de serveis”. Els repartidors han de donar-se d’alta d’autònoms i aportar el seu propi material (una bicicleta i un telèfon intel·ligent) si volen passar a prestar serveis a la firma.
Davant les acusacions, des de Deliveroo es respon a Més Economia que l’empresa compta amb més de 30.000 repartidors arreu del món, i explica que ofereix “formació o guies a seguir per quan es parla amb clients, restaurants i ‘riders’, que treballen com a autònoms”.
Penalitzacions als vaguistes
Durant les últimes setmanes, els repartidors de Deliveroo han protagonitzat diverses vagues contra l’eliminació d’un pagament mínim de vuit euros per hora, un canvi anunciat el mes passat que, segons els ciclistes, els deixa en una situació “insostenible”. ‘Riders x derechos’ denuncia que, tot i “l’èxit” de les protestes, Deliveroo ha penalitzat amb menys hores de treball a aquells ‘riders’ que hi han participat.
La companyia, per contra, afirma que l’assignació de les franges horàries es continua fent “en funció de la demanda”, i situa el seguiment de la vaga en “un 10%”, tot i admetre que a Barcelona l’aturada va tenir un major impacte.
L’empresa, per la seva banda, afirma que 755 dels 900 ‘riders’ amb els quals col·labora, han acceptat un dels dos nous contractes oferts. Els nous acords donen la possibilitat de passar a ser autònoms econòmicament depenents de Deliveroo (és a dir, que hi facturen, com a mínim, un 75% dels seus guanys), o seguir treballant com a autònoms, sense comptar amb un salari mínim per hora. ‘Riders x derechos’, però, alerten que la firma ha dut a terme una important campanya de contractació durant els darrers dies, per augmentar el volum de persones signants de les noves condicions, i per fer front a la falta de repartidors durant les protestes.
Trasllat a la Generalitat
De moment, el col·lectiu ja ha estat rebut per membres de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, i demà es trobaran amb diversos grups parlamentaris. Des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’ha declinat realitzar declaracions sobre el tema fins que Inspecció de Treball no s’hagi pronunciat sobre el conflicte.
D’altra banda, Deliveroo rebutja la necessitat de participar en cap de les trobades de mediació planificades pel Govern, “ja que es tracta d’una relació mercantil entre empresa i autònom”, i no entre el treball i la companyia. “Seguim mantenint un diàleg obert amb els nostres ‘riders’ per recolzar-los en la seva cerca de treball flexible i autònom que els permeti treballar amb múltiples empreses, elegir el seu propi horari i guanyar diners per cada comanda que entreguen”, defensa la firma.
Per contra, Herrera, de l’IAC, ha criticat la falta de regulació de les plataformes d’economia col·laborativa, que ha qualificat de “nova forma d’esclavatge”. “Suposa una anul·lació directe dels drets laborals aconseguits al llarg de la història”, alertava la representant sindical. S’espera que, durant els propers dies, el Govern presenti una nova regulació sobre l’economia col·laborativa, que comenci a regular situacions com la dels treballadors de Deliveroo i d’afectats per altres plataformes, com Uber o Airbnb.
