Eduard Fernández (@eduard_bcn)
Una Europa dividida no pot fer front al creixen poder econòmic i polític d’Àsia. Aquest ha estat el principal missatge de la xerrada “Europa – Àsia: geopolítica i relacions econòmiques”, emmarcada en la jornada anual d’economistes organitzada ahir pel Col·legi d’Economistes de Catalunya.
“Els fluxos comercials entre el bloc asiàtic i l’americà són molt més importants que entre els que es produeixen entre Àsia i Europa”, va explicar Roger Albinyana, ex Secretari d’Afers Exteriors i de la UE del govern de Catalunya. Albinyana va recordar que des del final de la Guerra Freda s’ha produït una important redistribució de la riquesa mundial, amb l’emergència de les economies asiàtiques, que actualment són responsables del 60% de l’expansió de la riquesa global.
Davant aquest fet, l’exresponsable d’Afers Exteriors de la Generalitat va admetre que la Unió Europea ha pogut “incrementar el flux d’inversions i cooperació amb la regió”, però que ha perdut una important oportunitat no involucrant-se en afers de seguretat i política regionals. “Malgrat l’interès per ser-hi, la seva política exterior i de seguretat no està prou unificada”, explicava Albinyana.
Així, davant conflictes econòmics o geopolítics, caps d’estat com el president xinès Xi Jinping prefereixen adreçar-se directament als seus homòlegs alemanys o britànics i eludir Brusel·les. “Això ens situa en una posició de gran debilitat”, criticava l’expert
“Una Europa fragmentada no té les capacitats ni el rol per tractar de tu a tu a Estats Units i la Xina, que va en camí de convertir-se en una superpotència política i econòmica”, diagnosticava, de manera similar, Jaume Giné, professor de dret i negocis a Àsia d’ESADE. Per ell, els diversos països europeus han intentat negociar amb Pequín per separat, i el govern xinès “se n’ha aprofitat”.
Giné va puntualitzar que actualment els diversos líders europeus debaten sobre si es reconeix al mercat xinès com a economia de lliure mercat, una decisió que afectarà a les mesures antidumping que la Comissió Europea pugui imposar a les exportacions del gegant asiàtic. “S’arribarà a un acord per intentar renegociar la situació actual, ja que la Unió Europea pateix un gran dèficit comercial amb la Xina, gràcies a les facilitats que li ha brindat, mentre que el mercat xinés segueix fortament protegit”, apuntava l’autor del llibre “Àsia marca el rumb”.
Un món més aïllacionista
Malgrat ser una sessió centrada en les relacions entre Europa i Àsia, l’elecció de Donald Trump com a nou president dels Estats Units ha marcat gran part del debat. Davant la creixent rivalitat econòmica i política de la Xina i Estats Units, i les crides del líder conservador perquè Europa passi a invertir més en la seva pròpia defensa, Albinyana suggeria que Brusel·les podria començar a jugar un rol de mediador entre la Xina i els Estats Units. Aquesta nova postura, que es traduiria en una major cooperació en àmbits com l’economia, la seguretat o les relacions institucionals, ajudaria a donar un paper més prominent als líders europeus en la regió asiàtica.
Giné, d’altra banda, avisava que, davant un possible replegament econòmic de Washington, la Unió Europea és la zona que més malparada en pot sortir, ja que Estats Units i la Xina “compten amb mercats interiors extraordinaris”. A la vegada, el professor vaticinava que davant el buit de poder deixat pel govern nord-americà i la cancel·lació del TPP, l’acord de lliure comerç entre el país i una dotzena d’estats d’ambdós riberes de l’oceà Pacífic, Pequín tindrà via lliure per potenciar les seves relacions comercials i “convertir-se en un gegant econòmic”. “Cal més solidaritat, més transparència, i un creixement mundial més just i més equitatiu, però sense la presència d’Estats Units, aquesta fita resultarà cada cop més difícil d’aconseguir”, pronosticava.
