El precandidat a la presidència del Cercle d’Economia Jaume Guardiola assegura que donarà suport a “tots els moviments” perquè tornin a Catalunya les seus de les empreses que van marxar el 2017. En una entrevista a l’ACN, Guardiola sosté, però, que els efectes econòmics d’aquell trasllat van ser “relativament petits” perquè les empreses hi van mantenir l’activitat i les seus corporatives. D’altra banda, Guardiola constata la “diferència molt significativa” entre el règim fiscal de Catalunya i de la Comunitat de Madrid. Guardiola es mostra “convençut” que si “el marc fiscal s’homologués, la inversió a Catalunya pujaria i la recaptació també”. “Els efectes econòmics per al benestar dels ciutadans serien més alts”, afegeix.
“Sí que crec que al mateix temps que es movien seus es perdien oportunitats”, puntualitza Guardiola en una entrevista a l’ACN. Guardiola era conseller delegat del Banc Sabadell quan es va aprovar el trasllat de la seu social del banc a Alacant durant l’octubre del 2017 i ho recorda com un “moviment inevitable” i “automàtic”. Segons comenta, es va produir un efecte “mimètic” i ha rememorat la seva etapa a Argentina on en l’època del ‘corralito’ ja va viure una situació de pànic bancari. “El diner, que és molt poruc, va agafar por, i vam veure com en molt pocs dies va sortit una quantitat espectacular de dipòsits i la situació de les entitats era molt complicada”, justifica Guardiola, que precisa que aquell trasllat fora de Catalunya només va tenir efectes jurídics.
Amb tot, el precandidat a la presidència del Cercle d’Economia crida a treballar per un “marc institucional” que treballi per captar inversions i per aprofitar les condicions de Catalunya i Barcelona davant la nova onada de reindustrialització a Europa en els àmbits de la nova economia digital, les ciències de la salut i els centres vinculats a la supercomputació, entre d’altres. “Tenim un gran futur i el Cercle en vol ser protagonista”, continua Guardiola, que posa en valor el “marc ideal” que ofereix Barcelona en quant a ubicació i qualitat de les universitats, entre d’altres.
Sobre fiscalitat, Guardiola veu com una “evidència” que les condicions de Madrid són més favorables que les de Catalunya ja que, per exemple, la comunitat presidida per Isabel Díaz-Ayuso impostos com el de donacions, successions i patrimoni pràcticament bonificats al 100%. Sobre els dos primers, el precandidat opina són més “ideològics” i més sotmesos al debat polític però sobre el darrer opina que és “injust” perquè implica tributar dues vegades una mateixa renda.
Per Guardiola, actualment membre de la comissió econòmica del Barça, que un inversor decideixi instal·lar-se a Catalunya o no “va per centímetres”. “Si les condicions fiscals són les mateixes automàticament recuperes la inversió, la recaptació vindrà i la capacitat de fer gestió pública serà superior”, reitera.
D’altra banda, Guardiola defensa que el Cercle no ha de competir amb Foment del Treball sinó “col·laborar” i emfatitza que són dues entitats que “no tenen res a veure”. Concretament, defineix el Cercle com una entitat “heterogènia” i que “no defensa interessos gremials o de classe sinó l’interès general”. “El Cercle ha de tenir una xarxa potent d’aliances amb tot tipus de ‘think tanks i institucions que representen els interessos de la societat civil, no només Catalunya sinó a fora, també a Europa”, continua.
La Reunió Anual es quedarà a Barcelona
Segons Guardiola, el Cercle no ha perdut visibilitat a favor de la patronal presidida per Josep Sánchez-Llibre i rebutja la idea de “competir per l’espai”. En aquest sentit, ha reivindicat l'”èxit” de la darrera Reunió Anual del Cercle que va aplegar la presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès; així com de l’anterior, amb la presència del president de Corea del Sud, Moon Jae-in, i l’exgovernador del BCE i primer ministre italià, Mario Draghi.
Unes jornades que Guardiola ja ha deixat clar que si assoleix la presidència es quedaran a Barcelona i no tornaran a Sitges. Pel precandidat i fins fa poc membre de l’actual junta directiva, va ser un “moviment adequat” i un “pas natural”. Segons argumenta, a Sitges ja no hi havia l’ambient d’anys anteriors perquè la convivència es va reduir perquè pocs ponents i assistents hi pernoctaven i, a més, “Barcelona necessita projecció”.
Per primer cop, el Cercle d’Economia tindrà dos candidats que aspiraran a ocupar la presidència de l’entitat després que l’empresària Rosa Cañadas també s’hagi postulat per liderar la institució els pròxims tres anys. Les eleccions estan previstes per al pròxim 12 de juliol i mentrestant recullen els avals que els convertiran formalment en candidats a partir del 13 de juny.
Guardiola assumeix l’etiqueta de “continuista” ja que és el candidat proposat per la junta sortint i alguns dels membres continuarien amb ell. També, afegeix, perquè la gestió del Cercle és l”administració d’un llegat”. “El concepte continuisme va molt arrelat a l’essència del Cercle”, sosté Guardiola, que recorda que l’entitat acull una representació heterogènia del món econòmic, com empresaris directius, treballadors de l’administració i acadèmics, entre d’altres, amb adscripcions ideològiques molt diferents.
