Grècia ha sortit de manera reeixida del tercer programa de rescat i recupera així la seva independència financera, encara que el país hel·lè ha de seguir endavant amb les reformes per modernitzar la seva economia, segons ha advertit el director gerent del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), Klaus Regling.
“Avui és un dia per celebrar, Grècia sortirà del programa del MEDE i recuperarà la seva independència financera”, ha assenyalat el director alemany del fons de rescat permanent de la zona euro, i ha recordat que Grècia “és el cinquè país després d’Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre a sortir d’un programa del FEEF o del MEDE”.
“Han treballat molt dur”
El director del MEDE va destacar que en els últims vuit anys l’economia grega i els grecs “han treballat molt dur” per deixar enrere els problemes i modernitzar la seva economia i tornar a créixer i crear ocupació.
En aquest sentit, Regling va subratllar que Grècia hauria de perseverar en els seus esforços, i va assenyalar que “les reformes han de seguir” perquè el país hel·lè es converteixi en una economia europea moderna.
Quins són els interessos del MEDE?
“Grècia no estarà sola”, exposava. De fet, els fons de rescat de l’eurozona són els creditors més grans de Grècia, amb un 55% del deute del país hel·lè, per aquest motiu els interessos del MEDE “estan alineats amb els de Grècia”.
En aquest sentit, l’alemany va afegir que el MEDE aviat proporcionarà més suport a Grècia en la forma de mesures d’alleujament del deute a mig termini, pactades el juny per l’Eurogrupo i que seran incorporades als acords de préstec amb Grècia.
La Grècia que queda
Però vuit anys i tres plans consecutius després han deixat una Grècia amb unes retallades duríssimes i un empobriment general de la població.
I malgrat que el rescat ja hagi acabat formalment i el país pugui prendre les regnes de la seva política econòmica, les coses no canviaran gaire pels grecs ja que seran vigilats de ben a prop amb estrictes mesures d’austeritat.
Al país hel·lè hi han arribat 274.000 milions en crèdits. Però tot té un preu. Com a compensació, els grecs han patit forts ajustos a la sanitat, pensions, salaris i pujades d’impostos.
Els efectes del rescat
Les famílies gregues continuen patint els efectes de l’austeritat. El comissari d’Afers Econòmics de la UE, Pierre Moscovici, ha dit aquest cap de setmana que “la realitat encara és difícil. El temps d’austeritat ha acabat però el final del programa no és el final del camí”.
Una opinió que comparteix el governador del Banc Central del país Yannis Stournaras. “A Grècia encara li queda un camí llarg”, ha comentat en una entrevista amb el diari grec Kathimerini.
“La nostra família té el compte a zero a final de mes”, explicava Zafiriou al diari americà The New York Times. L’especialista en infraestructures ressaltava que “zero és millor del que teníem abans, quan no podíem pagar les factures”.
I és que els ingressos de les famílies van caure més del 30% i una de cada cinc persones no poden pagar les despeses bàsiques com la renda, l’electricitat o els préstecs bancaris. A més a més, una tercera part de les famílies té, com a mínim, una persona aturada. Però dels que tenen feina, la pobresa laboral ha pujat a un dels nivells més alts d’Europa.
