“El Corredor del Mediterrani i l’Atlàntic són dos corredors que uneixen la península Ibèrica amb Europa”. D’aquesta manera exposava Antonio Aiz, del Govern Basc, la importància dels corredors. “Euskadi està ubicat en una de les portes amb Europa”.
En aquest mateix sentit, Ricard Font, secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, exposava que hi ha dos elements fonamentals: Hardware, que és la construcció de les infraestructures i el software, que són els serveis que aquests poden arribar a prestar. “Hem parlat molt de les infraestructures i en seguirem parlant però, en tot cas, ens hem de centrar a veure on som i on hem de posar l’èmfasi de la feina que encara tenim sobre la taula”.
En una conferència sobre Com potenciar els Corredors del Mediterrani i l’Atlàntic dins de la vintena edició del SIL2018, Font ha volgut ressaltar que a Europa la quota intermodal és del 20% mentre que a Espanya està per sota del 5%. “Quins països tenim al nostre voltant? Xipre, que és una illa, Irlanda, una illa i Grècia que té moltes illes”. “Quan volem afrontar el problema de la intermodalitat ferroviària que fa que tinguem menys competitivitat dels ports, aeroports i centres logístics, hem de saber amb què competim”.
La necessitat de connectar Barcelona i València
“Europa hauria d’imposar criteris per al desenvolupament d’aquesta xarxa ferroviària”, ha exposat. Font però també va volgut deixar clar que un altre dels reptes d’Espanya és fer “un projecte d’alta velocitat entre València i Barcelona. La segona i tercera ciutat de l’Estat tenen una oferta tercermundista per a passatgers”.
En aquesta mateixa línia també s’ha mogut el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que ha subratllat que “costa el triple anar a Barcelona que anar a Madrid” i ha afegit que “les infraestructures haurien d’aprendre que la racionalitat no té res a veure amb la ineficiència ni el partidisme”. Per al president valencià que el Corredor del Mediterrani estigui encallat és una “realitat anòmala”. I ha comentat que això no és només dolent per Andalusia o Múrcia, sinó per a tot Espanya. “La zona que genera més del 50% de riquesa del país està col·lapsada per falta d’infraestructures”.
Així, Puig ha ressaltat que s’ha de treballar de manera més “cooperativa i posar sobre la taula allò que és fonamental, i no fer confrontacions”. “En aquests moments es necessita una inversió europea”.
La resposta de Brussel·les
I dit i fet. Justament aquest dimecres, la Comissió Europea ha inclòs l’ampliació dels Corredors Atlàntic i Mediterrani que havia sol·licitat el Ministeri de Foment, en la seva proposta de revisió del Mecanisme Connectar Europa (CEF).
Aquesta revisió, s’emmarca dins de la negociació del pròxim marc financer plurianual 2021-2027, que té intenció de dedicar 30.600 milions d’euros per al desenvolupament de les xarxes transeuropees de transport.
D’aquesta manera, Espanya podrà optar a rebre una part d’aquest pressupost. La proposta del govern espanyol va ser remesa al desembre i incloïa tota l’extensió dels Corredors Atlàntic i Mediterrani. Malgrat això, encara no està tot fet. Just ara s’inicia el tràmit d’aprovació per part del Parlament Europeu i del Consell, per tal que entri en vigor l’any 2021.
“No va de cicles electorals”
A Barcelona però, Rosalía Gonzalo, de la Comunidad de Madrid, també ha volgut deixar clar la importància d’ambdós corredors i també el fet que “cal pensar en concepte de país i estratègia. No va de cicles electorals això. Els que tenim capacitats hem d’estar en un punt d’acord, clarificar i confirmar que tots estem al mateix camí”.
El conseller de foment i infraestructures de Múrcia, Patricio Valverde, també ha exposat que el corredor del mediterrani “és un símbol de cohesió en territoris i representa una aposta de futur, desenvolupament i creació de nous llocs de treball”. “El corredor és per a les mercaderies i viatgers una prioritat per a Múrcia, suposa vertebrar territoris i impulsar l’economia”.
