El govern espanyol i els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han escenificat l’acord per al nou Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) amb un esmorzar de treball aquest dimarts al matí al Palau de la Moncloa. Els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, s’han reunit amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, les tres vicepresidentes Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera així com les ministres d’Hisenda i Indústria, María Jesús Montero i Reyes Maroto, i el titular de Seguretat Social, José Luis Escrivá. La trobada ha estat amb l’absència de la patronal, ja que s’ha desmarcat de l’acord per augmentar les cotitzacions un 0,6% per garantir el sistema de pensions.
Escrivá pacta amb els sindicats augmentar les cotitzacions un 0,6% per garantir les pensions
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá, ha pactat amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, un augment de les cotitzacions del 0,6% per garantir el sistema de pensions. Segons una nota del Ministeri, el pacte per al nou Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (EMI), que substitueix el Factor de Sostenibilitat vigent des del 2013 i que no compta amb el vistiplau de la patronal, suposarà augmentar les cotitzacions un 0,6%. Per als treballadors l’augment serà del 0,1%, mentre que els empresaris hauran d’assumir el 0,5% restant, segons fonts sindicals. El Ministeri subratlla que l’EMI serà d’aplicació “contingent i temporal”.
El govern espanyol subratlla que aquest nou mecanisme combina diversos elements que “permeten repartir d’un mode equilibrat” entre generacions “l’esforç per reforçar el sistema”, un fet que, segons l’executiu estatal, evita “les retallades en la pensió inicial que suposava el Factor de Sostenibilitat, especialment entre els més joves”.
També apunta que el MEI tindrà dos components, el primer dels quals la reactivació dels Fons de Reserva de la Seguretat Social a través d’una “aportació finalista” entre el 2022 i el 2032. Serà aquí on s’incrementarà un 0,6% les cotitzacions per contigències comunes, percentatge repartit entre l’empresa i el treballador “amb la mateixa distribució que en les cotitzacions socials”. Aquesta aportació, afirma el Ministeri, actuarà com a “vàlvula de seguretat” del sistema a partir del 2033, en cas que hi hagi un desviament de la previsió de despesa en pensions per al 2050. En cas que no hi hagués una desviació de la senda de despesa prevista, no s’aplicarà cap mesura i es plantejarà fer servir els recursos del fons de reserva per “reduir les cotitzacions socials o millorar la quantia de les pensions”.
Finalment, el Ministeri apunta que si a partir del 2033 es detectés als Informes d’Envelliment de la Comissió Europea una desviació de la previsió de despesa en pensions a 2050 en relació a l’informe del 2024 (que es farà servir com a referència), s’utilitzarà el fons, amb un límit de disposició anual del 0,2% del Producte Interior Brut (PIB). Si la disposició dels actius del fons de reserva no fos suficient, el govern indica que negociarà amb els interlocutors socials una proposta que “de forma equilibrada” serveixi o per reduir el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB o per incrementar el tipus de cotització o altres fórmules alternatives per augmentar els ingressos.
