Un estudi d’UPTA (Unió de Treballadors Autònoms de Catalunya) detecta un desfasament de gairebé 650.000 persones entre els contribuents que declaren a l’IRPF ingressos d’origen agrari i els que realment estan donats d’alta com a agricultors en la Seguretat Social.
Cal definir, doncs, el que es pot anomenar “pagès de saló’: el propietari de terres i de zones de pastura que no les explota però que en fan servir la titularitat per percebre ajuts de la PAC (Política Agrària Comunitària) que la UE dóna a Espanya.
El més escandalós és la proporció: a Espanya hi ha més de dos ‘pagesos de saló’ (uns 650.000) per cada agricultor que realment conrea la terra o criar bestiar (uns 250.000)
Aquest són uns “drets històrics” que el Govern espanyol i les comunitats autònomes van acordar fa uns mesos defensar-ne l’eliminació a Brussel·les. Establerts el 2003 i calculats a partir de la producció que van tenir les explotacions entre 2000 i 2002, l’UE les paga al titular de la propietat sense entrar en quin ús final se’n fa, si es treballen, estan inactives o són boscos o vedats de caça.
Una de les últimes oportunitats per revertir aquesta situació es troba en el nou Reglament de la PAC que Brussel·les té previst aprovar aquest any, tot i que encara no hi ha una data concreta, segons les conclusions de el Consell de la UE de mitjans de desembre.
Pagesos ‘de sofà’ i de tractor
L’Estadística de Rendiments d’Activitats Econòmiques de l’Agència Tributària, l’última edició es basa en les dades de la declaració d’IRPF de 2017, suma 898.442 declarants en el sistema d’estimació objectiva agrícola, ramadera i forestal, la qual, com a la resta de sectors, inclou tant els professionals amb dedicació exclusiva o principal a el camp i / o la granja com a “els declarants amb ingressos marginals resultat d’activitats no habituals”.
No obstant això, aquestes gairebé 900.000 persones, entre les quals no s’inclouen els que tributen pel sistema d’atribució de rendes per administrar les seves pròpies societats o ser socis treballadors de cooperatives (declaren els seus ingressos com a rendes de la feina tot i cotitzar com autònoms), no són, ni de lluny, la plantilla real d’agricultors de país, segons indiquen les dues fonts estadístiques més fiables sobre el mercat laboral espanyol, que rebaixen el nombre en una forquilla que va dels 450.000 als 650.000.
Els agricultors van deixar de tenir un règim específic de la Seguretat Social per a incloure en el general dels autònoms en 2007, quan el comptador es va tancar amb 245.481 afiliats després d’un vertiginós caiguda amb pèrdues de més de cent mil en una dècada (354.453 el 1998 i 443.397 el 1993). Havien caigut a la meitat en només 16 anys, des dels 510.772 de 1991.
Paral·lelament, l’EPA (Enquesta de Població Activa) de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) xifra en 450.900 (523.400 el 2017) els autònoms i empresaris de el sector primari atenent a l’ocupació i en 287.100 (286.200) en funció de la seva situació socioeconòmica.
Així, segons la font estadística que s’utilitzi com a referència, serien ‘pagesos de sofà’ entre la meitat i dues terceres parts dels qui declaren a l’IRPF ingressos pel rendiment d’activitats econòmiques d’origen agrari.
¿700.000 agricultors independents guanyen diners?
L’informe d’UPTA destaca l’elevat volum de declarants pel sistema d’estimació objectiva agrícola “a causa de el considerable nombre de rendes amb caràcter exclusivament complementari i per raó d’accés a les ajudes de la PAC”.
De fet, crida l’atenció que 691.571 dels 783.234 supòsits agricultors que declaren beneficis no tinguin assalariats, és a dir, que treballarien ells mateixos la terra, una dada que, d’acord amb els registres de l’EPA i de la Seguretat Social, sembla més vinculat a tractar-se d’activitats sense despeses (posar la mà per rebre subvencions) que a una dedicació professional a camp.
Situacions com que, segons les dades de FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària), en les cinc ciutats espanyoles més estiguin domiciliats 61.335 perceptors d’ajudes de la PAC, gairebé la meitat d’ells
