Foment del Treball ha decidit portar a l’Audiència Nacional (AN) la seva “lluita” per tombar l’impost del patrimoni. La patronal catalana ha interposat un recurs contenciós-administratiu davant l’AN per impugnar l’ordre ministerial que regula el tribut i perquè elevi una qüestió d’inconstitucionalitat contra el gravamen. “L’impost del patrimoni el volem eliminar pel civil o pel criminal, tot i que jurídicament no sigui una expressió correcta”, ha assenyalat el president de Foment, Josep Sánchez Llibre. “Espanya té un impost del patrimoni que no existeix en cap altre país de la Unió Europea, que grava l’estalvi, minva la nostra competitivitat i distorsiona la nostra activitat econòmica”, ha enumerat Sánchez Llibre.
“Ho tenim claríssim. Vam començar el nostre mandat fa quatre anys plantejant aquesta qüestió, de molta rellevància pels empresaris de Catalunya”, ha recordat el president de Foment. “Volem que l’impost del patrimoni desaparegui de la legislació espanyola i l’únic camí possible és el TC. Estem convençuts que el declararà inconstitucional perquè és un tribut clarament confiscatori”, ha insistit Sánchez Llibre, que ha puntualitzat que aquesta de l’Audiència Nacional és la tercera via que utilitza Foment després dels dos recursos d’inconstitucionalitat –contra l’impost del patrimoni i l’impost de les grans fortunes- entrats al TC a través de partits polítics i governs autonòmics.
“És inconstitucional per motius de fons i de forma”
La mesura es va aprovar ahir dilluns per unanimitat a la junta directiva de Foment, aquest dimarts es traslladarà a la CEOE i ha estat capitanejada pels advocats Jordi de Juan, soci de procediments tributaris Crowe Spain, i Manuel J. Silva, soci consultor del bufet Roca & Junyent. “Creiem que l’impost del patrimoni és inconstitucional per motius de fons i de forma”, ha especificat de Juan. “Vulnera el principi de capacitat econòmica, és confiscatori perquè no té cap límit superior i també grava l’estalvi, un fet absolutament arcaic a l’OCDE”, ha enumerat el soci de procediments tributaris de Crowe Spain. “Es tracta d’un impost que a penes existeix a cap país de la Unió Europea”, ha corroborat Silva.
“De fet, ha contribuït que diverses empreses no s’instal·lin a Catalunya i que d’altres societats es traslladin a altres territoris”, ha alertat el soci consultor del bufet Roca & Junyent, que també s’ha mostrat confiat amb la nova doctrina del TC sobre la no confiscatorietat dels tributs i ha calculat un recorregut d’uns “quatre o cinc mesos” del recurs per l’Audiència Nacional abans de fer el salt al TC (a través de la qüestió d’inconstitucionalitat). “Només volem que els catalans tinguin la mateixa fiscalitat que els madrilenys o els andalusos”, ha exclamat Sánchez Llibre.
L’Agència Tributària de Catalunya hauria de retornar els imports
“A més, si l’impost del patrimoni es declarés inconstitucional s’haurien de retornar els imports cobrats”, ha avançat de Juan, que ha recomanat a totes les persones que paguen aquest tribut ( ciutadans amb patrimoni superior als 700.000 euros) que el segueixin abonant, però que presentin un recurs. Només en aquests casos –i si el tribunals fallen a favor de Foment i tomben l’impost del patrimoni- els afectats podran rebre les indemnitzacions i els imports de tornada fins a un màxim de quatre anualitats. “I qui hauria de retornar els diners seria l’Agència Tributària de Catalunya, ja que l’impost del patrimoni és un impost cedit i tota la recaptació va a la Generalitat”, ha conclòs de Juan.
