Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) xifra en 900 milions d’euros les inversions emmarcades dins l’Agenda Estratègica 10/30, el pla d’actuacions d’FGC fins a l’any 2030 per millorar la xarxa ferroviària. Així ho ha indicat en un acte telemàtic organitzat per RailGroup el president de la companyia, Ricard Font, qui també ha assegurat que la Generalitat –que aporta el 50% del pressupost de FGC- no haurà de fer aportacions extraordinàries durant els pròxims deu anys per cobrir els diferents projectes. Segons Font, els tres grans reptes de l’empresa de cara als pròxims deu anys són la lluita contra el canvi climàtic, el canvi tecnològic i l’adaptació de les infraestructures en un context de globalització.
Pel president d’FGC, l’actuació més destacada de cara els pròxims anys serà el perllongament de l’L8 des de les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Barcelona fins al Bages i l’Anoia. “El gran projecte de la dècada passada va ser la millora de la línia del Vallès; la propera ha de ser la línia entre Barcelona, Manresa i Igualada”, ha comentat Font. En concret, l’Agenda Estratègica 10/30 contempla la creació de nous intercanviadors amb el transport de carretera, la construcció de tres noves estacions que complementin la xarxa de metro de Barcelona i les dues línies metropolitanes d’FGC i la implantació d’intercanviadors modals a les estacions de Plaça Espanya i Passeig de Gràcia.
Pel que fa a la millora de la capacitat i el servei de les línies actuals, FGC destaca l’adequació del servei entre Martorell i Igualada/Manresa, el desdoblament de l’accés ferroviari al Vallès i les millores infraestructurals a la línia que va de Lleida a La Pobla de Segur. Per Font, aquestes actuacions també han d’ajudar a combatre el canvi climàtic –com més oferta de transport públic, més es reduirà l’ús del vehicle privat, defensa-, un dels principals objectius de l’empresa.
El servei ferroviari a l’aeroport serà un altre dels eixos centrals del pla d’inversions d’FGC. Entre els objectius plantejats, destaca el fet de poder oferir quatre trens cada hora entre Barcelona i l’aeroport, un model que ja s’aplica a altres ciutats com Londres, Viena o Tòquio. Pel que fa al tren–tram de Tarragona, FGC n’assumirà la gestió per aplicar un model que permeti combinar una gran integració urbanística en els trams urbans i interurbans.
Quant a Rodalies, FGC assegura que està preparada per poder incorporar la seva estructura per donar resposta a l’estratègia del Govern. Finalment, la companyia ferroviària es proposa connectar les ciutats de Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc i Montepeller, a la Catalunya Nord, amb les quatre capitals catalanes. Aquesta última actuació, segons FGC, respon “a un ferm compromís polític de la Generalitat i del Consell Regional d’Occitània amb les connexions entre ambdues regions i amb el corredor mediterrani”. Per altra banda, Font també ha parlat de la importància que tindrà la liberalització del transport ferroviari per avançar en la lluita contra el canvi climàtic.
Reducció a la meitat del nombre de passatgers
Durant aquest últim exercici, la demanda als trens d’FGC ha sigut un 51% inferior respecte a 2019, abans que esclatés la crisi de la covid-19. Segons Font, el grau d’ocupació màxim que es va arribar a registrar va ser del 60% en hores punta. En aquest sentit, celebra haver arribat a aquestes xifres. “Hem estat capaços de mantenir els estàndards de qualitat i no veure imatges d’aglomeracions als nostres trens”, ha comentat el directiu. Alhora, Font ha assegurat que la puntualitat dels trens d’FGC durant el 2020 ha estat del 99,6%, un percentatge al qual mai s’havia arribat.
