El boicot energètic per part de l’estat espanyol o les empreses subministradores en cas d’una Catalunya independent és “impensable”, ha manifestat Ramon Garriga, ex director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya. En la mateixa línia s’ha expressat la directora de l’Institut Català de l’Energia, Assumpta Farran, qui ha considerat que “l’aixeta” de l’electricitat “no te la poden tancar ni en broma”.
“És un tema de seguretat nuclear”, ha afegit. El professor de la Universitat de Girona Joan Vila ha estat menys clarivident: “Hi ha la mateixa possibilitat que que et tanquin les autopistes”. En la conferència ‘Independència i sector energètic’ celebrada al Col·legi d’Economistes de Catalunya, en el marc del cicle ‘Deu temes clau per a Catalunya’, els tres experts han coincidit que la “transició nacional” ha d’anar acompanyada d’una “transició energètica” orientada a les energies renovables. No han dubtat que Catalunya disposa dels recursos necessaris per subsistir fora de l’estat espanyol però han alertat de la necessitat de treballar en els mecanismes de distribució.
“Les empreses subministradores ja no estan en mans de l’estat, són empreses privades. A Endesa qui hauria de donar l’ordre és Roma”, ha raonat Garriga, que no veu perill d’un hipotètic boicot energètic si Catalunya decidís independitzar-se. “Riscos no n’hi ha perquè tot són empreses privades i no me n’imagino cap que perquè li diguin ‘allà no vagis a vendre’ no hi vagi”, ha assegurat Farran. “Aquesta no és la preocupació”, ha afegit. La preocupació, segons han subratllat els experts, rau en la “instrumentació dels organismes reguladors” o els “canals” de distribució de l’energia.
Segons Farran, Catalunya està “més que coberta” de recursos energètics, encara que el 90% vingui de fora. El que ha assegurat que manca és la regulació, que està “centralitzada”, de manera que falta tota la part referent als “mitjans de distribució”. Per això, ha reconegut que en cas d’independència hi hauria un període “transitori” en què s’hauria d’utilitzar el sistema establert. Un sistema que Farran ha titllat de “vertical” i que veu necessari capgirar per fer-lo més “horitzontal”. La directora de l’Institut d’Energia de Catalunya ha apostat per un model on “participin els ciutadans”, que posi sobre la taula “l’autoconsum” i la construcció de “petites centraletes elèctriques” a les cases de la gent. Farran ha apuntat que és necessari passar a un model “que no s’ha vist mai”, cosa que suposa un “repte” per la construcció d’un nou estat.
En la seva intervenció inicial, Garriga ha insistit amb l’aposta per les energies renovables i les seves xarxes de distribució. “És una estructura d’estat”, ha assenyalat, en relació a tenir la potestat per distribuir l’energia. El també ex president de l’Institut Català de Tecnologia s’ha referit a les fonts més “locals” per arribar a l’horitzontalitat de què parlava Farran, on “cal arribar amb el temps”. Garriga ha considerat que les xarxes del futur han de ser “intel·ligents”, cosa que vol dir aplicar els “coneixements tecnològics relacionats amb les TIC al món de l’energia”. “Amb l’internet de les coses és possible”, ha afirmat. L’ex cap d’Operació de la Central Nuclear Vandellós I ha defensat també que el consumidor esdevingui “gestor” del seu consum.
Al seu torn, Joan Vila ha lamentat que Catalunya no apostés per una entrada “massiva” d’energies renovables, cosa que, ha assegurat, sí va fer l’estat espanyol. “Però això és un avantatge”, ha considerat, perquè la “tecnologia és molt més barata ara” i es presenta una “oportunitat d’or” per fer un model “altament renovable”. Vila ha apuntat que hi ha la possibilitat de “tancar el model nuclear” i substituir el parc nuclear per renovables.
