Els experts i operadors de mobilitat compartida auguren que en la desescalada aquesta modalitat guanyarà usuaris del transport públic per la limitació de la seva capacitat màxima i la desconfiança si no es pot guardar una distància de seguretat. El director de Mobilitat i Logística de l’Institut Cerdà, Julián Arenas, creu que la mobilitat compartida tindrà “molta importància” els primers mesos perquè hi haurà més d’un milió d’usuaris del transport públic que hauran de buscar una altra manera de desplaçar-se però creu que a la llarga hi tornaran. Mentrestant, el CEO de Cooltra, Oriol Marimon, també espera un “transvasament” d’usuaris però apunta que la xifra de clients es pot veure afectada perquè hi haurà més aturats i més teletreball.
Un dels aspectes a valorar si s’opta per una moto compartida és la neteja dels vehicles, que ara ha calgut intensificar. És el cas, per exemple, de Cooltra, que ha revisat els protocols i ara presta especial atenció als retrovisors, les manetes, els frens, el bagul i els cascs. A més, tot i descartar inicialment que els usuaris hagessin d’utilitzar guants individuals pel seu alt cost econòmic i no haver-lo de repercutir en el preu del servei, ara l’empresa es torna a plantejar aquesta opció.
Un dels encarregats de fer la neteja a Cooltra, el ‘swapper’ Sebastián Pereira, detalla a l’ACN que en la neteja de les motos es tenen molt en compte totes aquelles parts que més toquen els usuaris per si involuntàriament després es posessin les mans a la cara. De fet, l’empresa desactiva les motos més temps de l’aplicació per poder fer neteges amb més freqüència, segons afegeix Marimon.
Amb tot, si bé l’operadora espera que es produeixi un transvasament d’usuaris del transport públic cap a les motos i les bicis compartides, Marimon també creu que el volum de desplaçaments es pot veure afectat perquè hi ha més teletreball, més treballadors aturats i menys desplaçaments per motius d’oci. En aquest sentit, assegura que entre els casos més habituals hi ha els clients que surten a sopar o de festa amb la moto compartida i tornen en taxi o amb un conductor que no hagi begut, una situació que a curt termini no es produirà perquè el sector de l’oci serà dels darrers en reprendre l’activitat.
Aquest dimarts l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar les llicències de 6.958 llicències motos compartides i va obrir la porta a incrementar la xifra a partir de la primer quinzena de juliol tenint en compte els canvis en els hàbits en la mobilitat generats per la pandèmia de la covid-19. Finalment, surt a un màxim de 580 vehicles per a la dotzena d’empreses que podran operar el servei després que al principi se n’haguessin presentat una vintena. Segons sosté Arenas, hi van concórrer masses empreses just acabades de constituir i sense infraestructura al darrera.
Per ara, les operadores consultades de l’ACN esperen que d’aquí unes setmanes s’ampliïn les llicències. Per exemple, el responsable de Relacions Públiques i Institucionals de les empreses Bird i Scoot, Roger Puigví, assenyala que les 5.000 motos que ara mateix hi ha a la ciutat suposen un “estadi molt inicial” del vehicle compartit. Puigví posa el cas d’Anglaterra, on no es volia regular aquest sector i ara “estan demanant si us plau” als operadors que despleguin els seus vehicles perquè “tenen clar que és una solució” per afrontar la crisi del coronavirus primer i la crisi econòmica i climàtica després. El CEO de Cooltra, per la seva banda, considera que el nombre de llicències hauria de superar “amb escreix” les 10.000.
El director de Mobilitat i Logística de l’Institut Cerdà, Julián Arenas, calcula que dels aproximadament dos milions de viatges que fan al dia en transport públic, només uns 850.000 usuaris podrien continuar agafant-lo mentre que els 1,2 milions restants hauran de buscar alternatives, com els trajectes a peu, transport privat o la mobilitat compartida.
Tot i que una part de la quota ja es pugui quedar com a usuari d’aquesta darrera modalitat, el director de Mobilitat i Logística de l’Institut Cerdà pronostica que la gran majoria acabarà tornant al bus, tren o al metro, sobretot quan ja s’hagi trobat una vacuna. Mentrestant, pel director de Mobilitat i Logística de l’Institut Cerdà la bici és “més plausible” com a mitjà de mobilitat compartida que la moto i que els patinets, dels quals opina que ajuden a donar una imatge de “ciutat molt desendreçada” i transmeten “inseguretat i perill”.
D’altra banda no creu que un canvi d’hàbits ara tingui efectes sobre inversions previstes a llarg termini, com l’L-8 de FGC (entre Plaça Espanya i Gràcia). “És vital per al transport públic i per a FGC”, afirma Arenas, que destaca aquesta obra per la seva versatilitat i connectivitat”.
Bipi: “El Netflix de la mobilitat compartida”
En aquest nou escenari com a conseqüència de la pandèmia -que es pot traduir en una major reticència a l’ús del transport públic però també de la mobilitat compartida per no saber qui ha utilitzat abans el vehicle-, l’empresa Bipi ofereix als seus usuaris el pagament d’una quota mensual d’entre 300 i 1.000 euros al mes pel lloguer d’un cotxe. El preu es pot dividir entre quatre membres que poden ser familiars persones que per exemple visquin en un mateix habitatge. El CEO de l’empresa, Hans Crist, ho compara amb Netflix o Spotify. “Divideixes la quota entre quatre i els quatre tenen accés al vehicle i estan coberts per l’assegurança”, explica.
“Personalment, m’ho pensaria dos cops abans de ficar-me en un cotxe que algú ha conduït dos minuts abans sense saber quines mesures de precaució ha pres”, afegeix Crist, que assegura que copa el 30% de la flota a Barcelona, tot i que evita donar xifres concretes per política d’empresa. “El consumidor té la seguretat de qui l’ha usat, com l’ha usat i sota quines mesures d’higiene”, insisteix el CEO de l’empresa, que sosté que és un model rendible perquè el client no té les despeses d’un vehicle en propietat ni la seva depreciació. “No només un tema de despesa, és un tema de comoditat i de no haver de preocupar-me de què faré amb el cotxe”, comenta.
Si no, continua el conseller delegat de Bipi, l’alternativa és comprar-se un cotxe. “El problema és que no estem per fer grans desemborsaments”, subratlla Crist, que no veu viable “comprometre’s quatre o cinc anys” a pagar un cotxe “sense saber què passarà en els pròxims 12 mesos”.
