Eduard Fernández (@eduard_bcn)
El finançament autonòmic ha danyat la qualitat de vida de la població de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que comprèn País Valencià, Illes Balears i Catalunya. Així ho van explicar experts dels tres territoris ahir a València, durant la jornada “L’hora de les decisions”, organitzada per l’Institut Ignaci Villalonga d’Economia i Empresa.
“L’actual model de finançament no ha permès protegir l’estat del benestar, ja que la despesa social ha retrocedit un 15% entre 2009 i 2015”, explicava ahir Francisco Pérez, representant de la Generalitat Valenciana en la comissió d’experts per a la reforma del model de finançament autonòmic creada per l’Estat. Pérez va argumentar que les comunitats autònomes, les encarregades de proveir serveis com l’educació o la sanitat a la població, disposen de “molts menys ingressos tributaris” que el govern central, la qual cosa es tracta d’una “insuficiència estructural”.
Si bé les tres regions reben menys del que aporten a l’Estat, el cas del País Valencià és especialment sorprenent, ja que el PIB per càpita se situa per sota de la mitjana estatal. És a dir, no només aporta diners a la resta de territoris, sinó que ho fa tot i la mala situació de l’economia valenciana. “És necessari un nou acord on s’estableixi el nivell de despesa social desitjat, i distribueixi entre les diverses administracions les principals fonts tributàries”, explica Pérez.
Majors competències tributàries
De manera similar, Guillem López Casasnovas, coordinador de la comissió bilateral Catalunya-Balears d’estudi de les relacions econòmiques i financeres amb l’Estat, va assegurar que l’estat espanyol només està descentralitzat “per la banda de la despesa”. “Queda molt de camp per córrer en l’àmbit del federalisme fiscal”, assegurava el catedràtic d’economia. López Casasnovas apuntava, a més, que el nou model de finançament hauria de contemplar que Espanya “és un estat plurinacional”.
“Cal potenciar la cistella d’immpostos en els governs autonòmics, que actualment és baixa, de manera que es potenciï la relació directe entre governs i ciutadania, que els faci responsables fiscalment”, proposava la professora d’Economia de la Universitat de Barcelona, Maite Vilalta. L’experta, però, va admetre que l’absència de Catalunya en les negociacions pel finançament és “un escenari nou”. “Catalunya sempre ha participat, i ha estat propositiva en anteriors acords”, afirmava Vilalta.
L’ombra dels privilegis forals va sobrevolar tota la conferència, i els experts els van presentar com un greuge respecte la situació del País València, Illes Balears i Catalunya. “El desequilibri entre les comunitats forals i el règim comú és el que cal arreglar”, assegurava Vilalta.
