Redacció
Cada cop menys empreses participen en les licitacions públiques a l’estat espanyol, una tendència que els experts associen amb un clar augment de pràctiques corruptes. Una mostra de la base de dades Tenders Electroinc Daily, recollida per The Economist, assenyala que quasi un de cada quatre concursos públics va rebre una sola oferta el 2015 a Espanya. La revista atribueix l’augment del fenomen a un increment del nombre de pactes il·lícits entre empresaris i polítics.
De fet, per tal d’exemplificar la problemàtica, la capçalera es fa ressò del judici del mes passat a 37 empresaris i exmembres del PP per la “trama Gurtel” , que feien servir aquesta tècnica per adjudicar licitacions milionàries, que podrien haver costat 120 milions d’euros als ciutadans.
Deteriorament a nivell europeu
Més enllà de l’estat espanyol, l’article destaca que el problema s’està estenent arreu d’Europa, i que el nombre de licitacions on només concursa una companyia ha augmentat a Europa del 17% al 30% entre 2006 i 2015. L’anàlisi admet que part de la tendència pot ser causada per una major concentració sectorial, però que la majoria de casos es deuen a corrupteles de tot tipus.
Per tal de beneficiar a les firmes elegides, els governants recorren a tota mena de trampes: anuncis oficials en dates properes a Nadal, preavisos sobre les condicions del contracte a les empreses afavorides, o establiment d’uns requisits que només el candidat elegit pugui complir. En un cas, fins i tot, el Ministeri de Construcció d’Eslovàquia va informar sobre l’obertura d’un nou concurs públic únicament a través d’una notificació penjada en un dels passadissos de la seva seu.
Es tracta d’una tendència preocupant, ja que fins a 1,9 bilions d’euros, una cinquena part del PIB de la zona econòmica europea, és invertit en aquest tipus de contractacions. És difícil calcular l’impacte d’aquesta forma de corrupció, però un estudi de la consultora PwC afirma que els costos per l’administració pública poden augmentar entre un 2% i un 15% a causa de contractes tèrbols. Una altra consultora, Rand, calculava que la Unió Europea paga 5.000 milions d’euros més del compte per culpa de les licitacions públiques amanyades.
