Brussel·les vol aprofitar la injecció d’ajudes europees per forçar les reformes estructurals, laborals i de pensions, que fa anys que Espanya no acabar de resoldre. Europa ha passat d’obligar a complir uns paràmetres, a través de la Troika i dels “homes de negre”, a “convidar” els estats que ho facin, ara que té la clau de la caixa amb 750.000 mil milions, la meitat a fons perdut. És tant com dir que la UE “pagarà” perquè els estats facin les reformes pendents, i l’estat espanyol hi té una feinada.
D’aquí ve tota la rumorologia sobre les pensions (el recàlcul, l’allargament del treball) de les darreres jornades: és la preparació del pla, del paquet de mesures, que Espanya ha de presentar a la UE aquest mateix gener, en relació directa amb els projectes als quals es destinaran els fons europeus. També és en aquest marc que s’acaba d’anunciar que les pensions no variaran, no tindran cap augment, en el 2021. La pugna està entre Nadia Calviño i Yolanda Díaz. La vicepresidenta econòmica voldria deixar les coses més o menys com estan, mentre que la ministra de Treball voldria derogar, ni que fos parcialment, la reforma del PP.
Un altre punt que molesta Brusel·les és les diferències entre les regulacions autonòmiques. Aquí la tibantor està entre la llei del PP “d’unitat de mercat”, una nova versió de l’harmonització o del “cafè per a tots”, però la Comissió tampoc no vol “molestar” els partits territorials ara “tan importants” per a l’equilibri i suport del gobierno de Sànchez.
A l’abril s’aprovaran els plans de recuperació nacionals per llançar una gran emissió de bons comunitaris abans de l’estiu. I per llavors Brussel·les vol lligar curt les reformes, que ja no seran “consells” sinó mesures a les quals Espanya s’hi haurà de comprometre. L’Estat és un dels països que més problemes presenta i els tècnics, amb Valdis Dombrovskis i el comissari Paolo Gentiloni al davant, s’estan mirant el detall de decisions, com la recent pujada de pensions, i volen mesures que garanteixin que es podrà cobrir aquesta despesa sense que el deute segueixi creixent.
Les negociacions, individualitzades per a cada un dels 27 socis de la UE també seran complicades amb Irlanda pel seu sistema impositiu que la fa ser un gairebé paradís fiscal dins l’euro.
