La multiplicació dels contagis i el consegüent “efecte dissuasiu” sobre el turisme i els nivells de confiança han agreujat l’impacte de la crisi en l’economia. Funcas estima una contracció de l’economia espanyola del 13% el 2020, 3,2 punts per sobre de l’anterior previsió. La pandèmia provocarà també conseqüències socials “molt notables”, amb una taxa d’atur prevista del 19,9% per al quart trimestre d’aquest any. L’increment de la despesa pública i la caiguda de la recaptació també tindran un impacte en el dèficit públic, que superarà el 12% del PIB el 2020. Així mateix, Funcas preveu un impacte “limitat” dels fons europeus i reclama mesures “estructurals” per augmentar la productivitat i evitar el risc de divergència amb Europa.
La rebaixa de les previsions s’explica per la “crisi del turisme” i la major incertesa sobre la demanda interna. Tot i les dades negatives previstes per al conjunt de l’any, la institució preveu una taxa de creixement de l’11,5% en el tercer trimestre, que suposaria la recuperació del 40% de l’activitat perduda en els dos trimestres anteriors.
El rebot estimat en la part final de l’any s’allargarà fins al 2021, amb previsions de creixement de l’economia del 7,9%. Tot i això, l’any vinent el PIB serà un 3,9% interior al nivell registrat abans de la pandèmia i la recuperació total no es preveu fins al 2023 o, fins i tot, 2024.
Pel que fa al mercat laboral, la institució preveu una taxa d’atur del 19,9% per a l’últim trimestre d’aquest any i un 17% per al conjunt de 2020. “És una dada negativa però significativament menys desfavorable que en altres recessions pels ERTO i el repartiment de la feina”, ha assegurat el director general de Funcas, Carlos Ocaña, en la roda de premsa telemàtica per presentar les previsions de la tardor per a l’economia espanyola 2020-2021. El 2021, la taxa d’atur descendirà del pic assolit a finals d’aquest any fins a un 16,2%. D’aquesta manera, a finals de l’any vinent hi haurà 600.000 aturats més que abans de la crisi.
Per altra banda, l’increment de la despesa pública, estimada en 26.000 milions d’euros, i la caiguda de la recaptació, de 72.000 milions, tindran un impacte en el dèficit públic, que superarà el 12% del PIB aquest any. El 2021, es produirà una reducció “essencialment cíclica” del dèficit, fins al 8%. El deute públic s’estancarà al voltant del 120% del PIB.
Més enllà de l’impacte a curt termini de la pandèmia en l’economia espanyola, Funcas ha advertit del “risc de desvinculació” d’Espanya respecte a Europa a llarg termini. L’Estat és una de les economies europees amb una contracció de l’activitat més acusada a causa del pes del turisme i altres serveis especialment afectats per la crisi.
De fet, l’entitat ha assegurat que el pla europeu de recuperació serà una ajuda “transitòria”. Funcas preveu que els fons europeus contribueixin en el creixement de l’economia espanyola en menys d’1% el 2021. “L’impacte dels fons serà limitat si no va acompanyat d’altres reformes que permetin que la productivitat creixi a nivells d’Europa i això només es pot aconseguir amb reformes estructurals pendents a l’economia espanyola”, ha manifestat Ocaña. Entre aquestes, el director general de Funcas s’ha referit a canvis en el mercat laboral, les pensions, l’educació i la inversió en I+D.
En cas que no es facin aquestes reformes, Funcas preveu que l’economia espanyola registri una recuperació “incompleta”, on la taxa d’atur assoliria els nivells previs a la crisi al 2024 i el deute públic augmentaria fins al 133% el 2027. El creixement a llarg termini de l’economia espanyola es mantindria en l’1,6% i els fons europeus tindrien un efecte “transitori”. En el supòsit que s’apliquin reformes estructurals a l’Estat, el creixement potencial creixeria fins a l’1,9% anual, la taxa d’atur baixaria fins al 10% el 2027 i el deute públic invertiria la tendència a l’alça per situar-se en el 124% a final del període.
En qualsevol cas, la recuperació de l’economia espanyola també dependrà de diverses “incògnites”, com l’evolució dels nivells de confiança. Aquesta taxa és una de les més “deteriorades” i ha provocat un augment dels nivells d’estalvi fins al 17%, “més del doble de la mitjana històrica”, segons el director de conjuntura i economia internacional de Funcas, Raymond Torres. Així mateix, Torres ha advertit del risc de fallida d’empreses viables però actualment a punt de la insolvència per la manca de liquiditat.
