La Sindicatura de Comptes ha detectat un sobrecost final de les obres del Trambaix del 49,79%, ja que van tenir un cost de 325,5 milions davant els 217,3 milions pressupostats, i d’un 35,05% al Trambsesòs, amb 276,8 milions davant els 205 milions previstos. Així ho conclou en un informe relatiu a l’ATM corresponent a l’exercici del 2021 i en el què també constata un sistema massa “garantista” per a l’empresa adjudicatària. Segons assenyala, el sistema de contraprestació del servei depèn del nombre de validacions i es cobreixen “amb escreix” les despeses, els marges, la totalitat del cànon del sistema i uns beneficis del 26,36% en el cas del Trambaix i un 28,65% en el Trambesòs sobre el cànon total previst.
L’informe indica que l’increment del preu de les obres es deu a una modificació de els condicions essencials respecte als contractes inicials, fruit de diversos canvis i complementaris al llarg dels treballs, com per exemple canvis significatius del traçat previst, incorporació d’obres no previstes, prolongació de parades o canvis de senyalització entre d’altres. En relació a aquests canvis, l’organisme coments que troba a faltar un “major rigor” i una “major previsió” en les fases de planificació dels projectes.
Manca de control total i beneficis milionaris per les empreses privades
Per exemple, en el cas del Trambaix cita com en el contracte refós del 2009 es van preveure noves inversions que representaven el 7,04% del contracte inicial i que es van adjudicar de forma directe a l’adjudicatari del contracte inicial. La Sindicatura opina que les noves inversions s’haurien d’haver licitat tenint en compte que l’obra principal ja estava finalitzada i que el cost de les noves inversions juntament amb els modificats i complementaris al llarg de l’obra representava un 41,94% més del cost inicial del contracte.
Un altre dels aspectes que observa la Sindicatura és que el conveni establia que el cost del sistema d’alimentació contínua terrestre que evitava la construcció d’una catenària en la unió del tramvia havia de ser assumit per l’Ajuntament de Barcelona. Primer, es va quantificar en 7,95 milions d’euros però l’alta inflació i la crisis de subministraments de matèries primeres va incrementar el cost en 4,24 milions d’euros, que va ser assumit en un 78% pel govern de la ciutat i un 22% per l’ATM, en contra del que es va acordar en el conveni.
En el seu informe, la Sindicatura de Comptes també recomana plantejar-se si el sistema de contraprestació del servei per a aquest tipus d’obres i servei és el “model adequat” perquè a la pràctica, afirma, “disminueix i gairebé anul·la qualsevol risc” que l’empresa pugui assumir. En aquest sentit, apunta que és “molt beneficiós per a l’empres adjudicatària però amb un cost que sembla molt elevat per al sector públic”.
Segons explica, el sistema de contraprestació del servei de transport, que depèn del nombre de validacions, cobreix “amb escreix” totes les despeses d’operació que inclouen un marge del 5% sobre les despeses directes i un benefici industrial del 10%, a més d’un cànon que torna a incloure altres depeses com les financeres i de gestió, l’impost sobre societats i un benefici que per al Trambaix és del 26,36% i pel Trambesòs del 28,65% sobre el cànon total previst.
D’acord amb la Sindicatura, en la majoria d’exercicis les validacions reals superen el 100% de les previsions, o s’hi queden a prop, i això ha fet que les empreses hagin pogut cobrir les despeses i els marges i beneficis i la pràctica totalitat del cànon, inclús en períodes de crisis com els registrats entre el 2008 i el 2014.
