L’Estat assegura haver executat el 64,2% de les inversions regionalitzables previstes a Catalunya durant el primer semestre, fins als 1.417 MEUR, segons dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat que ha publicat el Ministeri d’Hisenda. Aquest percentatge, però, es redueix fins al 16% si es descompten els 1.069,9 MEUR que l’Estat ha abonat a Acesa per la fi de la concessió de l’AP-7. La principal partida va recaure en els pressupostos inclosos dins de l’Administració General de l’Estat, amb 1.151,9 MEUR, un 456,1% més del previst, mentre que als organismes autònoms va ser de 5,5 MEUR, un 94,4% del previst; en el sector públic administratiu 1,91 MEUR, un 12,1% i en el sector públic empresarial 257,9 MEUR, un 13,3%.
En l’informe publicat aquest dimarts a la tarda, la major despesa de l’administració general de l’Estat és per al Ministeri de Transports, amb una inversió de 1.146,8 milions d’euros, un 471,9% per sobre la prevista, que era de 243 milions d’euros per l’efecte del pagament per la finalització de la concessió de la via d’alta capacitat. Amb aquesta transferència, el govern espanyol paga l’obra d’ampliació del tercer carril en diversos trams de l’AP-7 un any després de l’alliberament de l’autopista.
A més, Catalunya és la tercera per la cua en percentatge d’execució al Ministeri de Transports tot i ser la primera comunitat del rànquing en xifres absolutes d’inversió, tant si es té en compte la indemnització Acesa (1.996,8 milions d’euros i un 69% d’execució) com si es resta (313,8 milions d’euros i un 15,7% d’execució).
Pel que fa al sector públic empresarial, que és la partida més quantiosa, es va invertir el 13,3% dels 1.932,7 milions d’euros previstos. Dins d’aquest apartat, hi estan incloses empreses com Adif (amb un 7,3% respecte el pressupostat) i Adif AV (22,2%), Renfe (11,1%), Enaire (25,8%), Ports de l’Estat (17,8%), Cilsa (17,8%) i Consorci de la Zona Franca de Barcelona (167,7%), entre d’altres.
En el cas de l’empresa pública d’infraestructures, l’aturada del concurs de les obres de la nova estació Montcada i Reixac, licitat per 465,5 milions d’euros ha influït en la baixa execució fins al 30 de juny. Segons el Ministeri de Transports, altres retards es deuen a l’alentiment de les obres per la revisió dels costos de construcció, en un context d’inflació disparada.
Fonts del govern espanyol han insistit que en la seva arribada a l’executiu el 2018 “la situació reflectia una important falta d’inversió” a Catalunya, on hi havia la “pràctica paralització d’actuacions molt rellevants”. “Hem fet un esforç per revertir-hi, considerant la pandèmia que va tenir després i la situació actual amb la guerra d’Ucraïna”, han justificat.
Entre els organismes autònoms i resta d’entitats, el grau d’execució és del 94,4% en el primer semestre, amb 5,5 milions d’euros. Destaquen en aquest capítol la inversió destinada a organismes adscrits a Ciència i Innovació, amb 4,4 milions d’euros; seguit a molta distància de centres adscrits al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic, amb 398.961,25 euros.
Per últim, en el sector públic administratiu la inversió real entre gener i juny ha sigut d’1,9 milions d’euros, un 12,1% del total. En aquest apartat, la major part ha sigut pel Consorci Barcelona Supercomputing Center, amb 1,6 milions d’euros.
Execució del 52,4% a la Comunitat de Madrid
En canvi, a la Comunitat de Madrid la inversió efectiva ha sigut de 553,1 milions de gener a juny, gairebé un 52,4% respecte el previst (1.054,9 milions d’euros). L’epígraf amb més execució a la Comunitat de Madrid són les inversions reals de l’administració general de l’Estat amb un 102,2% d’execució (204.791,7 milions d’euros, respecte dels 199.731,1 pressupostats).
Entre el gener i el juny del 2022, a tot l’Estat es van executar 5.393,7 milions d’euros, que representa el 25,6% del total pressupostat (21.018,46 milions d’euros), xifra que inclou també les dades no regionalitzables.
Catalunya s’endú l’11,2% del total invertit a l’Estat
Així doncs, durant el primer semestre de l’any Catalunya s’ha endut l’11,2% de la inversió regionalitzable total, descomptant els més de 1.000 milions pagats a la filial d’Abertis per la finalització de la concessió de l’AP-7, una xifra que torna a situar el país “a la cua de les comunitats autònomes”, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta xifra se situa per sota del 17,7% que s’ha invertit a Madrid i se situa lluny del 19% del pes econòmic del PIB català sobre el total espanyol.
Excuses del Ministeri de Transports
El secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores, ha assegurat que no està satisfet que la inversió no hagi estat completa després de conèixer-se que l’Estat ha invertit el 16% del pressupostat el primer semestre de l’any, si es treu el pagament per l’alliberament de l’AP-7. Flores ho ha atribuït a la “dificultat d’arrencar obres”. “Tenim dificultats per executar el pressupost però Catalunya és capdavantera en inversió”, ha destacat l’ex alt càrrec de la Generalitat. En aquest sentit, ha subratllat que el territori català és el que més inversió amb dades absolutes rep amb 1.383 milions d’euros incloent la compensació pagada a la filial d’Abertis Acesa per l’alliberament de l’AP-7
Amb tot, sense aquest pagament, l’import invertit pel ministeir encarregat de les infraestructures és de 313,8 milions d’euros, un 15,7% respecte al total executat. Es tracta d’un percentatge que situa Catalunya l’antepenúltima de la llista, per darrere de Ceuta i Andalusia. La partida més elevada de les inversions en infraestructures a Catalunya ha sigut pels ferrocarrils, amb 148,9 milions d’euros executats per Adif dels 1.238 milions pressupostats (12% d’execució) i, en segon lloc, la de Renfe, amb 30 milions d’un total de 274 milions (11.08%).
Sense tenir en compte la compensació de 1.069 milions d’euros pagada a Acesa, el Ministeri de Transports ha invertit el 14% dels recursos totals a Catalunya, xifra que esperen que augmenti fins al 18%, cosa que s’aproximaria al pes econòmic català, del 19%. Flores ha argumentat que en l’última part de l’any es notarà la bona marxa de les obres de la Sagrera així com el soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat
D’altra banda, ha reiterat que “no és per manca de voluntat política” que les xifres d’execució any rere any s’allunyen molt del 100% a Catalunya, sinó que ho ha atribuït a “múltiples causes” com ara la dificultat de començar obres de volum important i també a la difícil conjuntura econòmica, especialment per l’elevada inflació que ha condicionat els costos de les obres. Aquesta problemàtica, ha continuat, no només passa a Catalunya sinó que “és global” i fruit de la dinàmica dels comptes que donen un paraigues per actuar i que no poden limitar les actuacions. “El pressupost dona unes possibilitats però complir-les és complicat i més en un any com aquest”, ha dit.
