Els nous impostos a la banca, les energètiques i les grans fortunes van entrar ahir dijous en vigor, després que ahir es publiqués la llei al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Es tracta de tres tributs extraordinaris que estaran en vigor almenys durant els pròxims dos anys. Segons els últims càlculs de l’executiu espanyol, confia en recaptar 3.000 milions en dos anys a través de l’impost a la banca, 4.000 milions amb l’impost a les energètiques i 3.000 milions amb el tribut a les grans fortunes. La llei que publica el BOE recull que es tracta de gravàmens excepcionals sobre els sectors que han tingut més marge de benefici arran de l’escalada de preus.
Els tres impostos tenen un caràcter temporal, per ara, de dos anys i gravaran els exercicis del 2022 i el 2023 durant el 2023 i el 2024, respectivament. L’impost a les energètiques gravarà l’1,2% dels ingressos de les empreses del sector elèctric, gasista i petroler que siguin igual o superiors als 1.000 milions d’euros, el que possibilita que les operacions de cada grup vagin en funció de la seva quota de mercat, segons recull el BOE.
En el cas de les entitats de crèdit, la prestació es fixa en el 4,8% del seu marge d’interessos més les comissions netes si és igual a superior als 800 milions d’euros. Tant en aquest cas com en les energètiques, queden exemptes del pagament del nou impost els ingressos o marge d’interessos i comissions netes, en funció del sector, obtinguts en les seves filials a l’estranger.
Pel que fa l’anomenat Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes, és complementari a l’impost de patrimoni de les comunitats autònomes i aplicable als ciutadans amb patrimonis nets superiors als tres milions d’euros. El govern apunta que la finalitat d’aquest impost és doble: per una banda com a mostra de solidaritat dels contribuents amb una “major capacitat econòmica” i per l’altra harmonitzar les diferències entre comunitats en relació a aquest tributs.
