Els Mossos investiguen si tres grans dipòsits d’Ercros a la planta de Vila-seca II, al polígon petroquímic de Tarragona, incompleixen la normativa de seguretat industrial, segons han confirmat a l’ACN fonts judicials. En un comunicat, l’empresa ha assegurat que aquestes tres esferes d’emmagatzematge i, en conjunt, totes les seves instal·lacions, “disposen de tots els permisos administratius, autoritzacions ambientals i estudis de seguretat preceptius”. Arran dels registres que els Mossos fan en diverses seus de la companyia i a l’Ajuntament de Vila-seca, Ercros diu que està “col·laborant plenament” amb les actuacions judicials i confia que quedarà acreditat que totes les instal·lacions compleixen amb la legislació que els correspon.
L’operatiu està ordenat pel jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona, que ha decretat el secret d’actuacions. Diverses fonts pròximes al cas consultades per l’ACN han desvinculat aquest operatiu de la investigació que està en marxa contra l’empresa Iqoxe, situada al mateix polígon, per l’explosió del 14 de gener.
En concret, els registres es fan de forma simultània a les dues instal·lacions que Ercros té al polígon petroquímic, a la seu de l’empresa situada a l’avinguda Diagonal de Barcelona i a l’Ajuntament de Vila-seca. Els porten a terme agents de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra i també n’hi ha de la Unitat Central d’Informàtica Forense del cos.
Els agents han accedit a l’Ajuntament quan passaven uns deu minuts de les deu del matí i estan escorcollant l’àrea de llicències i tresoreria. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha explicat que estan “tranquils” i que estan col·laborant amb la policia i el jutjat per tal de proporcionar-los “el màxim d’informació referent a Ercros”, que és el que estan sol·licitant, ha dit, sense entrar en més detalls.
Ercros està en la memòria de tothom per ser la responsable dels vessaments al pantà de Flix i té com a conseller delegat a Antoni Zabala, un socialista lleidatà, de Linyola, que va arribar a ser Secretari d’Estat d’Hisenda en els governs de Felipe Gonzàlez. També va ocupar el càrrec de director de Gabinet de Presidència de Govern i, un cop fora de la política ha estat en els consells d’administració de diverses empreses estatals, com Trasmediterránea, l’Institut de Crèdit Oficial, Iberia o el desaparegut Institut Nacional d’Indústria (INI).
Ercros, per la seva banda, ja feia uns anys que passava per temps difícils convulsos quan Zabalza va agafar-ne la presidència de Javier de la Rosa. El “mag de les finances” havia comptat amb el suport dels amics kuwaitians de KIO per fusionar Explosius Rio Negro i SA Cros el 1989. El 1992, Ercros va fer suspensió de pagaments i va ser rescatada pel Govern Central amb crèdits de l’ICO per valor de 8.500 milions de pessetes. Va ser llavors quan un altre polític-empresari va assumir la presidència: Josep Piqué.
Encara Zabalza va entrar a Ercros amb un pla d’inversions molt ambiciós, la química mai va saber desestacionalitzar a, convertida ja només en una extractora de productes de molt baix valor afegit. Tampoc ha tornat a trobar un nucli estable d’accionistes, convertint-se en una de les petites empreses preferides per especuladors de la borsa espanyola durant els alegres 2000.
Durant el debat de l’Estatut, primer, i del pacte fiscal després, Zabalza va recuperar el seu vessant acadèmic amb aparicions esporàdiques en fòrums i articles intermitents a El País per criticar l’agenda sobiranista de Convergència i Unió. Sempre en la línia de Felipe González, va estar en contra del concert econòmic i del pacte fiscal, considera que el càlcul de dèficit fiscal no és “correcte” i que “la secessió de Catalunya no és raonable”.
