Els líders de la Unió Europea han arribat a un acord per crear un fons de recuperació de 750.000 MEUR amb més del 50% de subvencions. Després de quatre dies i quatre nits de negociacions, els caps d’estat i de govern de la UE han pactat aquest dimarts al matí un paquet econòmic contra la crisi de la covid-19 finançat amb deute comunitari a llarg termini. Inclou 390.000 milions d’euros en subsidis i uns 360.000 milions d’euros en crèdits. Una xifra que està lluny dels 500.000 milions d’euros de transferències que s’havien plantejat inicialment i, lleugerament, del límit de 400.000 milions d’euros que defensava Espanya. Els líders europeus també han acordat el pressupost plurianual de la UE per als pròxims set anys que comptarà amb 1,07 bilions d’euros.
Condicions per accedir al fons
Una majoria qualificada d’estats de la UE hauran de donar el vistiplau als plans de reforma dels estats necessaris per accedir al fons de recuperació, a partir d’una proposta de la Comissió Europea. Un sol estat podrà qüestionar els plans de reforma necessaris per accedir al fons, però no s’aclareix si tindria dret a vetar-los. D’altra banda, els líders europeus han acordat concedir més reemborsaments als frugals per les seves contribucions addicionals al pressupost europeu.
Finalment, la clàusula sobre estat de dret per protegir “els interessos financers” de la UE s’ha suprimit per facilitar l’acord. El fons de recuperació no comptarà amb cap mecanisme específic per actuar contra un estat si es detecten “deficiències” de governança. “Els interessos financers de la UE s’hauran de protegir d’acord amb els principis generals establerts als tractats”, es limita a dir l’acord dels 27 estats membre de la UE sobre el paquet de recuperació.
Repartiment dels fons
El gruix de les subvencions, 312.500 milions d’euros, anirien a mans dels estats a través de l’Instrument de Recuperació i Resiliència, mentre que la partida de la Comissió Europea per rescatar empreses afectades per la covid-19 des de Brussel·les ha quedat reduïda a 2.100 milions d’euros.
D’altra banda, les partides dedicades al desenvolupament rural i el fons de transició ecològica del paquet dedicat a la recuperació s’han vist fortament retallades. La primera s’ha reduït a la meitat, mentre que el fons de transició ha passat dels 40.000 milions d’euros inicials a només 10.000 milions d’euros.
D’altra banda, per calcular el criteri de repartiment dels fons a partir del 2023 es deixarà de tenir en compte l’atur per calcular les ajudes que pertoquen a cada estat. Espanya s’oposava a aquest canvi respecte a la proposta inicial que tenia en compte la desocupació per a tot el període d’implementació del fons.
ESTAT ESPANYOL
Així doncs, L’Estat espanyol preveu rebre 72.000 milions d’euros en subsidis i 68.000 milions d’euros en crèdits del fons europeu de recuperació, segons ha assegurat el president espanyol Pedro Sánchez just en finalitzar aquest dimarts la cimera europea sobre el paquet anticrisi. “Això no és gratis”, ha dit Sánchez, que ha recorda que tots els estats s’endeutaran per crear el fons. Amb la proposta inicial, es preveia que Espanya rebria més subsidis, uns 77.000 milions d’euros. És a dir, que en la negociació ha perdut uns 5.000 milions d’euros. Sánchez ha assegurat que la seva “única línia vermella” en les converses amb els socis europeus era “no arribar a un acord” sobre el pla. “Estava disposat a cedir”, ha admès.
Sánchez ha admès que no està totalment “satisfet” amb el volum final de subsidis europeus que rebrà Espanya, però ha defensat que és “una magnitud inèdita” i ha assegurat que tenen “pràcticament llestos” els plans de reforma per accedir a aquests fons europeus.
BANC CENTRAL EUROPEU
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha assegurat que l’acord dels líders de la Unió Europea sobre el pla econòmic per rellançar l’economia després de la covid-19 “mostra que quan cal, la Unió Europea fa un pas endavant i s’uneix per ajudar les persones d’Europa”. En una piulada, Lagarde ha agraït als líders dels 27 la “resiliència” i “acció determinada” durant la negociació, que ha durat cinc dies.
