Els economistes asseguren que la fiscalitat immobiliària és “excessiva” i provoca un encariment de l’habitatge. De fet, el 17% del preu d’un immoble correspon als impostos, segons el ‘Manual pràctic de fiscalitat de la propietat immobiliària’, editat per la Cambra de Propietat Urbana. En l’acte de presentació de l’informe, el president del Consell General d’Economistes, Valentín Pich, ha assegurat que actualment existeix una “sobreimposició” als habitatges i fa que un mateix bé sigui objecte de gravamen per diversos tributs. A més, el sector ha reclamat una política d’habitatge a llarg termini, dotada pressupostàriament, i una aposta per la rehabilitació urbana per “allargar la vida útil” dels habitatges i fomentar l’ocupació en el sector.
L’autor del manual, Jaume Menéndez, ha assegurat que la fiscalitat immobiliària incorpora un “impost a la inflació com a element subjacent”. Menéndez ha explicat que l’última reforma sobre l’impost de la renda va provocar l’eliminació dels coeficients de correcció monetària, que pretenien tenir en compte la inflació. D’aquesta manera, la plusvàlua resultant de la transmissió d’un bé subjecte a tributació ja no és “exclusivament real”, sinó que té en compte el valor monetari.
El president de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols, ha assegurat que les modificacions en matèria de fiscalitat tenen com a “únic” objectiu incrementar la recaptació, “sense tenir en compte”, les incidències en els mercats, l’assignació de recursos o la mateixa equitat fiscal. Ràfols ha recordat que la majoria de la població de l’Estat viu en un habitatge de propietat i ha afirmat que aquest factor no pot ser gravat “indiscriminadament” sense mantenir uns “principis coherents”.
Per la seva banda, el president del Consell General d’Economistes ha assegurat que actualment hi ha una “sobreimposició” amb relació als béns immobles. “Quan es transmeten els immobles es grava de nou amb diferents figures impositives, que són objecte de recaptació per les diferents administracions públiques”, ha lamentat.
En aquest context, el membre del Grup de Treball d’Urbanisme i Ordenació del Territori del Consell General d’Economistes, Miquel Morell, s’ha referit a la rehabilitació urbana i a l’increment d’un parc públic d’habitatge assequible com una “prioritat clau” en matèria d’habitatge. “Cal avaluar el disseny impositiu en aquestes dues línies d’actuació per intentar impulsar-les”, ha assegurat.
En el debat posterior a la presentació del manual, el president de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona ha destacat també la importància de la rehabilitació com un “important focus d’ocupació”. El 2008, el sector de la construcció tenia 2,5 milions d’empleats, una xifra que ha caigut fins a 1,3 milions en l’actualitat. “Tenim camí per recórrer”, ha resumit.
Així mateix, Ràfols s’ha referit a la rehabilitació com una via per allargar la vida útil dels habitatges. El president de la Cambra de la Propietat Urbana ha recordat que la nova construcció representa prop d’un 1% del parc d’habitatges i ha afirmat que caldrien cent anys per renovar el parc existent.
Per mantenir el mercat de l’habitatge en termes d’oferta i demanda, Morell ha ressaltat que és “clau” sostenir la renda bruta familiar disponible i el mercat de treball. Així mateix, ha lamentat que les polítiques d’habitatge no s’hagin reflectit en els pressupostos públics i ha assegurat que, en comparació amb la despesa pública en educació o sanitat, la inversió en habitatge és “ridícula”.
Amb tot, els actors del sector immobiliari han defensat la importància de disposar d’una política d’habitatge a llarg termini amb una dotació pressupostària adequada. El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Anton Gasol, ha fet èmfasi en la necessitat d’incloure l’habitatge dins els components de l’Estat del Benestar.
“En un escenari econòmic de tipus d’interès baixos, les administracions públiques haurien de plantejar-se seriosament tenir un paper més actiu en la promoció directa d’habitatge assequible, amb la finalitat d’augmentar el parc públic d’habitatge”, ha assegurat.
