Els diners a percebre de la Unió Europea des del primer moment han generat discrepàncies formals sobre la seva gestió, sobre el camí, la logística i la distribució que se n’ha de fer.
El gobierno ha volgut destacar que ha fet “un gran esforç” perquè part dels fons de recuperació de la Unió Europea estiguin territorialitzats. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’aquest dimarts, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat que el repartiment de les ajudes respondrà a “paràmetres d’igualtat” i ha reconegut que la seva distribució és “tot un repte”.
Montero n’ha anunciat una primera distribució: una cinquena part (el 21,1%) anirà a la reactivació del sector industrial i de l’energia, dues de les activitats que han de contribuir a “agilitzar la transformació del model econòmic espanyol”. Altres percentuals dels fons són: 17,8% a fomentar la investigació i el desenvolupament i la digitalització, un 17,6% a impulsar la construcció de noves infraestructures i consolidar ecosistemes resilients i un 11,1% a reforçar el sistema sanitari (11,1%).
A continuació hi apareix l’educació, que rebrà un 6,8% de les ajudes, i les polítiques per facilitar l’accés a l’habitatge, que concentraran un 6,2% dels fons. Pel que fa al comerç, turisme i pimes, aquests rebran un 4,8% del pressupost, mentre que les activitats destinades al foment de l’ocupació obtindran el 4,5% dels recursos.
La resta de partides que rebran part de les ajudes europees són els serveis socials (4,4%), l’agricultura, la pesca i l’alimentació (1,5%) i altres actuacions de caràcter econòmic.
Tremosa lamenta que els fons europeus es gestionin des de Madrid: “No hi ha un procés competitiu i transparent”
El conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha lamentat que els fons europeus per fer front a la crisi de la covid-19 es gestionin exclusivament des de Madrid. “És una mala notícia. No hi ha un procés competitiu, obert i transparent com el que regeix en altres fons europeus com l’Horizon 2020 o el de l’European Research Council”, ha valorat Tremosa un cop finalitzada la seva assistència a la sessió tècnica de la Conferència de Presidents Autonòmics.
“Els diners van a Madrid i el govern espanyol decidirà com repartir-los, i això no és una bona notícia per a Catalunya”, ha insistit el conseller, que ha avisat l’Estat que si “malbarata” aquest pla de recuperació europeu es pot veure abocat a un rescat.
Durant la reunió, Tremosa ha reclamat que Catalunya gestioni de manera directa els fons que li corresponen d’aquest programa, al·legant que és l’administració “amb un millor coneixement de la realitat empresarial del país”. També ha apostat per una “relació directa entre Catalunya i la Comissió Europea, tal com ja existeix en altres fons”. No obstant això, els representants de la Comissió han certificat que únicament els Estats seran els seus interlocutors.
“He sol·licitat que les petites i mitjanes empreses no siguin excloses en el procés de selecció de projectes que optaran als fons europeus del programa NextGenerationEU”, ha recalcat Tremosa. “La Comissió ens ha dit que el pes de les PIMES quedarà a consideració de cada Estat, i a hores d’ara encara no sabem res del pla que prepara l’estat espanyol”, ha retret el conseller d’Empresa i Coneixement. No tot han estat males notícies i Tremosa ha aplaudit que la Comissió Europea (CE) condicioni els pagaments “a l’assoliment de les fites i objectius” i que també es garanteixi que els 140.000 MEUR es destinin a finançar “projectes concrets i no despesa corrent”.
Igualment, Tremosa també ha posat èmfasi en el fet que la Comissió Europea posi l’accent en projectes transfronterers i que faci recomanacions als estats membres. “En el cas d’Espanya s’ha parlat específicament del Corredor Mediterrani, una reivindicació transversal de fa dècades”, ha recordat el conseller d’Empresa i Coneixement. “La meva conclusió és que l’estat espanyol té una fantàstica oportunitat que no hauria de desaprofitar”, ha reflexionat en veu alta Tremosa. “L’oportunitat de fer les coses diferents i de no malbaratar aquests diners en projectes no rendibles i que no tenen cap impacte en el creixement econòmic”, ha conclòs el conseller d’Empresa i Coneixement.
