Amazon va començar la construcció d’un magatzem logístic al Logis Empordà a finals de maig en uns terrenys de 85.000 metres quadrats, al Far d’Empordà (Alt Empordà). La multinacional va escollir estratègicament aquesta posició amb l’objectiu de proveir França –i especialment, la Catalunya del Nord- on té problemes per instal·lar-se. Només uns mesos després, però, i malgrat l’oposició de diversos sectors, el gegant de la logística va tancar un acord per aixecar un magatzem de menors dimensions -5.000 metres quadrats- a Ribesaltes, a escassos deu minuts de Perpinyà. Dos centres “complementaris” que permetran a la companyia posicionar-se a banda i banda de la frontera mentre creix el debat –i l’oposició- sobre model de comerç en línia.
La batalla oberta entre determinats sectors francesos contra el gegant del comerç electrònic feien pensar que desistiria d’instal·lar-se a tocar de Perpinyà i que aprofitaria la ubicació del Logis Empordà –a escassos 40 quilòmetres- per abastir l’altra banda dels Pirineus. De fet, la companyia té previstes tres grans plataformes al país gal. I una, de 185.000 metres quadrats, a Nimes està aturada per un Tribunal Administratiu.
La placidesa amb la qual la multinacional obre centres a pocs quilòmetres de la frontera feia preveure que els opositors al projecte, entre ells l’associació Alternatiba66 o la Confederació de Comerciants de França, havien guanyat la pugna però, poc després que comencessin les obres al Logis Empordà, al Far, la comunitat urbana de Perpinyà Mediterrània (PMM) anunciava que finalment s’instal·laria un magatzem de menors dimensions –anomenat d’última milla- a Ribesaltes.
Aquest centre, de 5.000 metres quadrats, funcionarà com una mena de magatzem intermedi on arriben les entregues des dels centres logístics properes i després es reparteixen per la zona. “Ens van dir, si resistiu a la implantació d’Amazon a Ribesaltes, anirà a Figueres però no és la nostra resistència el que els frena sinó el factor geoestratègic”, explica el membre d’Alternatiba66, Eric Le Balier. “Tot fa pensar que el magatzem de Figueres, que és més gran, ha d’alimentar el de Perpinyà, tal i com passa a tot arreu perquè és el sistema d’Amazon: fer grans magatzems i després d’altres més petits”, afegeix Le Balier. De fet, el del Logis Empordà s’està aixecant sobre una superfície de 85.000 metres quadrats –amb possibilitat de doblar espai- i, amb les obres pràcticament acabades, està previst que obri a principis d’aquest any. El de Ribesaltes, amb una inversió de més de 10 MEUR, ho farà tot seguit.
Per als opositors, com Alternatiba66, la instal·lació del gegant logístic està molt lluny de ser una oportunitat per al territori. O almenys a llarg termini. Entre els motius per estar-hi en contra: els impostos, que paga fora de l’estat francès, condicions de treball “precàries” i “inacceptables”, secretisme i destrucció de llocs de treball, a banda del “mal” que, asseguren, aquest tipus de comerç en línia fa als establiments de proximitat. A tot això, remarca, s’hi afegeix el “secretisme” amb què treballa la companyia. “Les persones que signen amb Amazon, no tenen dret a dir-ho, justament per bloquejar qualsevol oposició”, detalla. L’única opció per aturar aquesta voràgine, assegura Le Balier, és que els estats i Europa legislin per “reglamentar la seva implantació” però admet que això és “difícil” tenint en compte que és l’empresa més gran del món.
Dos centres interconnectats
Que els dos centres logístics –el del Far d’Empordà i el de Ribesaltes- estaran interconnectats i seran “complementaris” no està en discussió. Ho admet Le Balier i també el president de la Cambra de Comerç de Perpinyà, Laurent Gauze, que és adjunt a l’alcaldia de Ribesaltes i vicepresident de la Comunitat Urbana de Perpinyà-Mediterrània.
“Al principi pensàvem que podia ser una competició però seran totalment complementaris i com a president de la Cambra me n’alegro que es puguin fer tots dos perquè és una manera de tenir més connexió”, assegura Gauze. Gauze admet que la multinacional està tenint problemes per implantar-se al país però assegura que no passa el mateix a Perpinyà i que, al seu entendre, aquest ha de ser el model. “Tenir al més gran de la logística aquí és important”, afirma.
Per a Gauze, la pandèmia ha accelerat l’expansió del comerç electrònic i insisteix: “La solució no passa per dir no a Amazon”. I és que, segons diu, és una manera diferent de fer negoci i ha de coexistir amb el de grans superfícies i el petit comerç. “La gent una vegada compra així i una altra, d’una altra manera”, insisteix. Gauze nega, en canvi, que el gegant logístic suposi una destrucció de llocs de feina, com argumenten els opositors, i veu la seva implantació com una oportunitat, no només per al territori sinó també per a joves que volen incorporar-se al món laboral. En aquest sentit, recorda que es preveu que generi un centenar de llocs de feina directes.
Per a Le Balier, en canvi, les xifres parles per si soles. “Avui sabem que hi ha 18.000 llocs de feina destruïts com a cost de la implantació d’Amazon i que, als Estats Units, per un lloc de feina en aquesta companyia, n’hi ha quatre que desapareixen”, assegura. “La gent poc a poc ha anat prenent consciència i no només s’hi oposen els ecologistes”, afegeix. Això explicaria, diu, per què a França l’oposició pren força i a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol, en canvi, és pràcticament testimonial. “Som dos països diferents, encara que estiguem a prop, i no tenim el mateix model de pensar. A mi em sembla bé com ho veu la gent de l’Empordà perquè no es pot rebutjar el futur”, remarca Gauze.
Més camions i més transport per carretera
Segons Le Balier, però, encara hi ha un altre factor a tenir en compte. “Forçosament, les plataformes logístiques impliquen més transport per carretera i en avió”, diu. De fet, assegura, una de les primeres conseqüències que pot tenir l’obertura dels dos nous centres logístics és precisament això: increment del trànsit de camions a banda i banda de la frontera. “Volem una societat robotitzada o una societat que pugui viure més en harmonia i sostenir l’economia local?”, es pregunta Le Balier.
