El professor d’Economia i Pierre Werner Chair a l’European University Institute, Ramon Marimon, ha apuntat que “els bancs centrals s’han comportat amb més seny que els polítics” durant la crisi del coronavirus. En un acte telemàtic organitzat pel Cercle d’Economia, l’expert ha comentat que el comportament de les principals institucions financeres d’Europa serà el que “salvarà” el teixit empresarial. De fet, Marimon s’ha mostrat “preocupat” pel que fet les institucions mundials estiguin qüestionades i espera “més coordinació” entre els dirigents polítics de les principals potències europees. Alhora, ha apuntat que una acció conjunta entre governs europeus és “fonamental” per evitar que la crisi de la covid-19 derivi en una crisi financera.
Segons Marimon, les accions de les diferents institucions europees durant el coronavirus marcaran un abans i un després en la història de la Unió Europea. “L’actual crisi determinarà què serà la UE durant el segle XXI, tal com el final de la Segona Guerra Mundial va determinar l’inici d’aquest projecte”, ha comentat.
En aquest sentit, l’expert s’ha mostrat satisfet de la resposta del Banc Central Europeu (BCE), tot destacant que s’ha mogut “des d’un bon principi”. “Pel que fa a la Comissió Europea, en canvi, encara estem esperant que digui com actuarà”, ha afegit. Per altra banda, i malgrat les lloances dirigides a les institucions financeres, Marimon ha assenyalat que tant el Banc Europeu d’Inversions (BEI) com el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) “poder fer una mica més”.
Una crisi que es pot prolongar fins a dos anys
El president de CaixaBank i vicepresident del Cercle d’Economia, Jordi Gual, també ha participat en l’acte en qualitat de moderador. Durant la seva intervenció ha comentat que la reacció de la política econòmica “ha sigut bona”, tot i que també ha reconegut que molta gent es pensava que la crisi actual seria tan sols “un xoc temporal”. “Alguns sectors trigaran mesos a recuperar-se i a operar en situacions normals; hem d’estar preparats per una situació que es pot arribar a prolongar fins a 24 mesos”, ha comentat el directiu.
Per altra banda, Gual ha apuntat que “potser s’hauria de deixar de parlar de préstecs” per evitar un endeutament excessiu de les empreses i apostar per mesures de recapitalització i ajudes directes.
