El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) es mostra “molt decebut” amb la nova llei d’habitatge aprovada al Congrés. En un comunicat, els professionals asseguren que “el petit propietari és el principal perjudicat” de la norma, que considera gran tenir més de cinc habitatges. L’entitat veu “desproporcionat” posar dins del mateix concepte “el perfil estalviador i familiar amb els grans fons i grans tenidors d’entitats financeres”. D’alta banda, també valora negativament que la llei aprofundeixi en la regulació del lloguer “quan s’ha evidenciat que no ha funcionat” perquè els propietaris prefereixen retirar els habitatges del mercat abans que renovar contractes amb el topall.
Per altra banda, qualifiquen de “desestabilitzador i de causant d’inseguretat jurídica la legitimació de l’ocupació”, ja que consideren que la llei allarga el termini per fer fora els ocupants o els llogaters morosos. “A Catalunya al voltant del 90% dels lloguers són de petits propietaris, els grans perjudicats d’aquesta regulació. Quins ajuts per a aquesta situació preveu l’administració?”, es qüestiona el president del CAFBL, Lorenzo Viñas.
Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida també veuen “desproporcionat” que les despeses de la contractació no s’hagin repartit entre les dues parts. Per això, el president del Col·legi insta el Govern a “revertir els efectes perniciosos d’aquesta llei amb l’aprovació d’una llei d’arrendament de béns catalana”, feta “des del consens” i que serveixi per posar al mercat habitatge assequible.
La proposta dels administradors de finques passa per posar a disposició de promotors i constructors “a preu mòdic” solars per edificar habitatge de fins a 60 metres quadrats en règim de lloguer assequible, amb un topall màxim d’entre 8 o 9 euros el metre quadrat; facilitar la conversió de locals buits situats en segones i terceres línies comercials en habitatge de lloguer, i dividir els actuals grans habitatges existents i convertir-los en habitatges més petits, a disposició de les necessitats de col·lectius com gent jove, famílies monoparentals o persones grans que viuen soles.
