El Tribunal Suprem ha rebutjat la pretensió d’Abertis de comptabilitzar com a actiu financer els 2.000 milions d’euros que des de fa anys reclama a el Ministeri de Transports pels descensos de trànsit registrats en un tram de l’autopista AP-7 al seu pas per Catalunya.
En una sentència emesa aquest dimecres 12 de febrer, l’Alt Tribunal conclou que aquesta reclamació ha de ser anotada com a immobilitzat intangible, de manera que accepta l’argumentari de l’Advocacia de l’Estat i rebutja la tesi de el grup d’autopistes controlat per ACS i Atlantia.
El tribunal, citant les normes internacionals de comptabilitat, diu que, en el cas de les empreses concessionàries, es considera un actiu financer «un dret contractual incondicional a rebre una contraprestació davant la qual el concedent no té poder o molt escàs per eludir el pagament». I precisa que un actiu financer «no constitueix un dret incondicional a rebre un pagament, atès que els imports depenen de diferents factors, com pot ser la mesura que s’utilitzi el servei».
La sentència del Suprem s’emmarca en el contenciós que Abertis manté des de fa anys amb l’Estat derivat de l’acord que l’empresa va assolir el 2006 amb el Govern de llavors per construir millores i baixar peatges en el traçat de l’AP-7 que gestiona a través d’Acesa. Es tracta dels trams Barcelona-la Jonquera, Barcelona-Tarragona, Montmeló-el Papiol i Saragossa-Mediterrani.
En virtut d’aquest acord, Abertis reclama uns 3.000 milions d’euros a l’Administració. D’aquest import, els 890 milions corresponents a la compensació per les obres de millora i ampliació realitzades no estan qüestionats i, segons el que estableix, el grup ho cobrarà a terme de la concessió en 2021.
Els 2.000 milions d’euros restants són actualment objecte de disputa entre el grup i el Ministeri de Transports. Es tracta d’la suma que la companyia assegura que té dret a cobrar com a compensació pel descens del trànsit registrat a la via en virtut d’aquest acord, un dret davant el qual posteriors governs han manifestat dubtes.
Abertis compta amb una sentència a favor de cobrar aquesta quantitat emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid al començament de 2017, que va ser recorreguda a Tribunal Suprem per l’Estat. L’Alt Tribunal es va pronunciar en l’estiu de 2019 per dir que ajorna la seva decisió sobre si Abertis té dret a cobrar aquesta quantitat fins a agost de 2021, data en què conclou el contracte de concessió de l’autopista.
Ara, el Suprem es refereix a aquesta sentència de l’any passat en què ajorna la decisió per sustentar la seva consideració que Abertis no compta encara amb la certesa de cobrament i, per tant, l’import que reclama no pot qualificar com a actiu financer.
«Això condueix a estimar el recurs de cassació interposat per l’Advocacia de l’Estat declarant que el saldo de compensació derivats de Reial Decret de 2006 no poden ser qualificats com a actiu financer, sinó com a immobilitzat intangible», conclou la sentència de l’Alt Tribunal, que desestima així el recurs també presentat a l’respecte per Abertis.
ORIGEN DEL CONFLICTE, EN 2006.
El contenciós entre el grup d’autopistes i Foment té el seu origen en l’acord que el 2006 el grup va signar amb el Ministeri llavors dirigit per Magdalena Álvarez i aprovat per Reial Decret en Consell de Ministres.
En virtut d’aquest pacte, l’empresa es va comprometre a realitzar obres d’ampliació i millora en aquests trams de l’AP-7 ia aplicar descomptes en els seus peatges mentre que, del seu costat, l’Estat s’avenia a assumir el risc de trànsit de la autopista en cas que el nombre d’usuaris no arribés certs nivells.
No obstant això, en 2011, després del canvi de color de Govern, el llavors Ministeri de Foment va començar a plantejar dubtes sobre la interpretació d’aquest acord pel que fa a les compensacions per trànsit.
A partir de llavors es va obrir un infructuós intercanvi de consideracions i informes entre Abertis i el Govern, i el contenciós finalment va derivar en els tribunals.
